Un pelegr¨ª apassionat

Quan Joan Puig i Ferreter es pos¨¤ a escriure El pelegr¨ª apassionat, l¡¯aventura consistia a fer la novel¡¤la m¨¦s ambiciosa de la literatura catalana, una apologia pro vita sua i un nou atac d¡¯artilleria contra el noucentisme, tan antinovel¡¤l¨ªstic. Qu¨¨ li va fallar? Els defensors de la novel¡¤la vitalista ¡°i prou¡± solen errar contraposant experi¨¨ncia i sistema perqu¨¨ les necessitats de la ficci¨® reclamen, precisament, l¡¯equilibri entre sistema i experi¨¨ncia. ?s probable que pocs lectors hagin pogut llegir cadascuna de les p¨¤gines dels dotze volums d¡¯El pelegr¨ª apassionat, per molt que ¡ªper exemple¡ª valorin i assaboreixin la frescor vital d¡¯Els camins de Fran?a. Al capdavall, el problema de Puig i Ferreter no ¨¦s d¡¯energia sin¨® de manca ¡ªmodernista¡ª de fonaments intel¡¤lectuals. Moltes bones novel¡¤les tampoc en tenen, per¨° no propugnen l¡¯ambici¨® expositiva i la llarga durada que pretenia Puig i Ferreter. Entre els llibres m¨¦s autobiogr¨¤fics de Gorki i ¡ªper exemple¡ª la vertebraci¨® d¡¯una novel¡¤la riu de deu volums com el Jean-Christophede Romain Rolland, Puig i Ferreter tria els desordres de l¡¯¨¤nima russa, enfront de l¡¯idealisme musical i humanitarista. Incidentalment, ¨¦s Gorki qui convida Rolland a con¨¨ixer Stalin.

L¡¯enginyer Robert Musil va emprendre una de les novel¡¤les m¨¦s sistem¨¤tiques i no la va acabar. M¨¦s sistema que experi¨¨ncia? En el cas de Puig i Ferreter seria a l¡¯inrev¨¦s: m¨¦s experi¨¨ncia ¡ªsense forma, poc destil¡¤lada, sense mesura¡ª que sistema. Si en el cas de Musil la complexitat va massa enll¨¤ del detall, a El pelegr¨ª apassionat l¡¯exc¨¦s de detall pertorba l¡¯ordre narratiu i una feble voluntat de sistema anul¡¤la l¡¯¨°rbita de les complexitats existencials que Puig i Ferreter volia desentrellar. Tamb¨¦ li mancava una prosa d¨²ctil, constru?da, sedimentada. Li faltava la tradici¨® narrativa d¡¯altres literatures.

Avui encara, el personatge tumultu¨®s que era Puig i Ferreter es menja la seva literatura. Si conv¨¦ llegir El pelegr¨ª apassionat, fem-ho amb paci¨¨ncia perqu¨¨, obsedit per la seva condici¨® de fill natural repudiat i per la restituci¨® de l¡¯honor posat en dubte pels afers de la Generalitat a l¡¯exili, al final d¡¯un esfor? tit¨¤nic Puig i Ferrater va escriure una novel¡¤la demi¨²rgica, paranoica, a la vegada expiat¨°ria i venjativa. La hist¨°ria de la novel¡¤la va plena d¡¯impulsos encara m¨¦s t¨¨rbols, per¨° al final el talent i la pietat poden salvar un llibre. Per a qui vulgui un Puig i Ferreter m¨¦s a m¨¤, les seves Mem¨°ries pol¨ªtiques s¨®n molt actuals. Home d¡¯ERC, al final es demanava per l¡¯arrelament de tanta perman¨¨ncia d¡¯una idea ¡°segons la qual Catalunya, les coses i la gent catalana s¨®n sagrades, s¨®n tab¨²¡± i criticar-ho no conv¨¦ si es vol poder tocar ¡°el sagrari racial i nacional¡± entre fums d¡¯encens. Vet aqu¨ª un pelegr¨ª apassionat i a la vegada impertinent.