Endog¨¤mia

L¡¯humor t¨¦ teoria des de quasi el principi dels temps. Pot ajudar a la catarsi aristot¨¨lica i per a Freud ¨¦s un manera d¡¯estalviar energia ps¨ªquica. Per tant, un programa sobre l¡¯humor no ha de ser for?osament un programa que faci riure. Et poden colgar amb mil cites s¨¤vies sobre la q¨¹esti¨®. De bon humor, un nou programa de TV3, vol ser un espai alegre que parla de l¡¯humor, o sigui, totes dues coses. I, realment, quan vol ser divertit ¨¦s quan punxa. Seria m¨¦s pa?ble fer una s¨ªntesi endre?adeta sobre els mecanismes de l¡¯humor.

Per organitzar l¡¯argumentari ¡ªla primera setmana anava de si tots riem del mateix¡ª fan servir el testimoni de professionals de la cosa, nens, ciutadans d¡¯altres nacionalitats, un especialista cient¨ªfic en la mat¨¨ria... i una presentadora ben triada, Llum Barrera, a qui haurien de donar un gui¨® m¨¦s elaborat.

Als professionals no els demanaven gaire volada te¨°rica. M¨¦s aviat un recordatori d¡¯experi¨¨ncies des de l¡¯escenari, d¡¯un inter¨¨s dubt¨®s. Els entrevistaven en diferents ¨¤mbits. El primer va ser un cotxe (no acabo d¡¯endevinar la passi¨® que hi ha a TV3 per fer petar la xerrada dins dels cotxes). De totes les intervencions, conv¨¦ subratllar la frase de Carles Xuriguera sobre l¡¯humor com ¡°un enzim que ens fa pa?ble la desgr¨¤cia. Si no hi ha aix¨°, estem acabats¡±. Aquesta filera d¡¯entrevistes i el cap¨ªtol dels col¡¤legials ¡ªde qui s¡¯espera una gracieta innocent, una f¨®rmula encara m¨¦s repetida que la del cotxe¡ª no van aportar gran cosa. En canvi, el testimoni de ciutadans d¡¯altres pa?sos explicant de manera planera de qu¨¨ i com reien va resultar instructiu. Fins i tot hi va haver espai per a la filologia quan van comentar com es deia, si es deia, ¡°acudit verd¡± als seus pa?sos respectius.

El rac¨® cient¨ªfic el porta David Bueno, un professor de gen¨¨tica i conegut divulgador de la ci¨¨ncia. Bueno va sostenir davant d¡¯una pissarra de les de sempre que les dones tenen un sentit de l¡¯humor m¨¦s sem¨¤ntic. Estan m¨¦s predisposades a gaudir d¡¯un acudit llarg, m¨¦s elaborat. La segona setmana va associar determinades formes de la part frontal del crani amb la capacitat de tenir sentit de l¡¯humor.

El segon cap¨ªtol ja va mostrar un empobriment preocupant. Va resultar primet de continguts. Sota l¡¯ambici¨®s enunciat de l¡¯humor i el poder, es van repenjar interminablement en Joan Carles I / Toni Alb¨¤ com si aquesta fos la gran gosadia. Una exigua mostra sobre el poder i una lloa casolana a Pol¨°nia. Toqui el tema que toqui, al programa hi ha un assumpte transversal: volen trobar si hi ha un humor catal¨¤ espec¨ªfic. En aquests dos primers cap¨ªtols amb prou feines hem sentit parlar d¡¯humoristes d¡¯altres proced¨¨ncies. I aquesta segona setmana, fins i tot m¨¦s d¡¯un dels testimonis estrangers van acontentar-se amb la formulaci¨® de vaguetats. En van quedar fora els et¨ªops parlant de la censura i els mexicans admetent que es poden fer acudits sobre Crist... per¨° no sobre la Verge Maria.

Parlant d¡¯endog¨¤mia promocional, el mateix diumenge a la tarda Espartac Peran presenta Enganxats. Un espai sobre s¨¨ries... per¨° exclusivament sobre les que fa TV3. Francament, TV3 no est¨¤, ni de lluny, entre els capdavanters de l¡¯audiovisual de ficci¨®. Pretendre fer un programa de s¨¨ries ignorant la resta del m¨®n ¡ªon hi ha Black Mirror o The Handmaid¡¯s Tale, per dir-ne dues¡ª fa tristesa. El nucli ¨¦s una nova tert¨²lia ¡ªuna exportaci¨® de Divendres¡ª sobre el culebron setmanal. Per¨° com que el programa dura una hora... han de buscar farciments de tota mena, des de cr¨°niques t¨¨cniques de rodatge (el millor i m¨¦s nou del programa) fins a entrevistes amb la gent implicada.

El dia del debut, amb un preocupant sentit de l¡¯anticipaci¨®, van parlar m¨¦s de Merl¨ª que de l¡¯estrena de la setmana, Benvinguts a la fam¨ªlia. En fi, desvergonyit publireportatge de la casa.