Els despla?aments m¨ªnims

A El bar¨® rampant (1957), en una de les poques converses que Cosimo Rond¨° mant¨¦ amb el seu pare, hi llegim una advert¨¨ncia tan l¨²cida com simptom¨¤tica: ¡®Fins quan sembla de poques milles¡¯, diu el bar¨® a l¡¯hereu, ¡®un viatge pot quedar sense tornada¡¯. A m¨¦s d¡¯un noble amo?nat per la reputaci¨® familiar, qui parla aqu¨ª ¨¦s la por d¡¯un model social que es troba en falta. Cosimo, que ha decidit instal¡¤lar-se als arbres d¡¯Ombrosa com a reacci¨® a un autoritarisme destrempat, no en baixar¨¤ mai m¨¦s, ni tan sols per morir. Les conseq¨¹¨¨ncies d¡¯aquesta negativa a tocar de peus a terra basteixen el cos de la novel¡¤la i serveixen a Italo Calvino per a passar comptes amb el Partit Comunista Itali¨¤, que acabava d¡¯abandonar, en favor d¡¯una actualitzaci¨® del gest il¡¤lustrat, d¡¯una revisi¨® individual dels sabers heretats.

El pare Rond¨° expressa una tend¨¨ncia de la literatura moderna que podria descriure¡¯s com una po¨¨tica del despla?ament m¨ªnim. Al capdavall, Cosimo no marxa de les terres familiars ni renuncia a cap t¨ªtol; en t¨¦ prou d¡¯al?ar els peus un metre per inaugurar un m¨®n nou. A m¨¦s de la de Calvino, aquesta po¨¨tica convoca el Voyage autor de ma chambre (1794), de Xavier de Maistre, ¡®Wakefield¡¯ (1835), de Nathaniel Hawthorne, i l¡¯Ulysses (1922) de James Joyce, per citar-ne algunes. En totes elles hi trobem reduccions del que, en temps passats, prenia l¡¯ambici¨® extensiva de la ¨¨pica. En totes elles, la sin¨¨cdoque coqueteja amb l¡¯al¡¤legoria.

El gest que funda el Robinson (Emp¨²ries, 2017) de Vicen? Pag¨¨s Jord¨¤ forma part d¡¯aquests trasllats m¨ªnims: H., el protagonista, s¡¯esmuny a la casa dels ve?ns i s¡¯hi passa una colla de dies, fent-hi una mica de tot. A mesura que anem entenent el sentit d¡¯aquesta intrusi¨®, tamb¨¦ es perfilen els contorns de la seva illa particular. Si el Robinson de Defoe era un exemplar d¡¯Homo oeconomicus (d¡¯aquell que duu dins seu la imatge sencera de la civilitzaci¨®), el de Pag¨¨s Jord¨¤ fa pensar m¨¦s aviat en un Homo psicoticus, aquell que no ha aconseguit d¡¯entrar-hi. H., un carter que t¨¦ tant d¡¯Obl¨°mov com d¡¯St¨¦phane Miroux, ¨¦s un hikikomori anal¨°gic. Somnia en una vida al llit i, com Rond¨°, prova de no baixar-ne mai.

El m¨®n d¡¯H., per¨°, no connecta amb res. ?s un m¨®n centr¨ªpet, que ho arrossega tot cap a la pr¨°pia fantasia. La novel¡¤la explora magistralment el costat sinistre d¡¯aquesta promesa liberal que confiava en la productivitat de l¡¯individu lliurat a la seva empresa, i que trobava, en la casa pr¨°pia, el paradigma d¡¯aquesta llibertat. El Rei de la casa, per¨°, ha esdevingut un tir¨¤ i Narc¨ªs, un fetitxista de la puresa. Nom¨¦s l¡¯amor ¨Cque barreja, relliga, descorda- aconseguir¨¤ d¡¯interposar-s¡¯hi i obrir un tall en la bombolla del jo.