Barcelona, ¡®mon amour¡¯

Hi ha una cosa que als barcelonins els agrada m¨¦s que la seva ciutat: que als no barcelonins els agradi la seva ciutat. De fet, poques ciutats s¨®n tan conscients de si mateixes com Barcelona. A poques els agrada tant mirar-se al mirall, parlar d'elles mateixes (encara que sigui malament) i encara m¨¦s que els altres en parlin (b¨¦).

¡°?s una ciutat sensual, rom¨¤ntica, visceral¡­¡±, escriu el novel¡¤lista franc¨¨s Pierre Ducrozet en la introducci¨® de?Barcelone. Histoire, promenades, anthologie et dictionnaire, el volum de gaireb¨¦ mil p¨¤gines que la col¡¤lecci¨® Bouquins de l'editorial Robert Laffont publicar¨¤ el 8 de febrer a Fran?a. ¡°Per¨° la principal bellesa de Barcelona tamb¨¦ t¨¦ un nom bonic: la dol?or de viure; l'ant¨ªdot perfecte contra la malenconia¡±, afegeix Ducrozet, que ha dirigit el projecte.

El llibre, ¡°ant¨ªdot perfecte¡± en aquests temps de malenconia i ansietat que sacseja tants habitants de la capital catalana, ¨¦s una antologia amb textos de desenes d'autors: una exhaustiva guia liter¨¤ria en la qual els cicerones s¨®n de Stendhal a Mars¨¦, de Rodoreda a Bola?o, d'Orwell a V¨¢zquez Montalb¨¢n. I ¨¦s m¨¦s que aix¨°: una demostraci¨® que la ciutat, amb un Barri Xino que durant d¨¨cades va atreure?male?ts francesos, com Genet o Bataille, i que als anys setanta va ser la capital del boom llatinoameric¨¤, segueix sent un imant per a la vida creativa; segueix produint literatura.

La prova n'¨¦s el mateix Ducrozet, autor de novel¡¤les com La vie qu¡¯on voulait o L¡¯invention des corps, o el goncourt Mathias ?nard, autor de Br¨²ixola i Rue des voleurs, escriptors francesos contemporanis establerts a Barcelona, i que han escrit sobre la ciutat.

?nard contribueix a l'antologia amb una suite titulada Quaderns d'un barcelon¨ª adoptiu. Es tracta d'una combinaci¨® de diari i anotacions de principis de la d¨¨cada, una mirada, des de l'observatori del seu balc¨® al Raval, sobre la ciutat que se submergia en la crisi econ¨°mica i en la qual es gestava la crisi pol¨ªtica actual. ¡°Tenim la impressi¨® que la capital catalana est¨¤ a l'espera de veure amb quina salsa ser¨¤ devorada¡±, escriu. I en un altre moment constata: ¡°El replegament ¨¦s general. En tots els fronts. Potser fins i tot en l'¨¤mbit ideol¨°gic: les manifestacions de la tardor del 2012, el mili¨® de persones als carrers per la independ¨¨ncia de Catalunya, sens dubte tenen a veure amb la crisi. Un dels danys col¡¤laterals. Perqu¨¨ Barcelona no ¨¦s Catalunya ¡ªno ¨¦s nom¨¦s Catalunya¡ª. Heus aqu¨ª potser una de les raons del geni de la ciutat: la seva barreja. La seva identitat de frontera, per reprendre la imatge de Claudio Magris respecte a Trieste. El seu aspecte m¨°bil: Barcelona ¨¦s alhora la capital de Catalunya, una gran ciutat d'Espanya i un gran port europeu. Aquestes tres identitats es reuneixen, es barregen ¡ªi de vegades s'enfronten¡±.

La cita d'?nard podria portar a la confusi¨®. La crisi d'aquests anys ¨¦s una part ¨ªnfima del bouquin (llibre, en franc¨¨s familiar) sobre Barcelona, tot i que els seus lectors la tindran en ment. ¡°No vol¨ªem un llibre centrat en l'actualitat, que per definici¨® canvia molt r¨¤pid¡±, explica Ducrozet en una entrevista telef¨°nica. I els bouquins s¨®n llibres que es poden llegir d'aqu¨ª a 10, 20 o 50 anys. ¡°Vol¨ªem donar una mica de profunditat de camp, una perspectiva¡±.

Bouquins ¨¦s una col¡¤lecci¨® de refer¨¨ncia a Fran?a. La va crear el 1979 Guy Schoeller, l'editor que als anys cinquanta va llan?ar la col¡¤lecci¨® Livres de Poches, que importava a Fran?a el model de literatura de qualitat en llibres de butxaca de masses a l'estil dels paperbacks de Penguin al m¨®n anglosax¨®. Schoeller va aconseguir amb els seus bouquins?la quadratura del cercle: publicar cl¨¤ssics voluminosos que alhora eren de butxaca, i barats. La col¡¤lecci¨® rep de vegades el nom de La Pl¨¦iade informal?o La Pl¨¦iade dels pobres, en al¡¤lusi¨® a la solemne (i cara) col¡¤lecci¨® de cl¨¤ssics de l'editorial Gallimard.

El bouquin barcelon¨ª est¨¤ format per quatre parts. La primera ¨¦s una hist¨°ria de la ciutat, des de l'Antiguitat fins avui. La segona, titulada Passejos, ¨¦s una antologia de textos contemporanis. A m¨¦s d'?nard i el mateix Ducrozet, hi escriuen escriptors barcelonins, com Rafael Argullol i Jordi Punt¨ª. La tercera part ¨¦s una antologia de textos literaris. Hi predominen els francesos. Com Henry de Montherlant, que als anys cinquanta celebrava Barcelona com ¡°una gran ciutat, per fi! l'¨²nica a Espanya!" o "la gran ciutat, el lloc on es troba el que es busca", continuava. "La ciutat desvirgada, on no sorpr¨¨n res, on no se'ns mira, on hi ha persones que saben qu¨¨ ¨¦s la vida¡±. O com Pierre Mac Orlan, que als anys trenta sentenciava que ¡°cal haver vagat, diverses vegades, enamorat de la vida, per aquest Barri Xino, alhora tan secret i tan confiat, per entendre fins a quin punt aquesta ra?a catalana, fina i alegre, pot resistir a totes les queixalades dels enviliments m¨¦s p¨¨rfids i m¨¦s lents. Una noia del carrer, a Barcelona, sap triomfar davant de totes les vulgaritats professionals, perqu¨¨ la seva ess¨¨ncia ¨¦s aix¨ª¡±. A l'antologia hi escriuen nombrosos catalans (en catal¨¤ i en castell¨¤). I llatinoamericans (Abilio Est¨¦vez, Roberto Bola?o, potser l'¨²ltima llegenda de la Barcelona liter¨¤ria). D'espanyols no catalans, nom¨¦s Federico Garc¨ªa Lorca. La quarta i ¨²ltima part ¨¦s un diccionari de la ciutat.

No ¨¦s un tractat sobre el model Barcelona ni tampoc una monografia acad¨¨mica: s'apropa m¨¦s a una declaraci¨® d'amor o a un gran reclam de la ciutat. ?s dif¨ªcil trobar al?bouquin paraules negatives sobre la ciutat. Retrats s¨°rdids i escenes tristes, s¨ª, per¨° amb l'halo rom¨¤ntic que envolta les aproximacions liter¨¤ries a Barcelona. I el m¨¦s cridaner, llegint-ho, ¨¦s que, malgrat les recurrents elegies nost¨¤lgiques i els laments en cada ¨¨poca sobre un temps passat que va ser millor, malgrat les incerteses pol¨ªtiques i les crisis socials, aquesta Barcelona mitol¨°gica perviu.

¡°Hi ha una cosa ¨²nica a Barcelona: el flux espanyol, el flux catal¨¤, el flux mediterrani¡±, diu Ducrozet. ¡°?s dif¨ªcil de definir, ¨¦s for?a immaterial. T¨¦ a veure amb la gr¨¤cia¡±.