Relats a la manera quasi cl¨¤ssica

Aix¨ª com hi ha escriptors que centren la seva obra en una lleugeresa excessiva, alimentada per unes escasses onades vitals, i creen, al capdavall, una infinitud de mons molt ir¨°nics i intercanviables, tamb¨¦ n¡¯hi ha que encara pensen i creuen que la literatura no ¨¦s una moda sin¨® una causa: aleshores nodreixen la seva literatura essencialment de vida, conven?uts que nom¨¦s aprofundint en els seus secrets acabaran ¡ªpotser¡ª deixant un llibre perdurable.

'RECORDA SEMPRE AIX?'

Antoni Carrasco

Emp¨²ries

192 p¨¤gines

17,50 / @ 9,99 euros

Com si s¡¯atrev¨ªs a fer el que ja gaireb¨¦ ning¨² gosa fer, emmirallar-se en la literatura del passat i assajar el registre d¡¯aquella cosa que es podria anomenar la nit fosca de l¡¯¨¤nima, o el mapa emocional sobre la manera d¡¯enfrontar-se al dolor dels altres, a La segona lluna, premi Just M. Casero 2014, Antoni Carrasco (Santa Coloma de Farners, 1957) necessitava poc m¨¦s de cent p¨¤gines per narrar de manera impecable, sense escarafalls, amb molta calma i una fredor que cremava, lluny de les temptacions de l¡¯exageraci¨® o la impostura, l¡¯observaci¨® de la pena de la mort i els tr¨¤ngols del dol. Eren tres hist¨°ries aparentment independents que, a mesura que s¡¯anaven enlla?ant, aportaven m¨²tuament una llum nova que les engrandia; totes tres, tamb¨¦, destil¡¤laven l¡¯aroma d¡¯una escriptura lenta i summament calculada, allunyada de qualsevol vel¡¤le?tat ret¨°rica, experimental o descurada: eren tres relats escrits a la manera gaireb¨¦ cl¨¤ssica.

A Recorda sempre aix¨°, premi Marian Vayreda 2017, Carrasco repeteix la f¨®rmula anterior ¡ªcada un dels set contes inclosos aqu¨ª ¨¦s un cap¨ªtol de la hist¨°ria del personatge protagonista i narrador¡ª, i no s¡¯aparta ni un bri de la claredat honesta de la prosa que marcava el ritme pausat del llibre anterior, com si l¡¯objectiu primer de l¡¯autor fos modular la seva veu amb fermesa, fugir de les falses aparences i no assumir ni un sol car¨¤cter o gest que no li fos propi. La conseq¨¹¨¨ncia ¨¦s que tot s¡¯impregna de veritat, i el lector t¨¦ la sensaci¨® d¡¯estar davant d¡¯uns fets reals o d¡¯unes mem¨°ries camuflades.

Per¨° tot aix¨°, de fet, ¨¦s el que importa menys: el que importa ¨¦s que el text irradia la sensaci¨® d¡¯estar davant d¡¯una obra de maduresa, gens ing¨¨nua, escrita per alg¨² que ha apr¨¨s del que ha viscut i del que ha llegit, i que, com un repte, en comptes de convocar sentiments innobles, excitar-se amb la trag¨¨dia o alegrar-se amb la lasc¨ªvia, privilegia l¡¯amabilitat i la bondat, ingredients tan vells com l¡¯art i la humanitat, i commou sense embafar: Recorda sempre aix¨° ¨¦s el relat de la relaci¨® del narrador amb els pares al llarg dels anys, des de la infantesa en una caserna de la Gu¨¤rdia Civil al barri Xino de Barcelona ¡ªMisteriosos habitatges ¨¦s una de les joies del llibre¡ª, fins a l¡¯estada amb la mare en un balneari o el viatge a Terra Santa en companyia del pare, tot passant per un episodi situat durant el servei militar. O, el que ¨¦s el mateix, Recorda sempre aix¨° mostra la capacitat de Carrasco per recrear l¡¯instant de prodigi en qu¨¨ un noi entreveu la verdadera gelor de la realitat fins al moment en qu¨¨ assisteix des de primera fila al calvari d¡¯una dona i un home grans, sobtadament vulnerables, i que no desconeixen que s¡¯enfronten a la decrepitud f¨ªsica des d¡¯una serena nuesa. A l¡¯entremig, ¨¦s clar, el protagonista i narrador descobreix tamb¨¦ la vida i les seves simulacions, el p¨°sit amarg de les ren¨²ncies i els fracassos, l¡¯acceptaci¨® del declivi de les persones que estima, el xiuxiueig de la mort.

Carrasco prescindeix de la pirot¨¨cnia artificiosa i, a l¡¯altra banda dels finals a la recerca desesperada de la sorpresa memorable, es decanta sempre per concloure el relat d¡¯una manera t¨¨nue que permet que el lector hagi d¡¯intervenir-hi per lligar el que s¨¤viament interromp. Si a aquest aspecte s¡¯hi afegeix que els di¨¤legs no xerriquen mai, que cada escena est¨¤ constru?da amb meticulositat, i que entre una i una altra tot transita entremig de la naturalitat i l¡¯efic¨¤cia, no costa gaire arribar a la conclusi¨® que llegir Recorda sempre aix¨° representa un goig que honora el t¨ªtol. Potser hi haur¨¤ qui lamenti la falta de sarcasme, o que no sucumbeixi al govern de la malignitat, o que li retregui l¡¯abund¨¤ncia excessiva d¡¯imatges inofensives d¡¯una ¨¨poca determinada, per¨° s¨®n justament aquestes imatges inofensives, l¡¯abs¨¨ncia de maldat, la ren¨²ncia al sarcasme, el que converteix Recorda sempre aix¨° en un llibre molt i molt convincent.