Estimats i preol¨ªmpics ¡®heavies¡¯

Black Sabbath, a una de les seves can?ons, parlen d¡¯una felicitat que no arriba, d¡¯estar perdut en les rodes de la confusi¨®, de creuar valls de ll¨¤grimes amb els ulls plens de r¨¤bia i desil¡¤lusi¨®, de la vida com un joc on no hi ha guanyadors. I Iron Maiden, quan canten el final de la inf¨¤ncia, nom¨¦s hi troben dolor i por. Doncs aquesta ¨¦s la m¨²sica (i la lletra) que agrada al Juanjo i al seu amic Miquel, els adolescents protagonistes de Heavies tendres, la nova s¨¨rie de dibuixos de Juanjo S¨¢ez que el canal 33 va estrenar aquest diumenge. El cant¨® autobiogr¨¤fic ¨¦s obvi. El personatge es diu com el seu creador i viu al mateix barri de Barcelona, la Sagrera. Tant el lloc com l¡¯¨¨poca, la Barcelona preol¨ªmpica de 1991, estan perfectament triats. S¨®n un lloc i un temps sense relat ni llegenda.

Qui va seguir Arr¨°s covat identificar¨¤ de seguida l¡¯autor d¡¯aquesta nova s¨¨rie. Un dibuix molt net, aparentment inacabat com un esb¨®s (cares moltes vegades sense ulls) que no t¨¦ la necessitat d¡¯emplenar la pantalla, com expulsant tot el que sobra. Cada canvi de pla ¨¦s imprevisible.

Administra sense restriccions les dimensions de les el¡¤lipsis narratives i la primera reflexi¨® de l¡¯espectador ¨¦s purament est¨¨tica: perqu¨¨ m¡¯ho pinta aix¨ª i no d¡¯una altra manera. I la llibertat que dona el dibuix ¨¦s plena. Si en una discussi¨® entre pare i fill qui est¨¤ m¨¦s cabrejat ¨¦s el fill, doncs se¡¯l veu molt m¨¦s gran, dominant, que el pare, i a l¡¯inrev¨¦s. Si en Miquel remena cercant un disc, m¨¦s que seguir-lo en el seu moviment, esmicolen la seva acci¨® i el veiem retratat simult¨¤niament tres vegades a diferents llocs de les lleixes i amb diferents postures. ?s una obra minimalista. S¡¯agraeix l¡¯estalvi que proposa a la mirada m¨¦s aviat fatigada de tanta lux¨²ria visual com sembla demanar la tele.

La hist¨°ria ¨¦s b¨¤sicament la de l¡¯amistat entre Juanjo i un company de col¡¤legi, ve¨ª del mateix barri, el Miquel, que el far¨¤ abandonar Phil Collins (¡°em posa malalt¡±) per Iron Maiden i companyia. Tamb¨¦ hi ha una amiga, la s¨¤via de la classe, que sap qui ¨¦s Truffaut i, suposo, el nen dels 400 cops. El Juanjo viu en una fam¨ªlia exageradament protectora (S¨¢ez ha parlat de la seva ¨¤via que venia del neol¨ªtic, amb una inf¨¤ncia sense aigua, ni llum, ni res). El Miquel, molt segur de si mateix, viu amb la mare i ¨¦s fill d¡¯en Mario, un tipus que no apareix al primer cap¨ªtol per¨° que sembla que fa por. El narrador, poc present en aquest primer cap¨ªtol, ¨¦s el mateix Juanjo ja m¨¦s gran (parla en passat del que estem veient) i ¨¦s qui verbalitza les emocions i sentiments del personatge: ¡°Hi ha moments que sents que sol no pots amb tot el que has d¡¯afrontar¡±, ¡°moments que sembla que no hi ha ning¨² a prop per donar-te la m¨¤¡±, ¡°potser fer-se gran ¨¦s aix¨°, aprendre a viure sol en un m¨®n salvatge¡±. No s¨¦ si ¨¦s una pel¡¤l¨ªcula de dibuixos animats ¡ªes restringeix molt l¡¯animaci¨®¡ª, o una novel¡¤la gr¨¤fica... En tot cas, ¨¦s un emotiu treball d¡¯artesania que cal seguir. Una gran miniatura.

Altrament. Dilluns va estrenar-se el programa de tarda Tot es mou, que substitueix Tarda oberta, una producci¨® de Mediapro. Es fa pels estalvis for?osos a TV3. La veritat ¨¦s que ¨¦s molt semblant, b¨¤sicament perqu¨¨ consisteix en taules, cadires i persones xerrant, xerrant, xerrant. La pregunta veient el programa ¨¦s: si la gent de TV3 ja ho sap fer... per qu¨¨ s¡¯encarregava a una productora externa? M¨¤ximes novetats del primer dia: Pilar Rahola ¨¦s l¡¯editorialista de gu¨¤rdia i Empar Moliner fent el que feia els matins. Repetici¨® de la jugada.