Amb bocins del que es va ser

Zoraida Burgos (Tortosa, 1933) confessa, amb innecess¨¤ria sinceritat, ser ¡°poeta menor d¡¯una antologia¡±. El concepte ve d¡¯un poema de Jorge Luis Borges que, paradoxalment, celebra ¡°la cendra de qu¨¨ est¨¤ fet l¡¯oblit¡± i menysprea ¡°la gl¨°ria que acaba fent malb¨¦ la rosa que venera¡±. Per¨° aquest estat no ¨¦s una condemna eterna, sin¨® nom¨¦s una estada temporal al purgatori. N¡¯hi ha prou de pensar en T. S. Eliot revalorant Tristan Corbi¨¨re, o Pere Gimferrer invocant Francisco de Aldana, per veure que els vaivens de les modes i l¡¯atzar de les prefer¨¨ncies personals poden despertar o renovar l¡¯inter¨¨s per autors que no havien assolit posicions de primer nivell.

Tothom, encara que sigui en la intimitat, aspira al reconeixement i a la perviv¨¨ncia de la seva obra. En el cas de Burgos, aix¨° ser¨¤ m¨¦s f¨¤cil gr¨¤cies a Conviv¨¨ncia d¡¯aig¨¹es, volum que reuneix els seus llibres de poesia, m¨¦s un de prosa, tots de mal trobar a hores d¡¯ara. Bibliotec¨¤ria de professi¨®, ¨¦s autora tamb¨¦, en un altre ordre literari, d¡¯una dotzena llarga de t¨ªtols de narrativa infantil. El seu primer de poesia, D¡¯amors, d¡¯enyors i d¡¯altres coses, el va publicar el 1971. ?s un recull de 31 poemes que cont¨¦ for?a t¨°pics de la poesia social en voga en aquell moment: activistes a la pres¨®, la situaci¨® dels negres als Estats Units, l¡¯obligaci¨® moral de comprometre¡¯s, velades refer¨¨ncies a l¡¯esperan?a revolucion¨¤ria i els perills d¡¯evadir-se dels problemes d¡¯aquest m¨®n ¡ª¡°un m¨®n / on podia ¨¦sser encara un crim / parlar evasivament de noies i d¡¯ametllers en flor¡±, afirma en el poema Nov¨ªssims, en expl¨ªcita refer¨¨ncia a l¡¯antologia Nueve nov¨ªsimos poetas espa?oles publicada l¡¯any anterior¡ª. S¡¯hi troben tamb¨¦ algunes caracter¨ªstiques de Burgos que es mantindran en tots els seus llibres: el protagonisme d¡¯escenaris exteriors a Catalunya, presumiblement vinculats a viatges personals; les al¡¤lusions a obres pict¨°riques ¡ªl¡¯art i la restauraci¨® art¨ªstica ¨¦s un altre dels seus interessos¡ª, i una certa bona o?da que sost¨¦ l¡¯estructura del poema i aconsegueix que, en el seu cas, el mal anomenat vers lliure sigui una mica m¨¦s que l¨ªnies improvisades.

En els deu poemes de Vespres (1979) hi ha un ¨²s m¨¦s personal del llenguatge i les met¨¤fores adquireixen m¨¦s densitat. El salt qualitatiu es consolida a Reflexos (1989), llibre breu de poemes breus, molt concentrats, on els temes amorosos s¡¯oculten rere expressions a vegades enigm¨¤tiques. Ara, la poesia s¡¯ha emancipat de les urg¨¨ncies col¡¤lectives i ¨¦s un regne que obeeix nom¨¦s les pr¨°pies lleis: ¡°Metaf¨°ric red¨®s, alqu¨ªmia, l¡¯escriptura¡±. A Blaus (1993), la introspecci¨® i els interrogants ¨ªntims augmenten: ¡°El jo que no soc a mi s¡¯adre?a / amb fragmentats bocins del que vaig ser¡±. L¡¯obsessi¨® de les dunes (1994) ¨¦s un recull d¡¯estampes paisatg¨ªstiques ¡ªVen¨¨cia, l¡¯Orient Mitj¨¤, o la m¨¦s propera illa de Buda¡ª, important per entendre la mena de mirada que Burgos projecta sobre la realitat.

CONVIV?NCIA D¡¯AIG?ES

Zoraida Burgos
LaBreu Edicions
368 p¨¤g.
20 euros

Tot invocant l¡¯exili d¡¯Ovidi, explicita ¡°l¡¯alienament del jo que vam ser¡± i un sentiment de gran dist¨¤ncia respecte al m¨®n. Absolc el temps (2012) ¨¦s el seu ¨²ltim gran llibre, en qu¨¨ els interrogants sobre el pas del temps i el sentit de l¡¯escriptura van acompanyats d¡¯expressions de soledat: ¡°No hi ha interlocutor / que tradueixi els meus mots, tan orfes¡±. ?Un lament per la falta de reconeixement d¡¯alg¨² que ha escrit sempre des de la perif¨¨ria geogr¨¤fica i liter¨¤ria catalana? Hi ha una soledat intr¨ªnseca a la condici¨® humana que no t¨¦ remei; l¡¯a?llament dels lectors, en canvi, ja ha deixat de ser un problema.