Amb el rellotge aturat, mana Rajoy

La conseq¨¹¨¨ncia immediata d'ajornar la sessi¨® d'investidura ¨¦s di¨¤fana: s'atura el rellotge, no corre cap termini. Ni per a una segona investidura, ni per a la convocat¨°ria autom¨¤tica d'eleccions al cap de dos mesos (en cas que no s'entronitzi un president ni un Govern). Ni per comen?ar a comptar un any abans d'una convocat¨°ria volunt¨¤ria (no autom¨¤tica) a les urnes.

Aquesta ¨¦s la conseq¨¹¨¨ncia t¨¨cnica parlament¨¤ria. La conseq¨¹¨¨ncia pol¨ªtica ¨¦s que segueix regint la intervenci¨® de la Generalitat per part del Govern central, via article 155 de la Constituci¨®. M¨¦s que aix¨°, s'allarga aquesta situaci¨®, perqu¨¨ nom¨¦s conclour¨¤ quan s'hagi constitu?t un Govern (legal) a Catalunya, segons diu el mandat del Senat. De manera que a la pr¨¤ctica, Roger Torrent prorroga ¡ªja veurem per quant de temps¡ª la translaci¨® del comandament de l'autogovern catal¨¤ a Mariano Rajoy.

?s una reincid¨¨ncia (de menor quantia) que la que ja es va fer el 26 i 27 d'octubre, quan Carles Puigdemont es va negar a convocar eleccions, va mantenir la Rep¨²blica de fireta i va provocar l'aplicaci¨® del 155.

Algun dia els intel¡¤lectuals indepes hauran d'examinar fins a quin punt ha estat la falta de visi¨® dels seus dirigents el factor fonamental que ha fet col¡¤lapsar l'autogovern: primer, abrogant-lo amb les lleis de desconnexi¨®, despr¨¦s amb aquests altres episodis. La paradoxa d'aquest dimarts rau en el fet que el bo de Torrent proclama que no ¨¦s Rajoy qui nomena president i ¨¦s ell mateix qui prorroga les funcions del president del Govern espanyol com a titular transicional de la Generalitat.

Les causes d'aquest nou disbarat ¡ªque aprofundeix en l'erosi¨® de les institucions¡ª tamb¨¦ s¨®n clares. La m¨¦s evident ¨¦s que el titular de la Cambra pret¨¦n guanyar temps, esperant que la just¨ªcia, naturalment espanyola (una altra doble paradoxa), resolgui a favor seu els recursos que facilitarien la investidura del president pr¨°fug. O que almenys quedi clar que ha esgotat tots els camins practicables. Practicables, aix¨° ¨¦s clau i nou respecte a la darrera legislatura: Torrent no es mostra com un Forcadell-bis. Jugar¨¤ tot el que pugui amb els intersticis legals, per¨° no se li veu afici¨® a acabar entre reixes.

Hi ha altres causes de fons, com la dificultat de cohonestar el discurs mil¡¤lenarista de l'expresident, disposat a tot, amb les necessitats materials i pr¨¤ctiques del moviment indepe, que s'ha d'afanyar a reocupar espais de poder per fortificar les seves posicions, l¨¤bils i vulnerables. Tamb¨¦ l'abs¨¨ncia d'un contralideratge que s¨¤piga, segons va formular Joan Tard¨¤, ¡°sacrificar¡± el pr¨°fug si ¨¦s el que conv¨¦.

O b¨¦ la falta d'acceptaci¨® de la situaci¨® del sempitern empat t¨¨cnic que habita el secessionisme, fins i tot dins d'ell mateix: habilitat per les urnes per governar, per¨° impossibilitat per aquestes mateixes urnes (i per l'exercici de legalitat, imperatiu europeu i realitat econ¨°mica) per imposar la via unilateral. Per no subratllar l'empat que es reitera en la ciutadania catalana a cada convocat¨°ria. I l'empat acostuma a incentivar, al cap i a la fi, la par¨¤lisi.