La Virreina m¨¦s reivindicativa

Tretze exposicions, una de concebuda especialment per al web, i un intens calendari d'activitats articulen la nova temporada de la?Virreina Centre de la Imatge, marcada pels conflictes pol¨ªtics i socials del nostre entorn m¨¦s proper i la celebraci¨® del 50¨¨ aniversari del Maig del 68. Despr¨¦s de plantejar les l¨ªnies directrius del centre, en la seva segona temporada el director Valent¨ªn Roma es dedica a consolidar la identitat de la Virreina i el seu paper en la cartografia art¨ªstica barcelonina, amb un conjunt de propostes reivindicatives que aborden diferents aspectes de la realitat local en relaci¨® amb el context internacional.

La temporada arrenca amb M¨¤quines de viure, una ambiciosa exposici¨® sobre arquitectura urbana que aborda les difer¨¨ncies entre viure i habitar a trav¨¦s d'obres molt significatives, que van des de Le Corbusier fins als pol¨ªgons d'habitatges. Ser¨¤ la primera de tres mostres sobre l'evoluci¨® arquitect¨°nica de la ciutat des d'una perspectiva ¨ªntima i pol¨ªtica alhora, que compr¨¨n ?ngels nous, de Jorge Ribalta, una cronologia fotogr¨¤fica a l'inrev¨¦s de la reforma de pla?a de la Gardu?a, que va pertorbar el barri del Raval entre el 2005 i el 2017, i una monogr¨¤fica d'Ignasi de Sol¨¤-Morales, que segons Roma ¡°representa la mem¨°ria institucional viva de la ciutat¡±.

Un altre dels eixos tractar¨¤ la imatge en els seus m¨²ltiples vessants, centrant-se en la recuperaci¨® de la hist¨°ria de la fotografia a Catalunya, protagonista al juny d'una mostra comissariada per Cristina Zelich i Pep Rigol, que il¡¤lustra el recorregut de la fotografia creativa des del 1973 amb l'obertura de Spectrum, la primera galeria d'Espanya especialitzada en aquest mitj¨¤, fins a l'organitzaci¨® de la primera Primavera Fotogr¨¤fica el 1982.

La imatge es combina amb el tercer eix de la programaci¨®, la recerca de noves formes de vida alternatives a la normalitat imposada a?One year women¡¯s performance, de Raquel Friera (Barcelona, 1974). Com altres artistes que per motius diversos han documentat aspectes de la seva vida a trav¨¦s d'una fotografia di¨¤ria, Friera intenta visibilizar el treball immaterial de les dones, recollint les imatges de dotze ciutadanes que al llarg d'un mes s'immortalitzen despr¨¦s de fer una tasca considerada femenina.

Les problem¨¤tiques de g¨¨nere tenen un paper destacat en un programa que dedica una mostra al moviment LGTBI i projectes monogr¨¤fics a dos protagonistes de la po¨¨tica transg¨¨nere:?la transsexual argentina Duen Xara Sacchi i la xilena d'origen alemany Lorenza B?ttner, nascuda Lorenz i morta prematurament a causa de la sida als 33 anys. B?ttner, que va perdre els bra?os en un accident quan tenia vuit anys, es va dedicar a pintar amb la boca i els peus i a defensar els drets de les persones amb discapacitats. ¡°Mariscal es va inspirar en la Lorenza per al personatge de la Petra. A ella li va agradar tant que durant la cerim¨°nia inaugural dels Jocs Paral¨ªmpics va desfilar amb la disfressa de la mascota¡±, explica Roma.

Els objectes de Mar Arza i els projectes sobre les paradoxes de les noves tecnologies de Natalie Bookchin, pionera de l'art digital, completen un calendari que inclou una mostra sobre els fons de la distribu?dora de v¨ªdeo Hamaca, concebuda especialment per al web de la Virreina i la primera mostra antol¨°gica sobre la traject¨°ria del realitzador audiovisual Kikol Grau. El centre complementa les seves exhibicions amb una intensa agenda d'activitats, programes p¨²blics, publicacions i plataformes estables de reflexi¨® i creaci¨®. Roma no s'ha mostrat preocupat per la disminuci¨® de visitants, que han passat de 92.772 el 2016 a 88.920. ¡°Estem molt satisfets amb el resultat de l'any passat. El c¨°mput t¨¦ en compte nom¨¦s els visitants de les mostres, mentre que al voltant de la Virreina graviten molts m¨¦s usuaris. Nom¨¦s les cinc plataformes de producci¨® d'imaginari social reuneixen m¨¦s de 150 persones cadascuna¡±, conclou el director.