La gran confessi¨®

A la vida, com en l¡¯art, la visi¨® objectiva ha deixat de ser un fet. En lloc de coses percebem, no la il¡¤lusi¨® de les coses (!), sin¨® la il¡¤lusi¨® de les modalitats. El miratge com un tot. La realitat ¨¦s vol¨¤til, es fon en la ingravidesa d¡¯un sistema binari hipnotitzador, una sensaci¨® semblant a la d¡¯estar dins d¡¯un llen? de degoteig de Jackson Pollock. Podem deixar-nos engolir per les abstraccions dels d¨ªgits o, en canvi, pujar al n¨²vol. Terror o evasi¨®.

Quines s¨®n les condicions de la realitat? Quines figures s¡¯amaguen darrere de les opaques trames del capital? Un nou ordre? potser la bellesa, la plenitud? Dues exposicions ofereixen respostes des de punts de vista ben diferents: l¡¯aparent dec¨°rum formal, en els murals i llen?os degradats de Pieter Vermeersch (Kortrijk, B¨¨lgica, 1973), i la freda luminesc¨¨ncia financera, en les fotografies i els v¨ªdeos de Max de Esteban.

Comencem pel final. El final d¡¯una era, certament, en la qual els individus experimenten una dislocaci¨® en els seus propis cossos. Cossos empobrits, de vegades enfurismats, majorit¨¤riament narcotitzats; cossos identitaris separats d¡¯un cervell perfectament connectat. Temps de replicants, incubats com Prometeus a punt d¡¯obrir un nou cap¨ªtol de la posthist¨°ria, una tesi reveladora de la funesta condici¨® humana que pensadors, com el bolony¨¨s Franco Berardi, Bifo, han abocat en p¨¤gines clarividents (Fenomenolog¨ªa del fin. Sensibilidad y mutaci¨®n conectiva, 2017). D¡¯aix¨° tracta la instal¡¤laci¨® de Max de Esteban (Barcelona, 1959), a la Sala Miserachs de la Virreina.

Quatre v¨ªdeos i dues s¨¨ries fotogr¨¤fiques intenten explicar de quina manera l¡¯economia capitalista ha donat una nova forma al m¨®n i a les subjectivitats: b¨²nquers bancaris, nous codis ling¨¹¨ªstics i tot un embull d¡¯algoritmes monetaris al servei d¡¯un ¨ªnfim tant per cent de la poblaci¨® mundial sense cap responsabilitat social. Aquest nou formalisme de n¨²meros i sigles est¨¤ trasbalsat i, encara que manca de control, abusa del seu poder de negar-nos la capacitat d¡¯imaginar un m¨®n diferent. En plena catal¨¨psia de la democr¨¤cia, la nostra voluntat ha estat expropiada pel suprematisme financer, el que Bifo anomena ¡°supremasclisme¡± o ¡°feixisme de la impot¨¨ncia senil¡±.

Max de Esteban coneix molt b¨¦ la naturalesa d¡¯aquest dens n¨²vol tecnol¨°gic. Durant anys va ser un dels seus agents provocateurs, com a executiu d¡¯un dels grans bancs d¡¯inversi¨®. D¡¯aquella experi¨¨ncia arrenca el seu treball, basat en fotografies dels edificis corporatius dels quatre grans inversors mundials, amb una xifra sobreimpresa que representa els seus actius monetaris. Les coves dels nous Alibab¨¤s (precisament el nom d¡¯un consorci privat xin¨¨s dedicat a la compra per internet, com Ebay o Amazon) estan travessades per la cacofonia dels vint conceptes exemplars per comprendre el funcionament de l¡¯economia neoliberal i el llenguatge financer: Structural Subordination, Negative Assurance, Sweet Equity, Credit Default Swap... Una pantalla que hist¨¨ricament escup imatges extretes de reality shows, videojocs i programes infantils emet les confessions d¡¯alguns agents de Wall Street que controlen els mercats globals (20 Red Lights. L¡¯¨¤ngel exterminador). El resultat, de tan hiperreal, ¨¦s espectral.

Com actuar davant la impot¨¨ncia pol¨ªtica i sexual contempor¨¤nia? Com evadir-se del discurs dominant? Peteer Vermeersch, que viu i treballa a Tor¨ª, proposa una versi¨® una mica m¨¦s metaf¨ªsica en el paisatge alliberat del control financer, com si hagu¨¦ssim arrencat de la fa? de la terra el temple dels mercaders i nom¨¦s hi hagu¨¦s llum, temps i espai. Les seves pintures murals s¡¯adapten a un espai determinat, s¨®n particulars, el contrari de l¡¯abstracci¨® uniforme del miratge dels zeros i els uns. Colors bizantins ¡ªdaurats, platejats, rogencs¡ª s¡¯escampen per les sales de la galeria, en murs, teles i panells, creant angles, arestes, asimetries. De vegades s¡¯escampen sobre una roca, llavors la pinzellada ¨¦s un tall en el temps o un calidoscopi de marbre. L¡¯escultura ¨¦s una imatge, una icona irresolta que ha deixat escapar la carn. Una altra gran confessi¨®.