La vella m¨ªstica femenina

El m¨¨tode inductiu serveix tant per calmar-nos a l¡¯hora de con¨¨ixer el m¨®n (se¡¯n diu fer ci¨¨ncia) com per fer-nos forts a l¡¯hora d¡¯aguantar-lo (se¡¯n diu fer paci¨¨ncia). M¡¯explico: el que fa el raonador inductiu, b¨¤sicament, ¨¦s obtenir conclusions generals a partir de premisses particulars. Que qu¨¨ dic? Que n¡¯esteu farts de fer-ho i que vosaltres tamb¨¦ sou raonadors inductius. Cada dia inferiu conclusions de l¡¯estil: ¡°Tots els corbs s¨®n negres¡± (perqu¨¨ no n¡¯heu vist cap de blanc); ¡°Tots els homes s¨®n iguals¡± (parlo per les dissortades premisses d¡¯un raonador inductiu que no soc jo ni sou vosaltres, aclareixo), o b¨¦ ¡°Cap dona t¨¦ un orgasme per haver deixat brillant el terra de la cuina¡±. Aix¨° ¨²ltim ¨¦s una conclusi¨® de la raonadora inductiva Betty Friedan (1921-2006), escriptora, feminista cabdal, mare triple i fregadora de terres normal, molt normal. No com la Carmeta P. de qui us parlar¨¦ a continuaci¨®.

?s evident que si Friedan, l¡¯autora de The Feminine Mystique, hagu¨¦s conegut la Carmeta P., la seva infer¨¨ncia sobre les dones, les fregones i els orgasmes hauria tingut una excepci¨® oficial que b¨¦ valdria una columna de diari. S¨ª: existeix una mestressa de casa que t¨¦ un orgasme cada vegada que frega. Avui t¨¦ 80 anys, viu a Sant Cugat i que no li toquin el motxo! De jove, havia llegit Friedan. De fet, encara porta el seu llibre vermell a la butxaca de la bata, un aut¨¨ntic best-seller, un Pulitzer, un dels millors treballs sobre all¨° que li havia passat tota la vida, i que no tenia res a veure amb el plaer de fer les coses ben fetes ni amb l¡¯amor a la seva gent, sin¨® amb l¡¯esclavitud d¡¯una m¨ªstica suposadament femenina que li havien clavat al cervell. I all¨° no pod¨ªa ser, ho havia escrit la inspiradora Betty, companya de mis¨¨ries i d¡¯esperances a l¡¯altra banda de l¡¯oce¨¤: les dones havien de viure enll¨¤ de la intend¨¨ncia dom¨¨stica.

Les dones (aix¨° semblava una revelaci¨® ang¨¨lica no fa pas gaire) havien de tenir objectius deslligats d¡¯aquesta m¨ªstica. Ah! Per¨° la Carmeta no podia deixar de tocar el cel cada vegada que les rajoles li tornaven la potent llu?ssor pel seu ¨¨xtasi casol¨¤. D¡¯altra banda, tamb¨¦ s¡¯havia sentit culpable i un punt desenganyada¡­ un cl¨ªmax diari, despr¨¦s d¡¯expulsar marit i criatures del seu territori de lux¨²ria, no era exactament all¨° que esperava de la vida familiar ni tampoc de la pretesa insatisfacci¨® existencial de la mestressa de casa. Per¨° aix¨° ja ho ha superat. La culpa i el desengany li rellisquen com un terra moll. Finalment, ella ¨¦s l¡¯excepci¨® feli? a l¡¯encertada inducci¨® dels motxos de Friedan. Sempre la veureu amb un somriure complet. Li ve del mirall dels rajols i se li enfila per les cames fins al centre del seu ind¨°mit secret antirevolucionari.