Sempre Kafka: ara la metamorfosi

L¡¯independentisme est¨¤ canviant. S¡¯est¨¤ transformant en funci¨® de les fites depassades i de l¡¯aparici¨® de nous objectius que substitueixen els objectius superats o cremats. Des de 2012 s¡¯han fet dues consultes amb pretensions referend¨¤ries i tres eleccions tamb¨¦ amb pretensions de plebiscit. Des d¡¯un punt de vista estrictament quantitatiu aquestes cinc passades per les urnes han donat un resultat clar i contundent: l¡¯independentisme s¡¯acosta al 50 per cent dels votants, per¨° mai ¨¦s prou fort com per arrossegar la societat catalana a fer un pas irreversible cap a la independ¨¨ncia.

Amb aquest 47 o 48% s¡¯han fet moltes independ¨¨ncies en altres moments de la hist¨°ria i en altres latituds geogr¨¤fiques, per¨° no a l¡¯Europa i al m¨®n d¡¯avui. I m¨¦s quan l¡¯efecte final que han tingut ¨¦s el de fer sorgir la novetat absoluta d¡¯un vot n¨ªtidament hostil i diferenciat respecte al catalanisme en favor de la candidatura de Ciutadans, ¡°partit de refer¨¨ncia¡±, segons ha explicat molt b¨¦ i amb alarma Albert Branchadell, ¡°d¡¯una minoria nacional espanyola dins de Catalunya¡±.

El balan? quantitatiu del proc¨¦s ¨¦s insuficient i a la vegada preocupant: enlloc d¡¯un sol poble unit en tenim dos d¡¯enfrontats, dues nacions oposades enlloc de la naci¨® inclusiva i inclosa a Espanya del catalanisme autonomista que hav¨ªem conegut. L¡¯¨²nica esperan?a independentista rau en l¡¯evoluci¨® demogr¨¤fica en un futur m¨¦s aviat lluny¨¤ i al cap i a la fi gens determinat: no sabem qu¨¨ pensaran del Proc¨¦s les generacions m¨¦s joves i tampoc com es comportaran els immigrants recents i nous, tot i que sabem que habitualment solen decantar-se en contra de la independ¨¨ncia.

A hores d¡¯ara, doncs, hi ha dues q¨¹estions que han caigut de l¡¯agenda pol¨ªtica. Caldr¨¤ esperar molt temps perqu¨¨ es pugui parlar d¡¯independ¨¨ncia amb una mica de credibilitat. El sentiment roman, est¨¤ clar i no hi ha res a dir. Els somnis s¨®n per somniar. L¡¯objectiu pol¨ªtic ja no ¨¦s a l¡¯ordre del dia, fora de la fantasia, m¨¦s aviat estafa, dels qui volen ¡®construir rep¨²blica¡¯ despr¨¦s de jurar i perjurar que mai la van proclamar. La primera cosa la fan de cara a la parr¨°quia, mentre que la segona la fan de cara als jutges. Tothom ho sap i ja no ¨¦s profecia sin¨® evid¨¨ncia: no hi ha rep¨²blica, no hi ha independ¨¨ncia, i no n¡¯hi haur¨¤ en el futur visible de les actuals generacions, sobretot les de m¨¦s anyada, que tant s¡¯han mobilitzat.

M¨¦s greu encara ¨¦s que hagi caigut de l¡¯agenda, encara que alguns no se n¡¯han adonat, la pe?a central de l¡¯argumentaci¨® determinista de l¡¯independentisme, que era el dret a decidir. Gr¨¤cies a aquesta fabulosa invenci¨®, els ciutadans de Catalunya aconseguirien ja fos la independ¨¨ncia ja fos l¡¯estatus de subjecte pol¨ªtic amb el dret a decidir, en cas de que s¡¯exerc¨ªs per¨° el resultat fos negatiu. Seria una vict¨°ria aparentment menor, que permetria tornar a exigir-lo tantes vegades com calgu¨¦s, ¡®fins a aconseguir-ho¡¯ (donec perficiam) com diu el lema obsessivament militant. Doncs b¨¦, aix¨° avui ¨¦s tan ut¨°pic i lluny de l¡¯abast com la independ¨¨ncia. Ni els que hi simpatitzaven de fora de Catalunya s¡¯atreveixen a parlar-ne.

L¡¯estat de debilitat en qu¨¨ ha quedat Catalunya despr¨¦s del desenlla? del Proc¨¦s ¨¦s extraordinari. Els protagonistes de la feta, m¨¦s aviat malifeta, encara no se n¡¯han adonat, per¨° la p¨¨rdua abasta fins i tot objectius perfectament autonomistes i integradors. La reforma de la Constituci¨®, la idea d¡¯un pacte fiscal, la possibilitat d¡¯un reconeixement de la singularitat catalana, hip¨°tesis pr¨°pies de la tercera via, blasmada tant per l¡¯independentisme com pels uniformistes, s¨®n possibilitats m¨¦s remotes avui que ahir, sobretot perqu¨¨ Catalunya ja no pesa a Madrid i es troba dividida a casa, mancada aix¨ª de les dues condicions que han perm¨¨s tots els aven?os al llarg d¡¯un segle i mig de catalanisme.

L¡¯¨²nic que mou l¡¯independentisme i que el porta a les urnes amb bons resultats ¨¦s la seva incapacitat per encarar-se amb la realitat de la derrota catalanista autoinfligida. Sis anys de tergiversacions, promeses incomplertes i mentides flagrants nom¨¦s es poden seguir tapant amb m¨¦s tergiversacions, m¨¦s promeses incomplertes i m¨¦s mentides flagrants. ?s l¡¯¨²nica manera de tornar a votar-los i de seguir encara mobilitzats: tancant els ulls a la veritat. Aquest ¨¦s el moment del nou Proc¨¦s, que permet les extravag¨¤ncies de les diarquies, les presid¨¨ncies simb¨°liques, els governs a l¡¯exili i les rep¨²bliques de l¡¯aire instal¡¤lades a B¨¨lgica.

Tots aquests castells de cartes s¡¯aguanten amb un sol ciment, fins i tot electoralment, i aquest ciment ¨¦s de nou un relat, una nova fantasia narrativa sobre un refer¨¨ndum d¡¯autodeterminaci¨® celebrat malgrat la repressi¨® de l¡¯Estat, una rep¨²blica pac¨ªfica proclamada que ha d¡¯eludir la viol¨¨ncia de l¡¯Estat, uns patriotes resistents que han de triar entre la pres¨® i l¡¯exili... i encara no s¡¯ha acabat i seguir¨¤, perqu¨¨ la just¨ªcia t¨¦ molta feina per davant i va per llarg.

I a la vegada, cap objectiu que no sigui conservar el poder encara mantingut, cap direcci¨® que no tracti de perjudicar l¡¯Estat, cap estrat¨¨gia que no sigui minimitzar els danys en els patrimonis i les persones com a resultat de les seves responsabilitats penals. Tot prou i suficient per a una ONG o per a una comunitat religiosa, per¨° pol¨ªticament molt inconsistent per governar un pa¨ªs, com haur¨¤ de fer al final la majoria independentista.

Fins ara era el proc¨¦s, ara ¨¦s la metamorfosi, la transformaci¨® del moviment independentista en mera associaci¨® antirepressiva i defensiva. Per¨° sempre, Kafka. Pobre Kafka, quina culpa en t¨¦?