La fugida

El catal¨¤ ¨¦s un fugitiu. Josep Pla ho justifica descrivint que ¡°de vegades fuig de si mateix o a dins de si mateix, fuig devers altres cultures, s¡¯estrangeritza, es destrueix; fuig intel¡¤lectualment i moralment. De vegades sembla un covard i altres vegades un orgull¨®s ombrad¨ªs. De vegades sembla patir de mania persecut¨°ria i altres de fatxenderia. Tot s¨®n aspectes d¡¯home que fuig¡±. Aspectes que conformen ¡°la psicologia de la nostra ¨¤nima col¡¤lectiva¡±, que l¡¯escriptor va basar en dos drames superposats: por de ser nosaltres mateixos per¨° sense poder deixar de ser el que som. ¡°Un dualisme irreductible, dolor¨®s, lacerant, malalt¨ªs¡±.

I en aquesta dualitat sembla que seguim seixanta anys despr¨¦s de plasmar-se la radiografia. Debatent sobre un futur tan incert com temible i tan dubt¨®s com definitori. I parlant amb naturalitat, a favor o en contra, de la possibilitat d¡¯una doble investidura que ens portaria un doble govern, com si aix¨° fos normal. I no ho ¨¦s. Sabem ¨¤mpliament que no ho ¨¦s. Per descomptat que la r¨¨plica a aquesta obvietat ¨¦s que la situaci¨® tampoc respon a cap normalitat. I ¨¦s cert. La difer¨¨ncia ¨¦s que el moment at¨ªpic actual ¨¦s nou en la mesura que ha estat buscat, provocat. Ni va n¨¦ixer per generaci¨® espont¨¤nia ni se¡¯ns va presentar com un alien inesperat. No. Conv¨¦ no oblidar que aquesta situaci¨® ¨¦s el resultat de comportaments pol¨ªtics fruit d¡¯una s¨¨rie de desprop¨°sits acumulats. D¡¯una permanent fugida cap endavant emparada en una lectura err¨°nia de la realitat social, d¡¯una banda, i atiada, de l¡¯altra, per una negativa constant a oferir cap alternativa i que ha derivat despr¨¦s en una contundent acci¨® judicial.

No cal rememorar dades i fets ni insistir que uns es van llan?ar a una aventura sense preveure tots els seus riscos fins a convertir-la en un joc imparable d¡¯ingenu?tat, obstinaci¨® i insensatesa. S¨ª, d¡¯acord. I els altres es van recrear en el menyspreu, la ridiculitzaci¨® i l¡¯apatia fins a reconduir la seva incapacitat als jutjats. S¨ª, acceptat. Fins i tot els tercers, intentant caminar entre les trinxeres, llavors nom¨¦s insinuades, van deixar d¡¯actuar amb l¡¯efic¨¤cia imprescindible per evitar el foc creuat sota el qual van caure. Per aix¨° la seva condici¨® de v¨ªctimes no els alleuja la seva part al¨ªquota de responsabilitat. Aqu¨ª ja no queda ning¨² innocent, senyors i senyores. Passin i veuran que tot aix¨° ja forma part de la mem¨°ria col¡¤lectiva. Esborrem del nostre disc dur alguns aspectes que no els agraden perqu¨¨ puguin seguir jugant a la seva conveni¨¨ncia. Segueixen parant-nos trampes. Escoltant els seus relats contraposats, un t¨¦ la sensaci¨® que seleccionen els cap¨ªtols que m¨¦s els interessen de la seva mateixa novel¡¤la com si no hagu¨¦ssim estat nosaltres els protagonistes. Com si no sab¨¦ssim que la complexitat de la trama tard o d¡¯hora far¨¤ inintel¡¤ligible la narraci¨®. En aquest cas, com que s¡¯han passat per alt algunes p¨¤gines tan transcendentals com falsament inn¨°cues, ser¨¤ impossible lligar els caps, seguirem perduts en el laberint i no aconseguirem trobar la porta de sortida.

Arribats a aquest punt i amb el cor encongit no es tracta ni de claudicar ni d¡¯imposar. Ni de resistir ni de v¨¨ncer. Es tracta de reconduir per restituir, de rellegir per entendre, de parar per pensar. Tots. I deixar de jugar amb les paraules col¡¤locant adjectius inadequats i convertint en sin¨°nims conceptes que no ho s¨®n. Un Govern ¨¦s bo o dolent, responsable o inepte, eficient o in¨²til, fins i tot leg¨ªtim o no, per¨° se suposa que sempre ha de ser efectiu perqu¨¨ en cas contrari seria inexistent o nul. Com a m¨¤xim, est¨¨ril. Un Govern no ¨¦s un objecte decoratiu ni un artefacte inadaptat. Igual que un Parlament no pot ser la suma de diputats incapa?os de decidir per si mateixos si els seus caps de files no els ho assenyalen. Ni els partits, una agrupaci¨® de persones que veneren el seu l¨ªder en p¨²blic mentre el critiquen en privat. S¨ª, ho s¨¦, ¨¦s una part intr¨ªnseca del nostre car¨¤cter, que ¡°no t¨¦ l¡¯inconscient sa, normal, obert¡±, segons Pla.

Per¨° quan semblava que el temps i les seves noves circumst¨¤ncies haurien modulat una manera de pensar i, especialment, d¡¯actuar, ens veiem abocats a repetir els nostres errors encara recobrint-los moment¨¤niament d¡¯¨¨pica. Ning¨² s¡¯atreveix a dir-li a Puigdemont que no ¨Cadmeten els pol¨ªtics independentistes que discrepen de les seves ofensives¨C perqu¨¨ ning¨² vol passar per tra?dor. I mentre la posici¨® del candidat ¨¦s tan l¨°gica com comprensible pol¨ªticament i humanament, el seguidisme que fa el sector de l¡¯independentisme cr¨ªtic ¨¦s tan reverencial com impropi del segle XXI. En aix¨° sembla que consisteix el seu ideal. ¡°A fer-se totes les il¡¤lusions possibles i no creure-se¡¯n cap¡±, com sentencia Josep Pla, que conclou: ¡°Decebedor, depriment, per¨°, qu¨¨ hi farem!¡±