Bricall: ¡°Es obsc¨¨ que Puigdemont digui que ¨¦s a l¡¯exili¡±

Pregunta. Qu¨¨ pensa quan sent que Carles Puigdemont es defineix com a ¡°president a l'exili¡±?

Resposta. Em sembla obsc¨¨ que ho digui. No es pot comparar la dictadura de Franco amb la situaci¨® actual. No t¨¦ res que veure el que va passar Tarradellas amb el que est¨¤ passant Puigdemont, ni en la duresa de l'exili ni en la durada. A m¨¦s, l'¨²ltim Govern leg¨ªtim de la Generalitat abans de la democr¨¤cia va marxar a l'exili per la guerra civil.

P. Vost¨¨ va con¨¨ixer molt b¨¦ Tarradellas. Qu¨¨ diria ell de la situaci¨® actual?

"Les condicions el 1979 per restablir la Generalitat eren pitjors que les d'ara i les coses van sortir b¨¦"

R. Tarradellas va dedicar la seva vida a que Catalunya s'entengu¨¦s amb Espanya. La situaci¨® actual la consideraria impensable, diria que mai s'hauria d'haver arribat all¨¤ on som. Ell deia: ¡®Si els catalans fem determinades coses sempre sortim perdent¡¯. La fractura social l¡¯alterava.

P. El 1979 es va restablir la Generalitat quan s'iniciava la democr¨¤cia. Ara ¨¦s m¨¦s dif¨ªcil arribar a un acord?

R. No. ?s veritat que a Espanya fa molts segles que manen les mateixes fam¨ªlies en forma de diferents partits de dretes. Les condicions d'aquella ¨¨poca eren pitjors i les coses van sortir b¨¦, encara que ¨¦s cert que hi havia un primer ministre com Adolfo Su¨¢rez, que era molt obert. Les sortides als problemes han de ser factibles, cre?bles i viables.

P. L¡¯Estatut de 2006, que va retallar el Tribunal Constitucional, era una sortida viable?

R. La sent¨¨ncia de 2010 va provocar un foc que estava latent, amb un president del Govern espanyol que va provocar la situaci¨® i despr¨¦s no va saber afrontar-la. Va ser la gota que va fer vessar el got, per¨° l'origen del problema rau en el primer Estatut de la democr¨¤cia, el de 1979, que va ser un mal Estatut. No va tenir en compte el capital hist¨°ric i pol¨ªtic de Catalunya en relaci¨® amb Espanya, que va passar de tenir 50 prov¨ªncies a tenir-ne 17. Els autors de l¡¯Estatut no van donar a la Generalitat capacitat per gestionar el territori i els municipis, amb un sistema de finan?ament suficient. No vam saber construir a partir de 1980 una Administraci¨® p¨²blica que permet¨¦s organitzar-nos com una societat molt m¨¦s centreeuropea.

P. Vost¨¨ va ser cr¨ªtic amb els 23 anys de Governs de Pujol.

R. S¨ª. El mandat de Tarradellas va ser instaurar una Generalitat en la qual tothom tingu¨¦s cabuda. Despr¨¦s va venir el discurs de ¡®nosaltres i els altres¡¯ que va acabar contaminant el conjunt de la societat catalana.

P. Va pensar que el Parlament proclamaria la independ¨¨ncia?

"Quan un comen?a un cam¨ª que no porta enlloc, les conseq¨¹¨¨ncies poden ser desastroses"

R. Mai se sap fins on poden arribar l'¨¦sser hum¨¤ i les societats. El Financial Times va publicar fa uns dies un article sobre les conseq¨¹¨¨ncies destructores del Brexit a la societat brit¨¤nica i com estan degenerant algunes institucions angleses que semblaven incombustibles. Quan un comen?a un cam¨ª que no porta enlloc les conseq¨¹¨¨ncies poden ser desastroses, sobretot per a qui les inicia. La situaci¨® despr¨¦s del Brexit es pot aplicar a moltes decisions inviables que s'adopten i que despr¨¦s no es poden dominar perqu¨¨ les circumst¨¤ncies en les quals es prenen no s¨®n controlables.

P. Alguns l¨ªders pol¨ªtics denuncien la ¡°degradaci¨® de les institucions catalanes¡± des de fa mesos. Comparteix el diagn¨°stic?

"La degradaci¨® ¨¦s total. La Generalitat no existeix. Catalunya no t¨¦ govern"

R. S¨ª, la degradaci¨® ¨¦s total. La Generalitat no existeix. Catalunya no t¨¦ Govern. Aix¨° ¨¦s terrible. Hem llan?at per la finestra una instituci¨® sense tenir un recanvi. Espero equivocar-me, per¨° la gent normal ho pagar¨¤ car.

P. Qu¨¨ pensa quan es planteja una presid¨¨ncia de la Generalitat efectiva i una altra de simb¨°lica? O un consell de la Rep¨²blica?

R. ?s un exemple m¨¦s de la descomposici¨® en la qual ens trobem i aix¨° explica que es discuteixi qualsevol idea, per estranya que sigui. No s'hauria de discutir i s¨ª es fa ¨¦s perqu¨¨ no es respecta Catalunya. S'est¨¤ produint una destrucci¨® del teixit productiu de Barcelona i la seva ¨¤rea metropolitana. Catalunya tenia un respecte en el conjunt de les regions d¡¯Europa pel pes de la seva economia i per la seriositat per fer les coses que s'est¨¤ perdent.

P. Com se surt d'aquesta situaci¨®?

R. Se ha de reconstruir la unitat i acabar amb la definici¨® dels uns i els altres. Tothom ha d'afluixar alguna cosa. L'aparici¨® de Ciutadans i de l'extremisme del nacionalisme catal¨¤ no facilita l'acord per¨° tots haurien de rebaixar els seus plantejaments perqu¨¨ guanyin els ciutadans, perqu¨¨ aix¨ª est¨¤ perdent tothom. En cas contrari, no podem acabar b¨¦.