Enveja de la m¨²sica

Vaig a un concert en qu¨¨ participa el meu fill, que toca el baix. ?s un concert muntat per l¡¯acad¨¨mia de m¨²sica on va, pensat per satisfer la parr¨°quia, formada eminentment per pares que volen tenir const¨¤ncia gr¨¤fica (els m¨°bils no paren de gravar) de la per¨ªcia de la prog¨¨nie amb tot aquell instrumentam, del qual els pares possiblement en s¨®n del tot ignorants. Com passa amb un servidor, sovint les fam¨ªlies tenen un coneixement exigu dels rudiments musicals i no obstant aix¨° esperonen els fills que s¡¯hi engresquin, que s¡¯hi aficionin, comprant l¡¯instrument que calgui i armant-se de paci¨¨ncia amb els obligats titubejos (i les desafinacions) inicials.

La m¨²sica, aix¨ª, gaudeix d¡¯un prestigi secular que resulta inq¨¹estionable. Fer m¨²sica avui dia continua essent una extraescolar ben vista, portadora d¡¯uns valors culturals evidents, per a la qual es transmeten principis que qualsevol pare de fam¨ªlia tindr¨¤ en compte en l¡¯educaci¨® dels fills: el rigor, la perseveran?a, la sensibilitat, el treball en equip, el gust per l¡¯art, sense, necess¨¤riament, pretendre proveir una formaci¨® musical completa ni preveure una determinada sortida professional futura, no cal que siguin m¨²sics. D¡¯aqu¨ª que les fam¨ªlies s¡¯avinguin de seguida al sacrifici de costejar una formaci¨® que no ¨¦s barata i de seguir el fill all¨¤ on toqui per, m¨°bil a la m¨¤, veure¡¯l per una pantalla.

Segueixo el concert i penso en l¡¯enveja sana que desperta la m¨²sica i en la dist¨¤ncia sideral a qu¨¨ es troba aquesta art respecte de la llengua i la literatura quant a respecte i consideraci¨®. Aix¨ª com, per a la m¨²sica, som capa?os d¡¯apuntar els fills a una acad¨¨mia a una edat primerenca perqu¨¨ es familiaritzin amb el llenguatge musical i es benefici?n de totes les seves bondats, no tenim ni de bon tros la mateixa consideraci¨® per al cultiu de la lectura i l¡¯escriptura, cada cop m¨¦s menystingudes com a eines de creativitat i formaci¨® de la sensibilitat i postergades a mat¨¨ries instrumentals, ¡°ja n¡¯aprendr¨¤¡± i totes aquestes coses, que ara es porta que els nens vagin al seu ritme. Acceptem amb una naturalitat sorprenent que l¡¯excel¡¤l¨¨ncia en el llenguatge musical demana una disciplina di¨¤ria (per exemple assajant unes hores a casa) mentre el conreu del llenguatge natural (per exemple llegint un llibre) queda per a les estones desvagades.

?s clar que, ja d¡¯adults, podem corregir els buits i apuntar-nos a tallers d¡¯escriptura, o a clubs de lectura, per¨° ho associem m¨¦s a una activitat d¡¯oci que no pas de formaci¨® de la persona, una qualitat que s¨ª que atribu?m a la m¨²sica i per aix¨° hi menem els fills. ?s que la literatura ha participat menys que la m¨²sica en la construcci¨® de la sensibilitat occidental? ?s que l¡¯empremta de Mozart, Bach o Beethoven en la nostra cultura col¡¤lectiva ¨¦s m¨¦s fonda que la de Petrarca, Shakespeare o Baudelaire? L¡¯exercici de la llengua amb ambici¨® de creativitat ha quedat a?llat a l¡¯¨¤mbit escolar i en moments puntuals, de folklore jocfloralesc, de quan s¡¯acosta Sant Jordi i es fan redaccions a correcuita per a un p¨²blic familiar incondicional (i per tant mancat de rigor), i de vegades ni tan sols aix¨°, com passa en algunes escoles que, de tan innovadores, han suprimit els premis literaris pel temor que la competitivitat i la frustraci¨® de no guanyar generi algun daltabaix emocional en les criatures.

D¡¯on ha sortit, doncs, aquest desprestigi per l¡¯exercici de la lletra? ?s per all¨° que es deia, que la lletra entra amb sang? Tanco els ulls i, en lloc de veure nens maniobrant amb trompes i guitarres, me¡¯ls imagino maquinant versos, inventant rimes, trenant descripcions, amb els pares embadalits gravant amb el m¨°bil i pensant que no hi entenen gens per¨° que b¨¦ que ho fa el seu fill. Per¨° no. Costa molt d¡¯imaginar.