Fer d¡¯extra

Com tan b¨¦ mostra la interessant pel¡¤l¨ªcula El jove Karl Marx, fa 150 anys ja havies de dominar tres idiomes si pretenies promoure un moviment revolucionari d'import¨¤ncia. A Espanya les lleng¨¹es estrangeres sempre s'han mirat amb prevenci¨® perqu¨¨ es temia que dominar-les desactiv¨¦s la import¨¤ncia d'all¨° local a favor de l'atractiu ali¨¨. Per¨° la ignor¨¤ncia el que promou ¨¦s la submissi¨®. Descon¨¨ixer l'ess¨¨ncia del que ¨¦s ali¨¨ et condemna a consumir-ho sense esperit cr¨ªtic. Aix¨ª, sense dominar l'angl¨¨s, la cultura anglosaxona se'ns ha cruspit i a dia d'avui som antiimperialistes per vocaci¨®, per¨° s¨²bdits per gust. No nom¨¦s consumim de manera acr¨ªtica all¨° que ens seleccionen i tradueixen perqu¨¨ ens ho empassem com si f¨®ssim oques d'engreix, sin¨® que, a m¨¦s, ens sentim obligats a imitar-ho. Perseguir l'¨¨xit a partir de l'¨¨xit ali¨¨ acostuma a ser una recepta que garanteix el frac¨¤s.

S'ha parlat molt de si un jutge espanyol ha vist com se li escapava la seva aspiraci¨® a ser membre d'un dels tribunals europeus de drets per culpa de l'idioma. No seria estrany, per¨° en episodis similars ens importa m¨¦s riure'ns de la incompet¨¨ncia aliena que no pas afrontar les llacunes pr¨°pies. Alguna cosa passa quan sempre sona com si fos d'un altre temps el fet que personalitats espanyoles ocupessin c¨¤rrecs de rellev¨¤ncia a Europa. Noms com Solana, Bar¨®n, Borrell, Gil Robles, Almunia o Mayor Zaragoza es movien per Europa sense excessius complexos. La irrellev¨¤ncia de les dues ¨²ltimes legislatures en el repartiment de poder institucional a la Uni¨® Europea ha condemnat Espanya a un paper no ja secundari, sin¨® de figuraci¨® sense frase, que ¨¦s el terme t¨¨cnic per qui fa les funcions d'extra. Potser diran que els idiomes no hi tenen res a veure, per¨° tot hi ajuda i la nostra tend¨¨ncia a la invisibilitat i a la inanitat s'hauria de revisar a fons.

Si ens aturem a pensar que a fora pintem ben poca cosa, tot i ser el pa¨ªs de Vel¨¢zquez i Goya, podem caure en la ironia demolidora. Per animar-nos, ens recordem que part de la culpa ¨¦s per com de malament ens governen. Per sort, la setmana passada vaig visitar una escola d'adults i vaig comprovar la passi¨® per seguir aprenent en les terribles condicions de desigualtat a les quals ens hem acostumat. Hi ha molta gent que no es resigna al fet que li trepitgin totes les expectatives, per m¨¦s dur que sigui aquest moment. Aquesta gent ¨¦s qui de deb¨° ajuda a millorar el pa¨ªs perqu¨¨ no fa veure que sap una cosa quan no la sap. El seu desig de millora els fa brillar entre la voluminosa legi¨® dels qui han decidit conformar-se a fer d'extra.