Rareses flaubertianes

Qualsevol home o dona que decideixi un dia dedicar-se a escriure ¡ªsi ¨¦s catal¨¤, tamb¨¦¡ª far¨¤ molt b¨¦ d¡¯estudiar l¨ªnia a l¨ªnia, par¨¤graf a par¨¤graf, cap¨ªtol a cap¨ªtol, qualsevol de les obres mestres (o "mestresses") de Gustave Flaubert (1821-1880), l¡¯home que va reivindicar l¡¯estil despr¨¦s que la tradici¨® rom¨¤ntica francesa el deix¨¦s en el lloc secundari que sempre queda qualsevol cosa quan els sentiments s¨®n m¨¦s poderosos que l¡¯ofici.

Quan el futur escriptor sigui capa? d¡¯elaborar una frase i un per¨ªode com els de l¡¯anomenat ¡°¨®s de Normandia¡± (he escrit ¨®s, no os), llavors no haur¨¤ d¡¯estranyar-se que comenci a tenir determinades manies i que exhibeixi, sistem¨¤ticament, unes rareses que el convertiran en un ¨¦sser distingit dins el magma conf¨²s, i cada vegada m¨¦s analfabet, de la plebs.

Ja en sab¨ªem unes quantes, d¡¯excentricitats de don Gustau. Als ¨²ltims anys de la seva vida ¡ªcosa que hom ha explicat en diverses ocasions¡ª Flaubert reunia una colla d¡¯amics, a la casa d¡¯un d¡¯ells, per celebrar la festa de sant Policarp, aquell que havia exclamat al segle II: ¡°D¨¦u meu, en quin temps m¡¯heu fet n¨¦ixer!¡±. Ho feien el 27 d¡¯abril, segurament per mor de les condicions clim¨¤tiques (fixeu-vos que no he dit ¡°meteorol¨°giques¡±, que seria una barbaritat de TV3), encara que no era la festivitat del sant.

Es reunien amb l¡¯¨²nic prop¨°sit de rebentar la burgesia del seu temps ¡ªllavors ja era la burgesia posterior a la Comuna; abans havia desfilat a Fran?a una de pitjor, la de Napole¨® III, el Menut (Victor Hugo en va fer una novel¡¤la), la classe vulgar per excel¡¤l¨¨ncia, de la qual s¡¯ha nodrit, des de llavors, la burgesia francesa, l¡¯austr¨ªaca Biedermeier i la de tot el m¨®n. Llavors menjaven i bevien a cor qu¨¨ vols, s¡¯engreixaven a ull nu en un sol dia, i proferien uns blasmes i uns penjaments que arribaven fins a la parr¨°quia del poble: efecte secundari que els flaubertians no menystenien.

A trav¨¦s de la p¨¤gina Iberlibro.com, que ¨¦s la mateixa que Abebooks.com, el lector encuriosit hi trobar¨¤ un dels rars testimonis de la vida privada de Flaubert, escrits justament per l¡¯amfitri¨® de les ¡°saint-Policarpe¡±, Charles Lapierre. A part aix¨° i uns quants detalls narrats per la seva neboda i editora de l¡¯obra p¨°stuma de l¡¯oncle, Caroline Commanville, no sabem gaireb¨¦ res de les rareses dom¨¨stiques de l¡¯escriptor.

Sab¨ªem que, per escriure Salammb?, havia fet un viatge al lloc on s¡¯havia al?at Cartago ¡ªdestru?da amb brutalitat per Roma l¡¯any 146 aC¡ª amb l¡¯¨²nica intenci¨® de poder descriure el reflex del sol ponent sobre els murs de la ciutadella. Sab¨ªem que havia visitat moltes masies dels encontorns de Croisset, prop de Rouen, per assentar-hi els dos bonhommes Bouvard i P¨¦cuchet, saber-ne els camins, els espadats de la costa, i com la roba estesa, a causa de la gelada i del vent (que no esmenta), penjava horitzontalment de l¡¯estenedor.

Si el lector vol adquirir per bon preu la relaci¨® d¡¯altres rareses, busqui aix¨°: Charles Lapierre, Esquisse sur Flaubert intime. D¡¯apr¨¨s des documents lais¨¦es, Forgotten Books, s.d. (facs¨ªmil). Entre altres coses, Lapierre explica que la casa que havia bastit el pare de Flaubert, cirurgi¨¤, a la riba del Sena no va trigar a ser enderrocada despr¨¦s de la mort de l¡¯escriptor, que al final de la vida va quedar-hi sol i pobre, de vegades amb una minyona.

Va sobreviure-hi un esc¨¤s pavillon, que encara hi ¨¦s i que es pot visitar. Per¨° Flaubert escrivia a la casa gran i, cada vegada que donava per bo un par¨¤graf, sortia a la finestra i es posava a recitar, per no dir cridar les frases que eren del cas, per veure si resistien el que ha de resistir tota bona literatura: la musicalitat. (Catalans! Escolteu simfonies de Haydn i de Mozart! Deixeu de banda el jazz sincopat i la m¨²sica histericoelectr¨°nica m¨¦s recent, font de tota mena d¡¯infortunis!)

Flaubert no passejava mai pel jard¨ª de la finca, com diu Lapierre, perqu¨¨ tenia ¡°horreur du mouvement¡± ¡ªcom Baudelaire: ¡°Je hais le mouvement qui d¨¦place les lignes¡±. Feia sempre una migdiada d¡¯un parell d¡¯hores, per¨° despr¨¦s escrivia fins a les hores petites. No anava mai a Rouen, perqu¨¨ el molestaven els ¡°hommes d¡¯affaires¡±. Va pagar l¡¯erecci¨® d¡¯un monument al seu amic, l¡¯escriptor Louis Bouilhet, no perqu¨¨ fos un gran escriptor, sin¨® per haver estat un gran amic. Rebentava el sufragi universal, que considerava l¡¯aspecte m¨¦s negatiu d¡¯una democr¨¤cia, perqu¨¨, segons ell mateix, i el Coh¨¨let b¨ªblic, ¡°el m¨®n ¨¦s ple a vessar de ximples¡±.

I el m¨¦s simp¨¤tic de tot: mares i criadores de Rouen passejaven per davant de casa seva, amb la fillada, sempre a l¡¯espera que Flaubert sort¨ªs a la finestra i es pos¨¦s a cridar. Les mares deien als nens: ¡°Porta¡¯t b¨¦, criatura, o no anirem a veure Monsieur Flaubert¡±. Tot ell un espectacle!