La pluja fina de l¡¯autoritarisme

Per primera vegada en la seva hist¨°ria, una obra d¡¯art ha estat retirada d¡¯Arco. Presos pol¨ªtics, de Santiago Sierra, queda com a testimoni de l¡¯absurd d¡¯un pa¨ªs. Hi ha quatre persones a la pres¨® com a conseq¨¹¨¨ncia del proc¨¦s independentista catal¨¤. I una controv¨¨rsia sobre si s¨®n o no presos pol¨ªtics, que incomoda l¡¯oficialisme. A Santiago Sierra se li retira una obra per intervenir en aquesta pol¨¨mica. I el seu cas circula com a icona que projecta al m¨®n una pregunta: qu¨¨ passa a Espanya?

No m¡¯estendr¨¦ sobre l¡¯estupidesa del censor, que amb el seu afany per quedar b¨¦ amb els qui manen nom¨¦s ha aconseguit contribuir a propagar la imatge autorit¨¤ria que est¨¤ transmetent la pol¨ªtica espanyola. El ministre M¨¦ndez Vigo no ha dubtat a col¡¤locar-li l¡¯adhesiu de cap de turc: ¡°Si els que han pres la decisi¨® ho van fer per evitar la pol¨¨mica, han aconseguit el contrari¡±.

Tres coses em semblen especialment preocupants. La primera, la nebulosa autorit¨¤ria que deixa caure una pluja fina que va penetrant en els diferents nivells de l¡¯entramat institucional. Al Govern espanyol ja no li cal prendre la iniciativa a l¡¯hora de fer la feina bruta. Hi ha en posicions interm¨¨dies personatges desitjosos de fer m¨¨rits que anticipen la voluntat dels superiors i s¡¯apunten a la brega. Per exemple, el president d¡¯Ifema, Clemente Gonz¨¢lez, convertit en un censor amb zel, que va sol¡¤licitar a la galeria Helga de Alvear que retir¨¦s l¡¯obra de Sierra, saltant-se el director d¡¯Arco, Carlos Uroz. Una censura justificada per evitar pol¨¨miques, com si la discrep¨¤ncia fos un mal i la llibertat art¨ªstica fos una quimera, susceptible de ser sacrificada per ¡°evitar discursos que desvi?n l¡¯atenci¨® del conjunt de la fira¡±, segons el pat¨¨tic argument del patronat d¡¯Ifema, despr¨¦s d¡¯a?llar la minoria municipal que s¡¯oposava al disbarat. Una suma de conductes extremadament significativa de l¡¯estat d¡¯esperit que s¡¯est¨¤ escampant per la societat. La llibertat d¡¯expressi¨® ja no ¨¦s el pilar de la democr¨¤cia, sin¨® una cosa que es pot limitar amb total impunitat per motius miserables.

La segona ¨¦s la decebedora reacci¨® del mateix sector de l¡¯art. Comen?ant per la decisi¨® de la galeria de retirar l¡¯obra sense cap resist¨¨ncia, seguida de la modesta resposta dels artistes i professionals del sector. Aix¨ª es defensa l¡¯art o simplement es protegeix el negoci? Vivim temps en qu¨¨ la llibertat econ¨°mica pesa m¨¦s que qualsevol altra, inclosa la d¡¯expressi¨®.

La tercera ¨¦s que d¡¯entrada el bipartidisme, el PP i el PSOE, va fer pinya espont¨¤niament en suport de la decisi¨® repressora, per m¨¦s que despr¨¦s, davant de les reaccions dels altres partits, incloent-hi Ciutadans, hagin intentat rectificar sense exigir que l¡¯obra torn¨¦s al seu lloc, en un vergony¨®s exercici d¡¯equilibrisme. Que una persona amb l¡¯historial de Margarita Robles justifiqu¨¦s la censura perqu¨¨ ¡°tot el que ajuda a rebaixar la tensi¨® s¡¯ha de valorar positivament¡±, que al PSOE li hagin tremolat les cames, ¨¦s una manifestaci¨® del clima de croada patri¨°tica que s¡¯ha anat creant en els ¨²ltims mesos.

Alguns sectors independentistes celebren aquest esc¨¤ndol com un triomf. No dubto de la funci¨® catalitzadora de la desmesura que el proc¨¦s ha tingut, que ha provocat unes actuacions del Govern espanyol que han for?at les costures del r¨¨gim i que han trobat suport en els discursos p¨²blics amb un ab¨²s manifest de les paraules gruixudes i poc espai per als matisos. Per¨° crec que la deriva autorit¨¤ria venia de lluny. Des del punt de vista legal es va anar encunyant amb la coartada d¡¯ETA, i ara ho paguem tots, fins a culminar amb la incorporaci¨® al codi penal de l¡¯anomenat delicte d¡¯odi el 2015, un disbarat jur¨ªdic que col¡¤loca una q¨¹esti¨® tan subjectiva com les passions humanes per sobre dels fets, que ¨¦s el que ha de ser objecte d¡¯actuaci¨® penal.

La veritat ¨¦s que el pen¨®s cas de la censura a Presos pol¨ªtics, del qual ara ning¨² es vol fer responsable, arriba en una setmana en qu¨¨ els independentistes segueixen desfilant pels tribunals, un raper sense gr¨¤cia ¨¦s condemnat a tres anys i mig de pres¨®, el llibre Fari?a ¨¦s segrestat per ordre judicial, i els cossos de seguretat segueixen viatjant per les xarxes a la ca?a i captura de delictes d¡¯odi. Un no parar. Qu¨¨ esperen liberals i progressistes per reaccionar?