I a Bisbal se li va apagar la m¨²sica

Ens vam quedar sense Bisbal. Quan nom¨¦s faltaven 30 minuts perqu¨¨ s'acab¨¦s la gala, Operaci¨®n Triunfo?es va quedar sense veu. ¡°Tranquils, a casa se sent! I tu¡­ baixa de la passarel¡¤la, que aix¨° no ¨¦s Pach¨¢!¡±, cridava l'animador. Feia quatre hores i vint minuts que ¨¦rem al plat¨® i nom¨¦s vol¨ªem dues coses: saber qui havia guanyat ¨Cno revelarem qui era el nostre favorit, i no, no era la Miriam¨C i moure'ns amb una mica de m¨²sica llatina despr¨¦s d'haver-nos quedat sense concert de Shakira. Per¨° no se sentia res. A la 1.20 la taula de so va petar i en lloc de pop llat¨ª vam haver de conformar-nos amb una balada (una altra!) a cappella de David Bisbal. El p¨²blic, que recorria al m¨°bil per saber si des del sof¨¤ de casa se sentia el que passava al plat¨®, li demanava un tema a crits. El cantant estava tan desconcertat que, despr¨¦s de saludar efusivament els concursants, es va oblidar de la Rosa. I aix¨° que amb el seu vestit blau el¨¨ctric la primera guanyadora d'OT no passava pas desapercebuda. No tenim una explicaci¨® raonable del que va passar. Els de Cuarto Milenio?potser en tindrien una ¨Cno garantim que raonable¨C, ja que ells van ser en aquest edifici abans que s'hi fes OT. Aqu¨ª, en ple parc natural, en el seu moment hi va haver l'Hospital del T¨°rax de Terrassa, un antic sanatori sobre el qual circulen diverses llegendes urbanes. Ahir a la nit va acollir la gran final d'OT i es va convertir en un dels pocs llocs de Catalunya (i aix¨° s¨ª que ¨¦s un fenomen paranormal) on no es parlava del proc¨¦s.

L'Amaia no va guanyar. No calia ser un gran expert en OT per con¨¨ixer el desenlla?. La pamplonesa va desfermar l'euf¨°ria del p¨²blic durant tota la nit. L'Amaia ja era en si mateixa tot un fenomen. Les can?ons de l'Amaia, els v¨ªdeos de l'Amaia, les entrevistes a l'Amaia¡­ OT va ser ahir a la nit un revival de la final del 2001. Tots dos la vam veure. Una no recorda on era, per¨° diu que d'aquella edici¨® t¨¦ gravat l'Escondidos de Chenoa i Bisbal. I l'altre s¨ª que ho recorda: va muntar una megafesta a casa amb els seus companys de pis de la facultat. Semblava que reviv¨ªem aquell dia, per¨° la mitjana d'edat de la gent que hi havia entre el p¨²blic ens va retornar a la realitat. Pellicer va veure un nano que gravava un ¡°moment¡± d'Instagram i va decidir imitar-lo. ¡°No ho entenc, no em surt igual que a ell¡±. Despr¨¦s de dos intents, ho va deixar estar i en lloc d'un v¨ªdeo va penjar una imatge. Per all¨° del postureig. Despr¨¦s, quan una noia es va dirigir a ell i el va tractar de ¡°senyor¡±, el van rematar.

Al plat¨® hi havia tres tipus de p¨²blic: els entusiastes, els familiars dels concursants i els que hi havien anat arrossegant els peus per acompanyar alg¨². Els entusiastes aplaudien espont¨¤niament fins i tot la lectura dels concerts programats. Els que els acompanyaven es van entregar amb Raphael i despr¨¦s van anar a piny¨® fix amb el seu favorit sense fer gaire enrenou. Nosaltres ¨Csense cridar¨C vol¨ªem ser dels primers. En algun moment ho vam aconseguir, per¨° ho confessem: vam tenir els nostres alts i baixos. Segurament, diu una, per l'edat. Per¨° ho va expressar de meravella El comidista a Twitter: ¡°Quina sort els que teniu 20 anys, que viureu per veure acabar la final d'OT¡±. Quan Roberto Leal ¨Cque es va menjar de principi a fi l'escenari¨C va dir que hi havia una segona fase, Pantaleoni va demanar oxigen. Per¨° llavors es va produir un altre moment important: l'Alfred, glups, es quedava fora de l'¨²ltima fase, per¨° la Miriam s¨ª que s'hi colava. A la sala es va sentir un gran murmuri. ¡°Qu¨¨¨¨¨¨¨¨¨¨?¡±. ¡°Coooooom?¡±. Entre el p¨²blic, un noi es posava la m¨¤ a la boca i abaixava els bra?os amb r¨¤bia.

La gala va ser, i es va fer, molt llarga. Per¨° va arribar l'Aitana i el seu Bang, bang va tornar a despertar els qui eren al plat¨®. L'Aitana ¨¦s un nervi. Abans de la primera actuaci¨®, ja a l'escenari, no podia evitar distreure's i riure amb els v¨ªdeos del seu pas per l'acad¨¨mia. Tot el contrari que l'Alfred, que es preparava seri¨®s, concentrat i gaireb¨¦ sense dir ni una paraula. Quan a les pantalles s'emetien resums de l'acad¨¨mia, un ex¨¨rcit de maquilladores entrava a retocar els finalistes. La Miriam es queixava dels pantalons, mentre que l'Amaia i l'Aitana no paraven de xerrar. Un altre d'aquests instants OT, que no sabem si van enfocar les c¨¤meres, es va produir mentre l'Amaia cantava. L'Ana Guerra, la Miriam i l'Aitana agafaven de la m¨¤ un Alfred que no podia amagar l'emoci¨®. Aquests detalls ens van deixar bocabadats i van fer que f¨®ssim uns entusiastes. S¨ª, ho vam comentar tot. I fins i tot ens vam fer algun?selfie que ens consta que circula per algun grup de WhatsApp. Fins que es va apagar la veu.

El p¨²blic que ten¨ªem al voltant sentia el mateix que nosaltres: gaireb¨¦ res. I aix¨ª i tot, es va prodigar. Va aplaudir, es va emocionar i va cridar. ¡°Ol¨¦, Miriam, tu s¨ª que en saps!¡±, va bramar un noi de la graderia despr¨¦s del discurs de la concursant, que semblava esplaiar-se en la seva experi¨¨ncia en l'acad¨¨mia. ¡°Qu¨¨ ha dit?¡±, li va preguntar intrigada una dona que s'asseia just al darrere. ¡°I jo qu¨¨ s¨¦, si no se sent res!¡±, li va contestar. Era un entusiasta. Nosaltres ens vam adonar que ja no ho ¨¦rem. S¨ª, vam veure en directe la vict¨°ria de l'Amaia, tot i que tots dos ja ten¨ªem el cul pelat d'aix¨° de viure ¡°dies hist¨°rics". Per¨° sense m¨²sica ni so, el confeti ens va semblar poca cosa. Segur que per als incondicionals de l'Amaia que ho van veure des de casa va ser un moment emotiu. All¨¤ el que es palpava era nerviosisme. I malgrat tot, l'espectacle va seguir amb la simpatia de Roberto Leal, que abans de la gala ja va mostrar les seves intencions de donar-ho tot quan va presentar la seva mare i la va fer creuar la passarel¡¤la.

El so va tornar just quan Leal ja acomiadava la gala perqu¨¨ els concursants poguessin cantar Camina, l'himne d'OT, que nom¨¦s va tenir l'1% dels vots per anar a Eurovisi¨®. En aix¨°, tots dos hi vam estar d'acord: la generaci¨® d'OT1 tindrem el millor himne de totes les edicions del concurs. Cap, cap arribar¨¤ a superar?A tu lado. Ja al cotxe, vam comen?ar a discrepar. No ten¨ªem el mateix favorit. A una li agradava m¨¦s Carlos Lozano i l'altre preferia Roberto Leal. Ella preferir¨¤ sempre la Nina com a directora de l'acad¨¨mia i ell es queda amb el bon rotllo de Noem¨ª Galera. I ella t¨¦ mitificats Chenoa i Bisbal i a ell, posats a triar, li cauen millor l'Amaia i l'Alfred. Deixem Terrassa enrere pensant en avui. Una entra d'hora a treballar i ha d'amagar el guanyador a la seva filla d'11 anys fins que puguin veure tota la gala. L'altre t¨¦ un esmorzar amb empresaris i podr¨¤ dormir una mica m¨¦s. Ja entrant a Barcelona, vam coincidir: tots ens morirem, per¨° OT seguir¨¤.