Piqu¨¦: viure al l¨ªmit

A Gerard Piqu¨¦ li agrada jugar, divertir-se i sobretot competir, una circumst¨¤ncia que el porta a buscar els l¨ªmits en el futbol, en el casino, en els negocis i en la vida, sempre not¨ªcia a Barcelona, Madrid o Nova York. No ¨¦s estrany que les costures de qualsevol reglament amenacin a cedir cada vegada que el central del Bar?a interv¨¦.

No condueix, sin¨® que desafia el codi de circulaci¨®; tampoc passa l'estona amb les cartes, sin¨® que calcula i aposta com els millors especialistes del p¨°quer; si inverteix en diferents negocis no ¨¦s per col¡¤locar els seus ingressos milionaris, sin¨® per guanyar m¨¦s diners; i com a excel¡¤lent futbolista exigeix el millor dels administradors del joc a la selecci¨® i al Bar?a.

Ha anunciat que no seria un president com els altres en el cas que arrib¨¦s a la llotja del Camp Nou. Tamb¨¦ va afirmar que els pol¨ªtics no es mullen i va denunciar que ¡°no s'est¨¤ respectant el resultat de les eleccions a Catalunya¡±. I a la premsa la repta amb entrevistes a Neymar, Messi i Luis Su¨¢rez i la desafia: ¡°Ja et donar¨¦ el titular el cap de setmana a la zona mixta¡± de Cornell¨¤.

M¨¢s informaci¨®n

Piqu¨¦ fa emmudir el millor Espanyol

Piqu¨¦: ¡°Era el Bar?a o res¡±

Piqu¨¦ canviar¨¤ el m¨®n si arriba a manar, aix¨ª que els seus amics li riuen les gr¨¤cies perqu¨¨ es divertirien molt i els seus enemics demanen que li tapin la boca, no sigui que els canvi? la vida, desafiador com ¨¦s amb l'ordre, tamb¨¦ amb les lleis del futbol i del derbi Bar?a-Espanyol. Alguns el consideren un pijo revolucionari, i d'altres, un pir¨°man; no ¨¦s f¨¤cil desxifrar en qualsevol cas l'univers Piqu¨¦.

Hi ha coincid¨¨ncia, en qualsevol cas, sobre la seva condici¨® de culer irreductible i, com a tal, enemic de l'Espanyol i del Madrid. A ning¨² el va sorprendre que volgu¨¦s fer callar l'RCDE Stadium quan va marcar l'1-1 despr¨¦s que els radicals blanc-i-blaus reincidissin en les xiulades i en els insults a la seva fam¨ªlia, especialment a la seva companya Shakira. Fins a cert punt fins i tot pot ser comprensible la seva t¨ªrria per la sorprenent actuaci¨® dels mandataris de l'Espanyol, que el van denunciar, juntament amb Busquets, al Comit¨¨ de Competici¨®. Tamb¨¦ es podria discutir la convencionalitat del seu gest en una figura tan singular com l'internacional del Bar?a. Piqu¨¦ es va expressar com ja ho havien fet Ra¨²l o Lo Pelat.

No sembla justificable, en canvi, la seva actuaci¨® com a censor de l'Espanyol, i menys quan es refereix a la seva ra¨® social i a la nacionalitat dels seus propietaris i al seu desarrelament com a club de Barcelona i Catalunya. L'actuaci¨® de Piqu¨¦ no nom¨¦s transcendeix l'¨¤mbit personal i envaeix l'institucional, sin¨® que proporciona munici¨® als qui l'acusen de practicar la xenof¨°bia i ser un classista, i per contra limita els arguments dels seus seguidors incondicionals al Bar?a.

Encara que s'empari en la llibertat d'expressi¨®, al Bar?a no li convenen manifestacions com les de Piqu¨¦. Al club li falten certament veus i lideratge i li sobren actituds populistes que abonen el desgast i deriven en provocaci¨® m¨¦s que no pas en rivalitat, sempre saludable i m¨¦s en el derbi en hores baixes entre Bar?a i Espanyol.

Piqu¨¦ no representa la plantilla, ni ha estat escollit encara com a capit¨¤, motiu pel qual el seu al¡¤legat no s'ha d'interpretar com una nota oficial del Bar?a. Passa que el futbol tampoc ¨¦s un esport individual i el seu exercici exigeix un sentit d'equip i de club. Al cap i a la fi, Piqu¨¦ corre el risc que els qui el defensin siguin al final els radicals culers equiparables als extremistes periquitos a qui va voler fer callar a Cornell¨¤-El Prat. No seria propi tampoc d'un personatge intel¡¤ligent i divertit, expressi¨® dels nous temps en un vell m¨®n en el qual els gols ja no se celebren com a signe de vict¨°ria, sin¨® que s'utilitzen per canviar el m¨®n.

Piqu¨¦ competeix avui amb el seu propi l¨ªmit.