Aparadors principals

Les ciutats canvien, com moltes altres coses, el paisatge, per¨° no veiem com ho fan, perqu¨¨ generalment s¨®n canvis lents que percebem tan sols amb el pas del temps. No em refereixo als canvis produ?ts per projectes de reforma de carrers com ara la Diagonal, el passeig de Sant Joan o el de Gr¨¤cia: em refereixo a canvis no projectats, canvis verdaders. Un d¡¯aquests canvis s¡¯est¨¤ produint ara mateix al passeig de Gr¨¤cia i afecta els usos dels edificis. All¨¤ les botigues, sense cap projecte, han pres el principal, i ara les finestres i tribunes d¡¯aquests pisos, les m¨¦s grans i escult¨°riques, s¡¯han transformat en aparadors. Els aparadors a la ciutat s¨®n essencials per a la qualitat, el confort, la seguretat i la distracci¨® general del personal, i podr¨ªem dir que representen com poques coses l¡¯ess¨¨ncia de la ciutat. El cas que ens ocupa ¨¦s, doncs, una peculiaritat, per¨° afecta les fa?anes dels edificis i el seu aspecte, i ja no ¨¦s cosa d¡¯uns casos a?llats, com passava, per exemple, amb la desapareguda botiga Vin?on; ara en algunes illes els aparadors del principal ja s¨®n majoria, i m¨¦s si hi sumem alguns bancs i oficines. Ja ¨¦s una realitat imparable, una tend¨¨ncia especialment observable al capvespre, quan s¡¯encenen els llums dels aparadors. Aquest ¨¦s un fet que modifica, d¡¯alguna manera, la idea de carrer fet a base de cases de ve?ns especialment rellevants, com els que ocupaven els pisos principals amb els seus balcons, tribunes i miradors, pensats per veure el carrer com si fossin a la llotja d¡¯un teatre. Tan sols cal pensar en el balc¨® del principal del xamfr¨¤ de la Pedrera. Per cert, exposaran ara tamb¨¦ a les finestres?

Aquesta ¨¦s, doncs, una q¨¹esti¨® sobre la percepci¨® de la ciutat. Soc perfectament conscient que per a molts aquesta no ¨¦s una cosa urban¨ªsticament gaire important, i amb ra¨®, per¨° s¨ª que ho ¨¦s ser testimoni de l¡¯aparici¨® del fenomen. ?bviament, aqu¨ª l¡¯amplada del passeig ho afavoreix, i resulta particularment evident des de la vorera del davant; tot plegat ¨¦s un canvi en la perspectiva del passeig. Tan sols cal que ens fixem en l¡¯atmosfera que creen els llums de les botigues, que ara tamb¨¦ contaminen la primera planta; els seus maniquins, inofensius als aparadors a peu de carrer, adquireixen un vessant teatral en veure¡¯ls al lloc que tradicionalment ocupaven les persones que hi vivien. Es tracta d¡¯un canvi d¡¯¨²s de dimensions monumentals que encara no est¨¤ regulat. ?s clar que aquests nous aparadors podrien ser objecte d¡¯una regulaci¨® i quedar reflectida a les ordenances, per¨°, ara per ara, la iniciativa privada va per davant, i en tot cas despr¨¦s vindr¨¤ la llei. ?s per aix¨° que aquest ¨¦s un moment interessant per a la ciutat. Carrers que es transformen lentament per¨° inexorable i, en qualsevol cas, m¨¦s r¨¤pidament que no pas ho fan els edificis. No ¨¦s un canvi que afecta un objecte a?llat, ¨¦s un canvi que percebem al veure-ho en conjunt, cosa que ho fa clarament un fenomen urb¨¤.

Aquest fenomen de les plantes comercials en les primeres al?ades dels edificis no ¨¦s un fet exclusiu d¡¯aquest passeig ni de Barcelona. A altres ciutats actives econ¨°micament la planta baixa, en el sentit d¡¯espais col¡¤lectius com s¨®n els comercials, pot arribar fins a la quarta planta. Un fet que ja es troba recollit a les fa?anes dels edificis, que inclouen senyals evidents en el seu disseny per marcar la difer¨¨ncia entre aquestes plantes i la resta de l¡¯edifici. Al passeig de Gr¨¤cia, aquests senyals comencen a deixar-se veure en r¨¨tols lluminosos col¡¤locats als balcons o en els tendals elegants, que tracten de mostrar la difer¨¨ncia amb les plantes superiors. S¨®n senyals subtils que ambiguament deixen veure que tant pertanyen a les plantes superiors com a les botigues, i cal esperar que una ordenan?a no ho espatlli.

Els arquitectes sovint creiem que pensem la ciutat, per¨° sembla que aquesta es pensa per si sola. Per pensar-la, primer l¡¯hem d¡¯observar. Per als qui creuen que el projecte ¨¦s fonamental, aquesta hauria de ser una lli?¨® inexcusable. En alguns casos els arquitectes ens haur¨ªem de comportar com l¡¯home del temps i senzillament mirar de poder explicar el que est¨¤ passant i, potser, aventurar-nos a dir quin temps far¨¤ dem¨¤. Per¨° no intentar dissenyar la climatologia.