Una ¨¤nima ben lliure

Poques vegades s¡¯ha fet servir tant la biografia per explicar la singularitat d¡¯una obra com en el cas d¡¯Emily Dickinson (1830-1886). Un cr¨ªtic del segle XX va sentenciar, injustament: ¡°Fou una poeta oculta que va escriure infatigablement com altres dones cuinen o cusen. El seu do per la paraula i les limitacions culturals de la seva ¨¨poca la van dur a la poesia en lloc de fer ganxet¡±. Avui dia est¨¤ fora de discussi¨® que la seva obra po¨¨tica ¨¦s una de les m¨¦s importants d¡¯Am¨¨rica i tamb¨¦ del c¨¤non occidental, i Harold Bloom arriba a dir que ning¨² t¨¦ m¨¦s originalitat en el llenguatge que ella excepte Shakespeare. Descendent d¡¯una fam¨ªlia de pioners que es remunta al XVII, el seu pare va ser advocat i pol¨ªtic que va arribar a senador dels Estats Units, i Emily va rebre una formaci¨® prou bona tractant-se d¡¯una dona, per¨° la seva vida va transc¨®rrer pl¨¤cidament en el seu Massachusetts, sense casar-se i vivint sempre a la casa pairal.

Els mestres de la sospita ens han fet projectar enrere les obsessions actuals i ens han condicionat a veure s¨ªmptomes patol¨°gics on potser no hi ha m¨¦s que la normalitat de l¡¯¨¨poca. Que una dona passi hores parlant amb la seva cunyada no vol dir que s¡¯hi senti atreta f¨ªsicament; que escrigui cartes a un home dient-li que el troba a faltar no vol dir que vulgui casar-s¡¯hi; que se senti a gust tancada a casa i que no li agradi gaire rebre visites no vol dir que rebutgi els convencionalismes de la societat ni que estigui covant una rebel¡¤li¨® feminista. Est¨¤ b¨¦ que els bi¨°grafs s¡¯entretinguin escorcollant els documents i la correspond¨¨ncia de la Dickinson perqu¨¨ les seves conclusions poden ajudar a entendre algun poema, per¨° a l¡¯hora de la veritat ens quedarem sols davant la grandesa excepcional de la seva obra.

Va escriure en privat per¨° no en secret; parents i amics tenien const¨¤ncia que ho feia. No arriben a la dotzena els poemes que va publicar en vida, i no va deixar res preparat en forma de llibre, per¨° en els seus manuscrits, repartits en quaranta quaderns, van apar¨¨ixer gran quantitat de textos que la fam¨ªlia va anar publicant en diverses i successives antologies. Aquestes edicions, que presenten un esc¨¤s respecte als originals, van servir per atreure, amb prou ¨¨xit, l¡¯atenci¨® del p¨²blic. La primera edici¨® amb criteri professional no arrib¨¤ fins al 1955, a c¨¤rrec de Thomas H. Johnson. L¡¯edici¨® de R. W. Franklin, de 1998, en qu¨¨ el nombre de poemes arriba a 1.789, i que est¨¤ feta amb una renovada atenci¨® als manuscrits, ¨¦s la que ha servit a l¡¯antologia que ha preparat Marcel Riera, que consta de 216 poemes. Es tracta de la cinquena antologia de Dickinson en catal¨¤ i la m¨¦s extensa. La primera, de 1979, va ser de Mari¨¤ Manent, sovint propens a la recreaci¨®. Riera, m¨¦s estricte, ha hagut d¡¯enfrontar-se a la necessitat que el poema resultant en catal¨¤ flueixi amb naturalitat i a la dificultat que representa el car¨¤cter m¨¦s sint¨¨tic de l¡¯angl¨¨s.

Situar en el temps la dispersa producci¨® de tota una vida no ¨¦s l¡¯¨²nic gran problema dels editors; han de bregar tamb¨¦ amb caracter¨ªstiques de l¡¯escriptura de l¡¯autora, com ara l¡¯abund¨¤ncia aparentment arbitr¨¤ria de substantius en maj¨²scula o la funci¨® dels guions, que pot tenir a veure amb el ritme per¨° tamb¨¦ pot afectar el sentit. Com que imposar-hi una regularitzaci¨® ¨¦s impossible, val m¨¦s respectar al m¨¤xim l¡¯original. S¨®n problemes que tamb¨¦ recauen en els traductors: Riera ha mantingut les maj¨²scules, per¨° en formalitzar la traducci¨® en versos catalans ha hagut de prescindir dels guions.

AQUESTA ?S LA MEVA CARTA AL M?N

Emily Dickinson
A cura de Marcel Riera
Proa
496 p¨¤gines
22 / @ 11,99 euros

Dickinson escriu poemes breus en versos curts, sovint agrupats en quartets, a semblan?a de les balades populars i els himnes religiosos, per¨° la seva veu ¨¦s lluny dels usos literaris del seu temps: ¨¦s sorprenentment personal, i alhora enigm¨¤tica. El lector actual no hi troba tant una dama vuitcentista de Nova Anglaterra amb una intensa educaci¨® religiosa com l¡¯expressi¨® d¡¯una intimitat que assoleix dimensi¨® universal. Sense perdre mai el lligam amb l¡¯exist¨¨ncia quotidiana, amb met¨¤fores basades en la natura, sobretot les flors, i tenint present sempre la proximitat de la mort, no trenca amb les ensenyances rebudes ¡ª¡°El Cam¨ª de Betlem fou anivellat / quan Ell i jo ¨¦rem Criatures. / Si no fos per aix¨° haur¨ªem trobat / mil milions d¡¯abruptes Milles¡±¡ª, per¨° s¨ª sent la seva ¨¤nima lliure per expressar sentiments que poden anar de l¡¯agra?ment a la perplexitat, i no exclouen escadusseres mostres de sentit de l¡¯humor.