De ca?a molt subtil amb J¨¹nger

D'aperitiu de BCNegra, que comen?a ja dilluns (i porta a Louise Penny amb l'inspector Gamache, aquest bon amic), m'he empassat ja una novel¡¤la polic¨ªaca (polic¨ªaca-b¨¨l¡¤lica) sensacional: la nova de la s¨¨rie que l'escriptora Ben Pastor ve dedicant des de fa anys al seu investigador de ficci¨®, un militar, l'oficial de la Wehrmacht a la Segunda Guerra Mundial (amb una incursi¨® en la nostra Guerra Civil), Mart¨ªn von Bora. La novel¡¤la es titula Los peque?os incendios (Alianza), transcorre a la Fran?a ocupada pels nazis el 1940, concretament a Par¨ªs i la Bretanya, i t¨¦ l'extraordinari al¡¤licient afegit que apareix, com a detectiu aficionat, ajudant al protagonista en un dif¨ªcil cas d'assassinat ni m¨¦s ni menys que Ernst J¨¹nger!

Jo creia que despr¨¦s de l'anterior lliurament de la s¨¨rie, El camino a ?taca, que passava a la Creta enva?da pels paracaigudistes alemanys i en la qual sorgia l'ombra de John Pendlebury, hav¨ªem tocat sostre, per¨° tenir de gran secundari J¨¹nger... quin luxe! La meva relaci¨® amb l'escriptor, soldat i entom¨°leg (1895-1998), a qui no vaig con¨¨ixer (i no ser¨¤ perqu¨¨ no va viure anys, el paio: 102), ¨¦s ambivalent. M'encanten sobretot els seus diaris (Tusquets), especialment els volums de Radiacions, que cobreixen la segona contesa, i em fascinen la seva insondable cultura, el seu amor per l'aventura i la seva insaciable curiositat (que inclo?a els escarabats i ficar-se de tot al cos, des de borgonya fins a LSD), i, s¨ª, tamb¨¦, la seva rutilant carrera militar a la Gran Guerra: J¨¹nger va guanyar la medalla Pour li M¨¦rite, la codiciad¨ªssima Max Blava, assaltant les trinxeres franceses al comandament d¡¯un esquadr¨® d'assalt (el van ferir set vegades) i amb l¡¯Orlando furioso d¡¯Ariosto (que li havia incitat, deia, a l'heroisme) a la motxilla, entrexocant amb les magranes de pal. Va tornar a combatre a la segona guerra com a capit¨¤ de cavalleria de la Wehrmacht en l¡¯invasi¨® de Fran?a.

Em molesten de J¨¹nger, a qui Walter Benjamin no suportava i qualificava de ¡°bel¡¤licista m¨ªstic depravat¡±, la seva sublimaci¨® de l'experi¨¨ncia militar i la viol¨¨ncia ¨Cexpressada en el seu fam¨®s Tormentas de acero¨C, la seva insofrible vanitat i el seu elitista i fanfarr¨® nihilisme. Hitler sentia per ell una ambival¨¨ncia similar a la meva (aqu¨ª acaba la semblan?a), encara que la seva era molt m¨¦s perillosa: veia J¨¹nger com un heroi nacional i un camarada de la primera guerra (¡°no em toqueu J¨¹nger¡±, deia als seus esbirros, que li tenien ganes) per¨° li fastiguejava que an¨¦s tan per lliure i sobretot que menyspre¨¦s els nazis i a ell mateix.

Ben Pastor el retrata a la novel¡¤la amb absoluta fidelitat, i el veiem col¡¤laborant a la seva manera superba i displicent amb Bora ¨Camb el qual forma, els dos capitans de cavalleria, valents i familiaritzats amb l'obra de Proust, una parella veritablement antol¨°gica¨C en la investigaci¨® sobre la mort de la dona d'un primmirat contraalmirall de la Kriegsmarine que es fa tractaments de gl¨¤ndules de mico per millorar el seu acompliment sexual.

Curiosament, ¨¦s Bora el que porta J¨¹nger a una ¡°ca?a subtil¡± (subtile Jagden, com anomenava l'escriptor a la seva cerca d'insectes): la de l'assass¨ª.

La novel¡¤la, impregnada d'una atmosfera tenebrosa gaireb¨¦ sobrenatural, est¨¤ plena d'atractius, a part de la pres¨¨ncia de J¨¹nger, der Krieger, ¡°el guerrer¡±, com li diuen (i que no apareix f¨ªsicament, en un gran exemple de suspens, fins a la p¨¤gina 194, i llavors aprofita per demanar-li paper higi¨¨nic al protagonista). A Bora, que ha estat tafanejant imprudentment entre les atroces activitats de les SS a Pol¨°nia (en una novel¡¤la anterior, Lumen), els tipus de la doble runa li guarden el natural rancor i tracten de fer-li una traveta o alguna cosa pitjor. El contraalmirall t¨¦ un fill comandant de submergibles del que Bora descobreix que gaudeix fent que les prostitutes que freq¨¹enta a Brest es posin les calces que li roba a la seva mare (aix¨ª, pensa un, no ¨¦s estrany que perdessin la guerra submarina).

El nostre jove investigador soldat, que treballa al servei de l¡¯Abwher, la intel¡¤lig¨¨ncia militar dirigida per l'almirall Canaris, s'allotja al camp en un mas propietat d'un estrany i extravagant sacerdot excomunicat i la seva missi¨® inclou resoldre el crim, seguir-li les passes a J¨¹nger (que ha deixat uns dies la seva daurada destinaci¨® a Par¨ªs, on socialitzava fins i tot a amb Picasso) i contactar amb els nacionalistes bretons que recolzen, amb la seva pr¨°pia agenda, l'ocupaci¨® alemanya. Com veuen, d¡¯entreteniment no en falta.

¡°Em semblava bona idea fer que Bora es trob¨¦s amb J¨¹nger, perqu¨¨ l'escriptor era un dels intel¡¤lectuals alemanys m¨¦s notables de l'¨¨poca, un home tan complex i controvertit que valia la pena veure qu¨¨ passava en ajuntar-los en una investigaci¨®¡±, m'explica Pastor, amb qui ens vam con¨¨ixer a Roma el 2007, arran de la publicaci¨® de Kaputt Mundi (Salamandra), en la qual Bora, un Bora ja malm¨¨s per la guerra, es veu involucrat en l'atemptat partis¨¤ de Via Rasella i la terrible repres¨¤lia de les execucions massives en les Fosses Ardeatines (que vaig aprofitar per visitar).

Hitler admirava a J¨¹nger, per¨° li fastiguejava i irritava el seu menyspreu

A Pastor, J¨¹nger li recorda Gabriele D¡¯Annunzio, ¡°el poeta soldat per excel¡¤l¨¨ncia, culte, faldiller, pol¨ªticament conservador, encara que dif¨ªcil d'encasellar; no ¨¦s coincid¨¨ncia que J¨¹nger es convert¨ªs en l'enfant terrible de l¡¯Alemanya nazi. El seu paper a l'atemptat contra Hitler del 20 de juliol del 1944 ¨¦s fosc, per¨° plausible¡±. Per introduir-lo en la novel¡¤la, l'autora s'ha documentat a fons: ¡°He llegit els seus molts diaris, novel¡¤les, articles hist¨°rics i militars, i els seus assajos sobre la naturalesa. Em sembla entendre que, amb el mite exasperat i juvenil de la virilitat en la guerra, que compartia amb D¡¯Annunzio, posse?a un element d'anarquia intel¡¤lectual i d'insol¨¨ncia en la confrontaci¨® de l'autoritat¡±. Per¨° t'agrada, Ben? ¡°L¡¯admiro com a escriptor, en els diaris i assajos m¨¦s que en les novel¡¤les, per¨° dubto que m'hagu¨¦s agradat trobar-me¡¯l; entre altres coses, el seu narcisisme havia de ser immens!¡±.

La novel¡¤lista contrasta l¡¯¡°heroi-antiheroi-mefistof¨¨l¡¤lic¡± J¨¹nger amb el jove i sever Bora, m¨¦s reflexiu i malenconi¨®s i molt m¨¦s moralment s¨°lid. Diu que sempre ¨¦s molt acurada quan introdueix un personatge real i que per aix¨° fa parlar J¨¹nger a trav¨¦s de les seves pr¨°pies paraules ¡°de vegades verbatim, altres parafrasejant-lo¡±.

Pel que fa a l'independentisme bret¨®, Ben Pastor m¡¯explica: ¡°El separatisme ha estat sempre per a mi font de fascinaci¨® i preocupaci¨®. Des dels estats secessionistes de la Guerra Civil nord-americana (el meu difunt exmarit tenia tres avantpassats que van combatre per la Confederaci¨® fins al Tirol del Sud, a l¡¯Alto Adige, trobo molt interessants les motivacions hist¨°riques, econ¨°miques, ling¨¹¨ªstiques i sentimentals que porten a una regi¨® a buscar la independ¨¨ncia. En el cas de Bretanya, que com Catalunya havia tingut una exist¨¨ncia separada en el passat, el factor ling¨¹¨ªstic cultural ha tingut prevalen?a sobre la pol¨ªtica, i els alemanys van saber explotar el separatisme bret¨® al seu favor, cosa que em va semblar interessant explicar. En resulta una imatge de la Fran?a ocupada bastant in¨¨dita...¡±. Del nostre proc¨¦s, diu que segueix ¡°amb ¨¤nsia, el desenvolupament de la crisi catalana contempor¨¤nia¡±.

En la propera novel¡¤la de la s¨¨rie, Bora coneixer¨¤ a Von Stauffenberg, el coronel? que va atemptar contra el F¨¹hrer

Ben Pastor assenyala que li hagu¨¦s agradat fer que Bora conegu¨¦s Maigret i compartissin algun cas, ¡°per¨° el personatge de Simenon ¨¦s copyright dels seus editors...¡±. A qui si va a con¨¨ixer aviat el personatge ¨¦s a Claus von Stauffenberg, el seu alter ego hist¨°ric (¨¦s sabut que l'¨ªntegre i aristocr¨¤tic oficial de ficci¨® est¨¤ creat a imatge del coronel que va intentar matar Hitler el 20 de juliol. ¡°Acabo de finalitzar la meva nova novel¡¤la, La nit dels estels fuga?os, que es publicar¨¤ a It¨¤lia a la primavera. Transcorre a Berl¨ªn el juliol del 1944, una setmana abans de l¡¯Operaci¨® Valkiria. Bora, que investiga la mort d'un astr¨°leg, es troba amb Stauffenberg i no ¨¦s una trobada f¨¤cil!...¡±. L'autora ja li dona voltes a la seg¨¹ent novel¡¤la, en la qual per fi coneixerem la terrible experi¨¨ncia de Bora a Stalingrad...

De moment, aqu¨ª est¨¤ la magn¨ªfica Los peque?os incendios, amb J¨¹nger. La novel¡¤la t¨¦ com a colof¨®, i perdonin el t¨°rrid spoiler, que en tot cas no compromet gens la trama detectivesca, una extensa pols entre el protagonista i la seva dona (la desinhibida Dikta), que no han tingut massa temps per refocil¡¤lar-se maritalment per culpa de la Blitzkrieg. El noi, envejable noi, es mereix aix¨° i m¨¦s perqu¨¨ ha aguantat com un cosac les mundanes temptacions franceses i la joi de vivre d¡¯Ernst J¨¹nger...