¡°La m¨²sica m¨¦s radical es feia als 60 i 70; aix¨° va a menys¡±

Sembla que jugui, que fer m¨²sica sigui per a ell com la continuaci¨® d¡¯una forma alegre i desimbolta de viure, que manifesta amb un somriure gaireb¨¦ permanent. Les seves lletres no acaben de ser mai expl¨ªcites, i la seva sonoritat t¨¦ un punt aparentment ingenu i fins i tot na?f que embolica en ambients equidistants el pop i el folk. Era el petit de Cal Eril a Guissona, i des de llavors, tot i que al seu poble ja el coneixen com a Joan Pons (no ¨¦s gratu?t que ja tingui dos fills als 36 anys), ha estat per al m¨®n de la m¨²sica El Petit de Cal Eril. Acaba de publicar Tirangular, set¨¨ disc del grup; el t¨ªtol ¨¦s la imatge d¡¯un triangle i tot gira al voltant del n¨²mero 3. Un altre joc?

Pregunta. Sempre de bon humor, vost¨¨...

Resposta. Intento ser positiu. Em surt bastant natural, en general. No he de fer cap esfor?. Ara b¨¦, estar content no vol dir que no hi hagi angoixa i patiment.

P. Diu el t¨°pic que per crear una obra que commocioni cal fer-ho des del patiment.

R. La m¨²sica no ha de n¨¦ixer for?osament del patiment, neix de la pr¨°pia vida, i la vida ¨¦s fant¨¤stica. I s¨ª, alhora dif¨ªcil.

P. Sabria distingir les can?ons que ha escrit des del patiment i les que han sorgit de l¡¯alegria?

R. La veritat ¨¦s que no. De fet, em costa interpretar les meves can?ons. Ara b¨¦, pel que la gent em diu i jo tamb¨¦ detecto, a la meva m¨²sica hi ha com una mena de boira de melancolia, de dubte existencial, de preguntes que faig... Qu¨¨ significa l¡¯exist¨¨ncia? Al cap i a la fi, estem aqu¨ª per preguntar-nos coses.

P. No som massa poca cosa com per atorgar-nos aquest paper?

R. Si ens atorguen el poder de pensar i de debatre vol dir que estem aqu¨ª per fer-nos preguntes, no? Al mateix temps, estic conven?ut de la meva petitesa. Va amb el nom. El Petit de Cal Eril.

P. Sembla que vost¨¨ vol amagar el significat de les seves lletres.

R. Quan faig m¨²sica intento ser transparent amb mi mateix, i alhora aquesta transpar¨¨ncia em deixa veure que no conec gaire qui soc. Ara b¨¦, aquest tipus de preguntes no me les faig quan xerro amb la meva dona, nom¨¦s surten a les entrevistes, quan parlo de la meva obra. Aix¨° em demostra que alguna cosa d¡¯inc¨°gnita hi ha a la meva m¨²sica perqu¨¨ resulti freq¨¹ent que a les entrevistes parli de tot aix¨°.

P. En certa mesura, doncs, se situa en la tradici¨® d¡¯artistes com ara Sisa o Joan Miquel Oliver.

R. Pot ser, tot i que no em sento gal¨¤ctic. Amb Ferran Palau, el meu germ¨¤ art¨ªstic, diem que el que fem ¨¦s pop metaf¨ªsic. El seu disc, Blanc, i el meu ens ajuden a posicionar-nos en aquest punt. ?s com aquests manifestos que m¡¯interessen, tipus el Manifest Groc, que tenen un punt de broma i, alhora, hi ha alguna cosa de posicionament art¨ªstic concret.

P. Per¨° coincideix amb Sisa i Oliver que no s¨®n grandiloq¨¹ents en cap sentit, i les seves lletres no s¨®n expl¨ªcites, ofereixen una mirada a la vegada intel¡¤ligent i esquiva. I tamb¨¦ hi ha un cert sentit de l¡¯humor, t¨¨nue si vol.

R. Llavors s¨ª que coincidiria. Amb Pau Riba, tamb¨¦. No en les sonoritats, ni en les paraules: Sisa i Oliver fan llistes de coses, de sem¨¤fors i objectes aix¨ª. L¡¯¨²s de les paraules ens allunya del costumisme tant de personatges com de situacions, tampoc fem la psicod¨¨lia de personatges inventats, ¨¦s una manera de fer servir les paraules per parlar de la mat¨¨ria, de la transformaci¨® de la mat¨¨ria... Per aix¨° la metaf¨ªsica, un concepte inquietant.

¡°Em fa p¨¤nic l¡¯ofici; no vull anar a un concert i saber que tot anir¨¤ b¨¦; haver de preocupar-nos per tot ens mant¨¦ alerta¡±

P. Es fan preguntes serioses, tot i que de vegades semblen babaus mirant el cel...

R. O fumats perduts, s¨ª, tot i que fa temps que vaig abandonar aquest gremi.

P. Per¨° vost¨¨ juga amb significats impl¨ªcits. Per exemple, aquest nou disc no t¨¦ un t¨ªtol amb paraules, sin¨® la figura d¡¯un triangle equil¨¤ter, no pas is¨°sceles o escal¨¨, i podria estar jugant amb tots els significats numerol¨°gics del n¨²mero 3, vinculat a l¡¯expressi¨® art¨ªstica, la sociabilitat, l¡¯empatia...

R. No ¨¦s tan important, seria l¡¯equivalent a escollir el tipus de pintura i la superf¨ªcie on vull pintar, s¨®n q¨¹estions purament mec¨¤niques, no s¨®n elements centrals. L¡¯element central s¨®n les can?ons.

P. Per¨° el 3 est¨¤ ple de significacions. Vol dir que s¨®n gratu?tes?

R. Puc respondre amb una pregunta que potser no fa gr¨¤cia, i fins i tot pot fer una mica de r¨¤bia: con¨¨ixer aquest extrem produiria cap canvi en l¡¯oient? Escoltaria el disc d¡¯una manera diferent? ?s tan important?

P. Potser indirectament, si tot no gir¨¦s al voltant del 3 i del triangle, potser s¡¯evitaria moltes preguntes sobre un tema que vost¨¨ considera totalment innocu...

R. S¨ª, ¨¦s veritat, per¨° d¡¯aquesta manera m¡¯estalvio de parlar sobre les lletres i el seu significat, que ¨¦s una cosa que no m¡¯ha fet mai cap gr¨¤cia (riu). No existeix un significat m¨¦s pertinent que un altre, cadasc¨² t¨¦ el seu. Aquest disc est¨¤ concebut des d¡¯un altre prisma, i el s¨ªmbol est¨¤ pensat per unir les tres parts que jo vaig pensar com a m¨¨tode de gravaci¨®, de presentar el disc, no tant com a m¨¨tode de fer les lletres o les can?ons.

P. Si m¨¦s no, resulta xocant que hagi decidit gravar l¡¯elap¨¦ dividint-lo en tres discos amb tres can?ons cadascun, que no tenen un ordre lineal i gravades en tres estudis diferents en tres ¨¨poques de l¡¯any.

R. Aquesta vegada no volia acabar la gira, descansar, tornar a treballar... Volia fer el que no he fet mai. Per aix¨° hem gravat en paral¡¤lel a la gira del disc anterior, i fer les can?ons pocs dies abans de entrar a l¡¯estudi. Intento treballar al l¨ªmit.

P. I aix¨° no ha tingut conseq¨¹¨¨ncies est¨¨tiques?

R. S¨ª, perqu¨¨ em volia sentir m¨¦s fresc, fer un disc m¨¦s variat i espontani i que l¡¯estat mental de la banda fos m¨¦s variable; que gravar a cada lloc supos¨¦s un canvi mental i de conviv¨¨ncia. Tenia una llista inicial d¡¯11 estudis possibles, i he escollit els tres definitius no per raons art¨ªstiques, sin¨® d¡¯agendes. El que s¨ª que volia era gravar a fora, i com que enregistrar-lo sencer hauria estar impossible, ha estat gr¨¤cies als vols de baix cost i a un estudi baratet als EUA que finalment hem pogut anar-hi. Aix¨° ha representat tenir els m¨²sics contents: va ser com una mena de regal, una forma de generar un estat mental diferent.

P. Una bogeria organitzativa, tamb¨¦...

R. No tant. Som un grup precari, no tots vivim de la m¨²sica. El que hauria estat dif¨ªcil seria agafar 15 dies seguits per fer la gravaci¨®. Tots els meus m¨²sics tenen compromisos. En canvi, agrupar la gravaci¨® en tongades de tres dies ¨¦s m¨¦s f¨¤cil de combinar. S¡¯han de cuidar els detalls perqu¨¨ els m¨²sics no hagin de demanar gaires favors a la fam¨ªlia... que la cosa sigui fluida. Tothom treballa, i tot i aix¨° s¡¯ha d¡¯aconseguir, perqu¨¨ quan estem al grup estem al 100%. I fer aix¨ª el disc ha determinat com sona. Aquest disc ha estat compost a diferents llocs. L¡¯estat mental variava d¡¯un lloc a un altre: fred, calor, tardor, despr¨¦s d¡¯un festival, abans d¡¯una actuaci¨® petita... Llavors el veig com m¨¦s ric, m¨¦s desenfadat... Cada can?¨® t¨¦ m¨¦s espai per cr¨¦ixer. No hi ha tant de context com en discos com La figura del 8.

P. I quin paper fa l¡¯ofici?

R. Fa una mica de p¨¤nic, l¡¯ofici. No vull anar a un concert i saber que tot anir¨¤ be. De vegades em preocupo d¡¯on soparem, on aparcarem... Som un grup que ens ho fem tot, per aix¨° les preocupacions no s¨®n nom¨¦s estrictament musicals. Aix¨° ens ajuda a mantenir-nos alerta. I tots toquem una mica tots els instruments, aix¨° tamb¨¦ ens mant¨¦ desperts.

P. Hi deu ajudar que la ind¨²stria ja no sigui tan restrictiva com abans i permeti aquestes frivolitats.

R. La radicalitat m¡¯interessa, per¨° crec que les coses musicals m¨¦s radicals es feien als anys seixanta i setanta, can?ons de 16 minuts. Com pot ser? Sembla que la radicalitat hauria d¡¯anar a m¨¦s i va a menys. Escolto Radio 3 i sento m¨²sica estil¨ªsticament dels vuitanta. No tinc clar per qu¨¨ passa.

P. Abans ha parlat de Ferran Palau, amb qui vost¨¨ toca la bateria de tant en tant, i quan poden fan coincidir les actuacions dels seus dos projectes. Qu¨¨ te Ferran Palau que el sedueix d¡¯aquesta manera?

R. Ha fet un disc brutal, un disc que literalment em desf¨¤, em fa sentir coses que... no s¨¦, molt intenses, em posa la pell de gallina, la veritat. T¨¦ molta creativitat, est¨¤ en un moment musical fant¨¤stic i sembla que les can?ons li surten f¨¤cil. Vivim en un m¨®n professional precari, i tot i els seus inconvenients manifestos he d¡¯agrair que aquesta situaci¨® m¡¯hagi perm¨¨s con¨¨ixer un m¨²sic com Ferran Palau.