Metallica, la perseverant autoritat del rock

Era la seva nit, la nit, una jornada molt esperada. Aquest Sant Jordi que ¨²ltimament nom¨¦s omplen bandes de pop, artistes llatins o m¨²sics negres, tornava a ser territori de ca?adores negres. El rock, l'estil que t¨¦ la guitarra com a t¨°tem, el dels m¨²sics que s'obren de cames i miren altius, tornava a la muntanya ol¨ªmpica per omplir el Sant Jordi deixant ben seques les taquilles. I aqu¨ª apareixien, a partir de les 21.15, els quatre membres de Metallica, sortint per un passad¨ªs que creuava la pista fins a arribar a l'escenari, que ocupava el centre del Palau. Crid¨°ria, c¨¤meres i metal trepidant. Va sonar Hardwired i va tornar el rock.

?s veritat que no tots eren metalers, que consti. Quan un grup fa tants anys que ¨¦s a la carretera i mant¨¦ un constant nivell de popularitat, p¨²blics aliens a l'est¨¨tica negra s'hi sumen gaireb¨¦ per capil¡¤laritat. Per aix¨° entre la majoria de metalers?aut¨¨ntics s'hi escampaven persones amb rastes, pijos que no dissimulaven i individus sense m¨¦s afinitat externa que la ingesta de cervesa, a m¨¦s dels nens que els pares havien arrossegat per ensenyar-los rock de veritat. Una nota trivial: en ple segle XXI les cabelleres han perdut vig¨¨ncia, tot i que els caps segueixen agitant l'aire i els punys ferint l'espai, sobretot si tot just comen?ar sona?Seek & destroy, un tema de quan es duien els cabells llargs.

Entre la majoria de metalers aut¨¨ntics, s¡¯hi escampaven persones amb rastes i pijos que no dissimulaven,? a m¨¦s dels nens que els seus pares havien arrossegat per ensenyar-los rock de veritat

Per¨° que ning¨² es pensi que Metallica, fidels al seu so, tot i que retallat en volum i tirant a ressec, a l'estil cop de garrot al clatell, van oferir un espectacle d'altres temps. D'entrada, l'escenari quadrat al bell mig de la pista els permetia tocar per tots quatre costats, no com aquells U2 de la gira 360?, que, tot i poder-ho fer, es van passar gaireb¨¦ tot el concert mirant cap endavant, com sempre. Aqu¨ª no, menys el bateria, etern marginat?de les bandes, James, Kirk i Robert passejaven deixant-se veure des de tots els angles. I al damunt, una bona quarantena de cubs a una altura regulable tacaven l'aire variant la il¡¤luminaci¨® en altura i intensitat, funcionant tamb¨¦ com a receptors de projeccions. Escenari di¨¤fan, llums justes, sense desplegaments per atabalar i rock. Un espectacle dels de sempre presentat visualment amb idees d'ara. I amb bromes, perqu¨¨ es van atrevir a tocar el Muerto vivo?de Peret!

I tot al servei d'un repertori estructurat amb experi¨¨ncia, repartint can?ons del nou disc, del qual van fer sonar una mitja dotzena de temes, amb cl¨¤ssics imperibles d'aquells que aguanten millor que ning¨² dels all¨¤ presents el pas del temps. ?s cert que aquest so temperat desprove?a el concert de part de l'agressivitat intimidat¨°ria del metal, cosa de senyors durs amb cara de no apartar-se de la vorera; per¨°, d'altra banda, tamb¨¦ ¨¦s cert que els vells marines tenen els tatuatges desgastats, per¨° aix¨° no els fa perdre l'autoritat. I aix¨° va ser el que van deixar en l'aire Metallica, autoritat de banda solvent que ha envellit raonablement.

I van marxar del recinte rebentant la closca del p¨²blic, ja gaireb¨¦ af¨°nic, amb bufetades com Masters of Puppets, Nothing else matters o Enter Sandman, trossets d'una hist¨°ria que es va convertir en decibels al Sant Jordi, aquest recinte, ja veter¨¤, que va tornar a obrir les portes al rock. Encara que hagi estat per una nit.