¡°En els joves directors veig cada cop menys autenticitat¡±

Continua sent un referent en la direcci¨® orquestral i ha recuperat el plaer de compondre. Ja ha acabat la seva primera ¨°pera, Walter Benjamin, amb un llibret de Tony Madigan que evoca els dies finals del fil¨°sof alemany a Portbou ¡ªs¡¯estrenar¨¤ al Gran Teatre del Liceu; encara no se¡¯n sap la data exacta, per¨° s¡¯especula amb la temporada 2020-2021¡ª i aquest dissabte s¡¯interpreta al Palau la seva cantata infantil El concert desconcertant, dirigida per Manel Valdivieso. Com a director, Antoni Ros Marb¨¤ (l¡¯Hospitalet de Llobregat, 1937) tornar¨¤ a empunyar la batuta al temple modernista l¡¯11 de mar?, al capdavant de l¡¯Orquestra Simf¨°nica Camera Musicae, i el 7 de maig, amb la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona, amb un programa que tindr¨¤ la preestrena el 25 de mar? al Festival de Pasqua de Cervera.

Pregunta. Segueix buscant, com de jove, la felicitat en la m¨²sica?

Resposta. Aix¨° sempre, segueixo enamorat de la meva professi¨® i sempre penso en les s¨¤vies paraules del doctor Mois¨¨s Broggi: ¡°La vida ¨¦s com anar en bicicleta; si pares, caus¡±. El treball ¨¦s molt important en aquests moments per a mi. Quan pateixes un cop tan dur com ¨¦s la malaltia i la mort de la dona amb la qual has compartit mig segle de vida, sents r¨¤bia i pena, per¨° la m¨²sica ¨¦s una gran ter¨¤pia, t¡¯ajuda a suportar la situaci¨®.

P. En l¡¯ofici de dirigir, els anys aporten serenitat i m¨¦s coneixement de les partitures. Es dirigeix millor amb vuitanta anys?

R. Si tens bona salut, s¨ª, sense dubtar-ho, es dirigeix millor com m¨¦s gran et fas. Per¨° avui les orquestres i els seus responsables busquen m¨¦s l¡¯aspecte medi¨¤tic i contracten directors joves, de bona figura, que es mouen molt i s¨®n fotog¨¨nics. I en molts casos descobreixes que aquests directors tan joves i ben promocionats per les discogr¨¤fiques no han tingut temps d¡¯aprofundir en el gran repertori, i cal fer-ho pausadament, de manera molt reflexiva, amb capacitat anal¨ªtica i coneixement de la tradici¨®. Sense aquest bagatge, s¡¯ofereixen lectures molt superficials, sense veritable personalitat. De fet, cada vegada veig menys autenticitat personal en els directors m¨¦s joves.

P. Ser compositor, a m¨¦s de director, ha de facilitar molt les coses a l¡¯hora de recrear les partitures que dirigeix.

¡°Ser el director musical del Teatro Real de Madrid era un c¨¤rrec molt cobejat i el 1997 el PP va anar per mi¡±

R. ?s que molts dels directors m¨¦s importants del passat eren tamb¨¦ excel¡¤lents compositors, com ara Wilhelm Furtw?ngler, Otto Klemperer i molts altres. Per¨° hi ha molta gent jove que avui estudia amb els discos, no estudien a partir de la pr¨°pia ¨°ptica que neix de dins, fruit de l¡¯an¨¤lisi i la meditaci¨®. El mateix Furtw?ngler deia que una obra no la tens assimilada fins que l¡¯has fet una dotzena de vegades. I Sergiu Celibidache advertia que, si vols copiar un tempo d¡¯un altre director que no s¡¯ajusta a una realitat viva, el fiasco musical est¨¤ servit. Veig joves directors que tenen bons bra?os i apunten bones maneres, per¨° moltes vegades la seva formaci¨® de base grinyola.

P. En la seva carrera ha estat titular de les millors orquestres espanyoles ¡ªdes de l¡¯Orquestra Ciutat de Barcelona (avui OBC) a la Nacional d¡¯Espanya (ONE), la de RTVE o la Reial Filharmonia de Gal¨ªcia¡ª, i tamb¨¦ ha portat el tim¨® de formacions estrangeres, com l¡¯Orquestra de Cambra Holandesa. Ara b¨¦, com a director convidat, cada concert ha de ser molt especial...

R. He apr¨¨s a gaudir la vida amb m¨¦s calma, i cada concert ¨¦s una experi¨¨ncia gratificant. Em fa molta il¡¤lusi¨® el concert de l¡¯11 de mar? al Palau, en qu¨¨ dirigir¨¦ l¡¯Orquestra Simf¨°nica Camera Musicae, una formaci¨® jove de gran qualitat i entusiasme, en un programa amb obres de tres dels meus compositors m¨¦s estimats: l¡¯scherzo de La filla del marxant, d¡¯Eduard Toldr¨¤, el meu mestre; una suite d¡¯Els mestres cantaires de Nuremberg, de Wagner, i la Primera simfonia de Brahms.

P. El novembre passat, va tornar a dirigir l¡¯OBC a L¡¯Auditori. Com veu el moment art¨ªstic de l¡¯orquestra de la qual va ser titular m¨¦s de 15 anys?

R. Hi ha m¨²sics d¡¯un nivell extraordinari a la plantilla, per¨° s¡¯ha acusat la crisi i queden moltes places per cobrir, i aix¨° no ¨¦s bo per consolidar la qualitat d¡¯un grup. Per¨° tamb¨¦ ¨¦s molt important la figura del director titular, que no solament ha de cuidar els seus propis concerts. Un bon titular ha de crear una manera de tocar i intentar mantenir el segell personal d¡¯una orquestra. El nivell t¨¨cnic ha pujat molt, per¨°, i aix¨° ¨¦s un problema en totes les orquestres avui en dia, ja que el sistema de treball obliga a muntar els programes sense temps suficient per aprofundir en les obres. Els assaigs no donen diners i el repertori s¡¯est¨¤ empetitint. Hi ha una visi¨® molt comercial de la m¨²sica i les orquestres estan perdent la seva identitat.

P. Ara t¨¦ m¨¦s temps per compondre, que va ser la seva primera vocaci¨®.

R. Era una assignatura pendent, i ara tinc m¨¦s temps. Abans, la meva activitat com a director d¡¯orquestra amb prou feines em deixava temps per compondre. He escrit coses puntualment, des de cantates per a nens a l¡¯orquestraci¨® de can?ons de Frederic Mompou, per¨° ara faig menys concerts, i aix¨° ¨¦s fruit d¡¯una elecci¨® personal i vital. ?s el moment de complir les meves aspiracions com a compositor. I aix¨° que, sovint, quan est¨¤s escrivint una obra i no et surten les coses, ho passes malament fins que trobes la idea que fa que tot flueixi. De vegades surt amb molta facilitat, per¨° llavors has de ser molt cr¨ªtic i treballar la idea per veure si funciona o no de veritat.

¡°Hi ha m¨²sics d¡¯un nivell extraordinari a la plantilla, per¨° s¡¯ha acusat la crisi i queden moltes places per cobrir¡±

P. Saber que el Liceu estrenar¨¤ Walter Benjamin, la seva primera ¨°pera, el deu fer feli?.

R. I tant, m¡¯ho he passat molt b¨¦ component i treballant a fons amb el llibretista, Tomy Madigan. Ens fascina el personatge de Walter Benjamin, i l¡¯¨°pera centra la seva mirada en el seu dram¨¤tic final a Portbou, on va morir per una sobredosi de morfina, o potser es va su?cidar. El llibret ambienta la seva ¨²ltima trobada amb Bertolt Brecht i evoca la seva relaci¨® amb altres grans escriptors i pensadors d¡¯una ¨¨poca convulsa, sacsejada per l¡¯auge del nazisme i la intoler¨¤ncia. L¡¯¨°pera ¨¦s teatre i cant, i he escrit una m¨²sica pensada per a les situacions teatrals. Les ¨¤ries no s¨®n decoratives, tot obeeix a una l¨°gica musical i dram¨¤tica que, aix¨° esperem, aconsegueixi impactar i emocionar l¡¯espectador.

P. El Teatro Real de Madrid celebra amb magnific¨¨ncia el seu bicentenari i molts obliden que vost¨¨ va ser el seu primer director musical, encara que la pol¨ªtica, o m¨¦s ben dit, determinats pol¨ªtics, van arru?nar la seva etapa abans de la reinauguraci¨® el 1997...

R. Vaig treballar amb il¡¤lusi¨® en un projecte que va quedar truncat amb el canvi de Govern i l¡¯entrada del Partit Popular. Era un c¨¤rrec molt cobejat i el PP va anar per mi. En veure el panorama, vaig preferir marxar. Fins i tot ten¨ªem a punt la inauguraci¨®, amb Don Giovanni, de Mozart, i per preparlo a fons, el bar¨ªton Carlos ?lvarez va treballar l¡¯estil amb Miguel Zanetti. Al final, el Real es va reobrir el 1997 amb La vida breve, de Falla, i jo vaig dirigir l¡¯estrena de Divinas palabras, d¡¯Ant¨®n Garc¨ªa Abril.

P. Com veu la situaci¨® pol¨ªtica que viu Catalunya?

R. No tinc carnet de cap partit pol¨ªtic, tot i que, com tothom, tinc els meus credos. Sempre he pensat, per¨°, que un artista treballa per a tots i prefereixo mantenir les meves opinions en l¡¯¨¤mbit personal.

P. Encara que no ho ha cultivat professionalment, vost¨¨ sempre ha defensat el repertori pensat per a cobla, al qual consagra el seu tercer concert al Palau.

R. La cobla m¡¯agrada molt. No deixa de ser una agrupaci¨® lleugerament h¨ªbrida, amb instruments molt aut¨°ctons a la primera fila ¡ªtibles, tenores, flabiol¡ª i a la segona, trompetes, tromb¨® i fiscorns i un contrabaix, l¡¯¨²nic instrument de corda a la plantilla. Hi ha un repertori de gran valor, amb obres magn¨ªfiques de Garreta, Serra, Toldr¨¤, Morera, Oltra, Lamote de Grignon i tants d¡¯altres. Aquest concert ¨¦s una declaraci¨® d¡¯amor a la cobla i els seus cl¨¤ssics, en el qual, a m¨¦s, estrenar¨¦ una sardana titulada Quatre vegades vint, per celebrar el meu aniversari ¡ªels 80 sonen m¨¦s b¨¦ a la manera francesa¡ª, que ¨¦s un viatge a trav¨¦s del temps a partir d¡¯un tema que vaig compondre quan tenia 20 anys. Jo mateix vaig dirigir-ne l¡¯estrena ¡ªes titulava Impressions de la Cerdanya¡ª, per¨° la partitura es va perdre. Ho recordava perfectament i ara ho he recuperat amb harmonies noves. Abans del concert al Palau, dirigir¨¦ aquest programa el 25 de mar? al Festival de Pasqua de Cervera, com una preestrena que em fa molta il¡¤lusi¨® dirigir en un festival que defensa a ultran?a la m¨²sica catalana.