Dirigit per¡­ Ida Lupino

Amb humor es va anomenar a ella mateixa ¡°la Bette Davis dels pobres¡± i s¡¯hi van referir tamb¨¦ com ¡°la lady Macbeth dels suburbis¡±. Una actriu de car¨¤cter, resistent, menuda d¡¯al?ada, que es va encarar a la pantalla amb prototips masculins forts. Tamb¨¦ va dirigir. Ida Lupino, nascuda fa cent anys a Londres, necessitaria temps per ser coneguda i reconeguda com a directora cinematogr¨¤fica. Menys recordades encara s¨®n les seves facetes de compositora i cantant. Un cicle de sis pel¡¤l¨ªcules, quatre com a directora i dues com a actriu, la recorda aquest mes a la Filmoteca. Una ocasi¨® magn¨ªfica per a l¡¯esp¨¨cie en extinci¨® que som els amants del cinema cl¨¤ssic hollywoodi¨¤, ja que ni les televisions ni les plataformes de pagament ens permeten revisar-lo ni descobrir-lo. En el cas de la Lupino, som davant de cinema d¡¯autor de primer ordre. Cinema d¡¯autora. I no es tracta de revisar-la, sin¨® de veure, per fi, alguns dels seus films, que no s¡¯han estrenat mai aqu¨ª ni estan disponibles en DVD.

Abans com avui. Maneres de dona de tractar els temes, una dona darrere de la c¨¤mera. A finals de mes, es veur¨¤ Outrage (Ultratge), del 1950, imprescindible retrat de tot all¨° que supura al voltant d¡¯una violaci¨®, un dels primers films a abordar-la com a trama principal. ?s una de les sis pel¡¤l¨ªcules que va dirigir per a la seva productora The Filmakers [sic], que en va arribar a produir nom¨¦s vuit. La cineasta havia muntat la productora amb el seu marit com a productor executiu i un altre col¡¤lega el 1949. Outrage ¨¦s possiblement el seu millor film. L¡¯ha convertit en pionera del cinema feminista, tot i que ella mai es va declarar aix¨ª. Els seus films permeten dir-ho, per la decidida aproximaci¨® a temes i personatges llavors vetats a la pantalla. Va ser l¡¯¨²nica directora a Hollywood als cinquanta, quan ja s¡¯havia retirat Dorothy Arzner. Si com a actriu Ida Lupino va treballar en produccions de primer ordre, com a directora va tenir al seu c¨¤rrec pel¡¤l¨ªcules de s¨¨rie B, on sovint es podia tenir m¨¦s llibertat expressiva.

Imatges inspirades, un gui¨® auda?, savi i controlat amb delicadesa, actors molt ben dirigits. Outrage ¨¦s una pel¡¤l¨ªcula que gaireb¨¦ no es programa mai i que no est¨¤ disponible en altres formats. La paraula violaci¨® no s¡¯utilitza en la narraci¨®, es parla d¡¯assalt o atac. El m¨¦s interessant ¨¦s veure com fa gaireb¨¦ 70 anys la directora es va acostar al tema, tractant el trauma ocasionat a la noia, una comptable d¡¯una f¨¤brica de fusta, les seves causes i els efectes socials que culpabilitzen la v¨ªctima. Les lleis i la seva interpretaci¨®, la dificultat de parlar de com ha succe?t l¡¯atac, la v¨ªctima que s¡¯avergonyeix. Un retrat que tamb¨¦ resulta modern avui per la seva mateixa qualitat visual antiga, encara que sembli una contradicci¨®. En blanc i negre, narrat amb aire gaireb¨¦ documental, amb la il¡¤luminaci¨® pr¨°pia d¡¯una manera de fer cinema que ha canviat molt i, tot i aix¨ª, sembla d¡¯ara mateix.

Nascuda en una fam¨ªlia dedicada a l¡¯espectacle des del segle XVII, d¡¯origen itali¨¤, Ida Lupino (Londres, 1918-Los Angeles, 1995) es va traslladar a Hollywood de jove per participar en el gran somni cinematogr¨¤fic. Ho va aconseguir. Va ser l¡¯estrella, entre d¡¯altres, de L¡¯¨²ltim refugi, de Raoul Walsh (1941), donant la r¨¨plica a Bogart, i la periodista de Mentre Nova York dorm, de Fritz Lang (1956). Els dos films es projecten tamb¨¦ aquest mes a la Filmoteca. Quan ja feia dues d¨¨cades que protagonitzava tota mena de g¨¨neres, els papers interessants que li estaven reservats van comen?ar a disminuir i es va llan?ar llavors a escriure els seus guions i a dirigir. Els seus relats ¡°posen en evid¨¨ncia el paper passiu de les dones al cinema de Hollywood¡±, ha dit Scorsese.

Va fer el primer film noir dirigit per una dona, The Hitch-Hiker (L¡¯autoestopista), el 1953. La seva posada en escena de la paranoia rivalitza amb les de directors com Nicholas Ray i Joseph Losey d¡¯aquells mateixos anys. Dissabte es veur¨¤ a la Filmo. Tamb¨¦ es programen Never Fear (Mai no tinguis por), del 1949, la seva primera pel¡¤l¨ªcula, sobre una ballarina que ha de deixar el seu art, i El b¨ªgamo, del 1953, que protagonitza amb Joan Fontaine, l¡¯altra esposa del relat. Lupino va tractar tamb¨¦ temes poc habituals llavors, com les relacions de poder entre mares i filles.

I despr¨¦s, la tele. Les primeres s¨¨ries d'impacte. Va dirigir m¨¦s de cent episodis de les m¨¦s conegudes: Els intocables, El fugitiu, El virgini¨¤, Alfred Hitchock presenta, Embruixada, La dimensi¨® desconeguda. Molta feina li va demanar la seva traject¨°ria, i molta en va fer. Ida Lupino memorable. A la Filmo.

Merc¨¨ Ibarz ¨¦s escriptora i professora de la UPF