Els dubtes de Ken Loach sobre l¡¯independentisme

Especialista a retratar les pen¨²ries de la classe treballadora i a mantenir la seva protesta pels efectes del capitalisme sobre bona part de la ciutadania, el cineasta Ken Loach no s'aparta ni un mil¡¤l¨ªmetre de les seves tesis reflectides en la majoria de t¨ªtols de la seva ¨¤mplia filmografia, que ha incomodat en m¨¦s d'una ocasi¨® l'establishment del Regne Unit i que li va arribar a passar factura a la d¨¨cada dels vuitanta ¡ªnom¨¦s va poder rodar dues cintes¡ª per la seva oposici¨® a la pol¨ªtica de Margaret Thatcher. Loach, que va provocar canvis en la legislaci¨® brit¨¤nica sobre els sensesostre despr¨¦s del documental Cathy come home (1966), segueix denunciant el menyspreu del sistema per la pobresa: ¡°La m¨¤xima de les empreses d'avui ¨¦s com aconseguir el m¨¤xim benefici. Tota la resta ¨¦s igual¡±.

¡°Per mi avui ¨¦s un gran dia perqu¨¨ retorno a Barcelona 22 anys despr¨¦s de rodar-hi?Terra i llibertat?(1995)¡±,?inspirada en la novel¡¤la Homenatge a Catalunya, de George Orwell, que retrata les lluites internes dins del b¨¤ndol republic¨¤ contra les tropes de Franco a la Guerra Civil. ¡°La pel¡¤l¨ªcula posava en relleu l'enfrontament entre les mil¨ªcies i l'ex¨¨rcit republic¨¤ perqu¨¨ el que es plantejava era si es renunciava a la revoluci¨® social o no¡±, apunta Loach. Des que va rodar aquesta pel¡¤l¨ªcula les coses han canviat molt a Espanya i a Europa: ¡°Per¨° nom¨¦s en la superf¨ªcie perqu¨¨ en les capes m¨¦s profundes han empitjorat: els pobres s¨®n cada cop m¨¦s pobres, i els rics, cada cop m¨¦s rics¡±.

El cineasta angl¨¨s va ser aquest dimarts a la Filmoteca de Catalunya per presentar i debatre la seva ¨²ltima pel¡¤l¨ªcula, I, Daniel Blake (2016), per la qual va obtenir la Palma d'Or al Festival de Canes, la segona de la seva carrera, despr¨¦s d'El viento que agita la cebada (2006). El drama del jubilat angl¨¨s, malalt, que es veu atrapat en el laberint de l'Administraci¨® anglesa perqu¨¨ se li reconegui el dret a una pensi¨® que relata?I, Daniel Blake ¨¦s un dels 16 llargmetratges que inclou la retrospectiva de la Filmoteca sobre el reconegut cineasta.

Loach es mostrava somrient davant de les c¨¤meres sense aparentar els seus 82 anys. Autor de pel¡¤l¨ªcules com?Agenda oculta (1990), sobre el conflicte nord-irland¨¨s, va recon¨¨ixer que segueix amb atenci¨® el moment pol¨ªtic que viu Catalunya. Ir¨°nic ¡ª¡±tinc la sensaci¨® d'entrar en un camp de mines¡±, va dir abans de contestar¡ª es va referir als temes que a ell especialment li interessen: ¡°Em resulta dif¨ªcil veure el programa social en els independentistes¡±. Va afegir que havia intentat descobrir les propostes en mat¨¨ria social d'una Catalunya independent en contraposici¨® amb les del Govern de Madrid: ¡°La veritat ¨¦s que no ho veig clar. Jo crec que la classe treballadora d'una regi¨®, naci¨®, una zona, o com es vulgui dir, t¨¦ els mateixos interessos que en altres zones de la pen¨ªnsula Ib¨¨rica o d'Europa, que no s¨®n uns altres que tenir un habitatge, un sou digne, salut, una pensi¨®, escoles i seguretat¡±. Repreguntat sobre el tema, Loach va puntualitzar que, en la seva opini¨®, no sabia si els interessos de la classe treballadora ¡°avan?arien o retrocedirien¡± amb els postulats independentistes.

I, Daniel Blake va ser la resposta de Loach a l'efecte del neoliberalisme en la classe treballadora anglesa quan ja havia decidit retirar-se. Va ser aquesta consci¨¨ncia la que el va fer tornar a posar-se darrere d'una c¨¤mera. ¡°Ara, les coses estan encara pitjor¡±, deia. Potser aquesta ¨¦s la motivaci¨® per encarar un nou projecte: ¡°Hi ha una idea gen¨¨rica en qu¨¨ estic treballant¡±. No en va voler revelar res m¨¦s, llevat del fet que retratar¨¤ coses que es viuen a qualsevol lloc d'Europa: ¡°En realitat ¡ªdeia fent broma¡ª ¨¦s m¨¦s una q¨¹esti¨® d'edat¡±. De mat¨¨ria primera no n'hi falta, com va recon¨¨ixer ell mateix: "Aquests dies s'ha publicat una not¨ªcia als diaris brit¨¤nics sobre l'atenci¨® als nens que no tenen casa i que s¨®n acollits per fam¨ªlies. Aquests serveis, que abans es gestionaven des dels ajuntaments, ara s'han delegat majorit¨¤riament a empreses privades que porten els seus beneficis a Su?ssa". ?s un exemple de la corrupci¨® del sistema i de com envaeix les relacions humanes, va afegir.

Realista i sobri, una de les seves caracter¨ªstiques ¨¦s la naturalitat de les interpretacions del seu cinema: "?s tan important com tenir una bona hist¨°ria i un bon gui¨®, perqu¨¨ sense una interpretaci¨® cre?ble tot falla. Crec que he tingut la sort d'encertar en aix¨° perqu¨¨ no pots posar un burg¨¨s a la pell d'un treballador amb problemes i suposo que a l'inrev¨¦s, tampoc".