Pesic, un geni per redimir un Bar?a trasbalsat

La bola no entra al Palau Blaugrana. El fort¨ª s¡¯ha transformat en una bicoca per als visitants. I el Barcelona de b¨¤squet, en la pitjor de les seccions professionals del club, amb difer¨¨ncia. S¡¯ha canviat de director esportiu (Joan Creus, Rodrigo de la Fuente, Nacho Rodr¨ªguez), d¡¯entrenador (Xavi Pascual, Georgios Bartzokas, Sito Alonso) i de jugadors (27 fitxatges en les tres ¨²ltimes temporades). Res no ha funcionat. Al contrari. Els resultats han empitjorat sempre. L¡¯equip va passar de perdre les finals a ni tan sols jugar-les. I ara, per segon any consecutiu, a acomiadar-se prematurament de l¡¯Eurolliga, i sense arribar, ni de lluny, a ficar-se en els playoff de quarts de final. Els tres ¨²ltims entrenadors van ser acomiadats amb contracte en vigor. Sito Alonso amb prou feines ha pogut arribar al mes de febrer tot i tenir per davant el que queda de temporada i la seg¨¹ent. El m¨¤xim responsable de la secci¨®, Joan Blad¨¦, ja ha adm¨¨s el frac¨¤s sense embuts.

L¡¯¨²ltim moviment des dels despatxos ha consistit a apel¡¤lar al carisma i el car¨¤cter de Svetislav Pesic. I tamb¨¦ al seu ADN blaugrana. Nom¨¦s va estar dues temporades al Palau. Per¨° van ser les m¨¦s triomfals que es recorden: el triplet en una, inclosa la primera Eurolliga de la hist¨°ria del b¨¤squet blaugrana, i dues Lligues. Les lluites internes a la directiva, entre el llavors president Joan Laporta i el m¨¤xim responsable de la secci¨®, Josep Maria Bartomeu, van encendre l¡¯¨¤nim de Pesic, que va decidir tocar el dos. Va ser al setembre del 2004. Tretze anys i mig despr¨¦s, quan l¡¯entrenador serbi de 68 anys es dedicava a esquiar a ?ustria mentre s¡¯anava fent a la idea de jubilar-se de les banquetes, l¡¯ara president Bartomeu i el director esportiu Nacho Rodr¨ªguez han tingut un atac de nost¨¤lgia i s¡¯hi han encomanat.

On n¡¯hi ha hagut, sempre en queda, consideren. I si es jutja per les primeres frases de Pesic en la seva presentaci¨®, ¨¦s aix¨ª. Mant¨¦ la mateixa espurna, la mateixa convicci¨®, la mateixa fe en la seva capacitat per treure petroli d¡¯aquests col¡¤lectius de gegants amb un canell tan bo que de vegades, inexplicablement, entren en din¨¤miques negatives i, amb perd¨®, deixen de ficar-la. Certament, alguns dels fitxatges de l¡¯¨²ltim infaust trienni blaugrana han resultat un fiasco, per¨° ¨¦s que ja no es podia esperar gaire d¡¯ells (l¡¯¨²ltim cas ¨¦s el de Pressley, per¨° tamb¨¦ el de Carlos Arroyo). No obstant aix¨°, no s¡¯ent¨¦n el frac¨¤s de molts altres que estaven avalats per les credencials i la qualitat (Doellman i Rice, per exemple). I a aix¨° cal afegir el cas de Dorsey, que va acabar com el rosari de l¡¯aurora (amb demandes als jutjats), les anades i vingudes d¡¯Edwin Jackson, o la gesti¨® del final de la carrera d¡¯un jugador essencial com Navarro. Finalment, almenys de moment, el club s¡¯encomana a Pesic. Amb la seva desimboltura i eloq¨¹¨¨ncia ha marcat la l¨ªnia des del primer dia, i amb un somriure ja ha deixat anar dues perles: ¡°Un jugador amb tres cotxes al garatge no va al rebot ofensiu¡± i ¡°Canviarem la din¨¤mica d¡¯entrenaments. No farem dues sessions al dia... entrenarem tot el dia¡±. Un geni.