La ela geminada i el fetitxisme

T¡¯imagines que la hispan¨ªstica s¡¯empesca el D¨ªa de la E?e? Aix¨ª, tal qual. De fet, potser no els cal empescar-se un dia espec¨ªfic dedicat a la lletra ¨²nica que exhibeixen a l¡¯alfabet, ja sovintegen prou les mostres d¡¯orgull cap a un grafema singular, tot i que no t¨¦ gaire d¡¯especial, no deixa de ser un estratagema dels antics copistes medievals, els quals, per economitzar espai, marcaven amb una l¨ªnia superior les consonants geminades (nn esdevenia doncs ?). Les lleng¨¹es rom¨¤niques de l¡¯entorn presenten tamb¨¦ el mateix so (evoluci¨® natural del llat¨ª vulgar) i totes el resolen d¡¯alguna manera, en general amb una combinaci¨® de lletres, ny per a catal¨¤, gn per a franc¨¨s i itali¨¤, nh per a portugu¨¨s. Per¨° sigui com sigui, l¡¯adoraci¨® hispana per la lletra enya ateny les cotes m¨¦s insospitades de l¡¯esperpent, com ara quan es parla dels talentosos jugadors de b¨¤squet com la ?BA o directament s¡¯identifica Espanya amb la lletra en adhesius i samarretes. O quan, ja fa for?a anys, va c¨®rrer la brama que Europa volia unificar els teclats d¡¯ordinador, i per tant prescindir de tecla pr¨°pia per a la enya, la qual (com passa amb altres centenars de car¨¤cters) s¡¯hauria pogut escriure igualment per mitj¨¤ d¡¯alguna combinaci¨® de tecles reeixida. Evidentment, hi va haver crits i ois i no se¡¯n va parlar m¨¦s. (Nota: escric enya tot i que aquesta forma no consta al diccionari de l¡¯Institut, on s¨ª que apareixen, per exemple, sigma de l¡¯alfabet grec, ¨¤lif de l¡¯¨¤rab o d¨¤let de l¡¯hebreu; deu ser casualitat, que no hi ha enya...)

El de la enya ¨¦s probablement el cas m¨¦s conegut de fetitxisme ortogr¨¤fic, pel qual una lletra, de manera ins¨°lita, condensa tot de sentiments tribals, i sembla que fins ara en catal¨¤ ens n¡¯hav¨ªem deslliurat. Per¨° no. Per segon any (pel que es veu, el primer no va ser una astracanada) el dia 24 de gener se celebra el Dia del Punt Volat, vindicaci¨® de l¡¯escriptura ortodoxa del senyal que separa les dues eles de la ela geminada (aix¨° ¨¦s, el punt no pot ser ni un guionet ni un punt normal, i en conjunt els tres car¨¤cters no poden ocupar aix¨°, tres car¨¤cters, sin¨® dos) que, a la pr¨¤ctica, ¨¦s una vindicaci¨® de la ela geminada mateixa i de la singularitat que representa. ?Oi que tenim una grafia extravagant que no t¨¦ ning¨² m¨¦s? Doncs fem-ne bandera, traiem pit i gaudim del nostre propi fetitxisme ortogr¨¤fic, no tenim motiu per pensar que reproduirem a la catalana les ang¨²nies que la profusi¨® de enyes comporta.

El que hauria de fer qualsevol debat seri¨®s sobre la ela geminada ¨¦s plantejar-ne la desaparici¨®, o si es prefereix, tra?ar un full de ruta per eliminar-la si no volem que ning¨² es llanci al cr¨¤ter d¡¯un volc¨¤ actiu, veient el que va passar amb lo dels diacr¨ªtics. Avui la ela geminada t¨¦ molt mala pe?a al teler per molt que el voluntarisme ens hi aficioni, sobretot per tres motius: el primer, el fet de regular-se sense norma, sin¨® m¨¦s aviat a base de generalitzacions i grups de mots que sempre tindran la seva excepci¨®; el segon, l¡¯acceptaci¨® t¨¤cita que el grafema es realitza fon¨¨ticament tamb¨¦ com una ela simple (ja ¨¦s l¡¯opci¨® majorit¨¤ria en bona part de domini ling¨¹¨ªstic, i ni tan sols la nova ortografia es molesta a sancionar-la), i de fet ni els mateixos promotors del Dia del Punt Volat lluiten per la pron¨²ncia, sin¨® que es limiten a una conjura merament gr¨¤fica; i el tercer, les noves tecnologies i l¡¯actual escriptura apressada, que actua de r¨¨mora per entretenir-se a buscar car¨¤cters xirois.

En un futur no gaire lluny¨¤, dif¨ªcilment la ela geminada es pronunciar¨¤ ni s¡¯escriur¨¤ de manera espont¨¤nia, i la seva pres¨¨ncia en les normes ortogr¨¤fiques ser¨¤ un exercici de genu?nitat mal entesa que haur¨¤ de conviure amb la incomprensi¨® de la majoria dels usuaris de la llengua. O sigui, seguirem escrivint la ela geminada amb el punt com cal, per¨° no sabrem per qu¨¨.