El Crims de Tinta premia la primera investigaci¨® dels Mossos

Van ser vuit anys, des que es van crear el 1983, protegint edificis de la Generalitat o investigant sobre el joc, assumptes de menors o vigil¨¤ncia de patrimoni. Res m¨¦s. Per¨° un dia del 1991 els Mossos d'Esquadra es van fer grans com a forces de seguretat i es van estrenar, per ordre d'un jutge, com a policia judicial. El cas tenia alguna cosa de subg¨¨nere de novel¡¤la negra d'habitaci¨® tancada: troben morta una reclusa a la seva cel¡¤la, possiblement per sobredosi. ?s la causa? I si ho ¨¦s, qui ven aquesta droga a la pres¨® de dones? I encara m¨¦s, qui la introdueix? Una bona hist¨°ria, i m¨¦s si qui l'escriu va participar en aquella m¨ªtica investigaci¨® fundacional. I tots dos requisits recauen en Joan Miquel Capell, que amb Wad-Ras ha obtingut avui dijous el IX Premi Crims de Tinta que convoca RBA-La Magrana, dotat amb 5.000 euros.

Capell (Barcelona, 1960) ho ha fet gaireb¨¦ tot en els Mossos d'Esquadra, dels quals va formar part de la primera promoci¨®, passant per tots els escalafons al llarg de 32 anys: des d'aspirant a mosso fins a aconseguir el grau de comissari; i, fins i tot, ser l'encarregat de liderar el delicat desplegament del cos a Barcelona el 2005, en substituci¨® de la Policia Nacional. Doctor en Dret, tamb¨¦ ¨¦s autor de l'assaig dedicat als m¨¦s joves Ser policia (2011).

Com no podia ser d'una altra manera, el jurat del premi (que, curiosament, va instituir el Departament d'Interior de la Generalitat el 2008 i que RBA convoca des de fa quatre anys) destaca en la seva decisi¨® "la versemblan?a i el realisme de la trama, que s'ajusta a la millor tradici¨® de la novel¡¤la procedimental", que impregnen?Wad-Ras, que sortir¨¤ a la venda dilluns vinent. Capell, que ara fa de responsable de Prevenci¨® i Seguretat a la Diputaci¨® de Barcelona, ha aprofitat les seves viv¨¨ncies personals, emmarcades en un moment hist¨°ric del cos policial. Aix¨ª, va sorprendre gratament el jurat amb el realisme amb qu¨¨ descriu la pres¨® de Wad-Ras i, en particular, el departament destinat a les mares, on arrenca la hist¨°ria de la Manuela, la v¨ªctima. Tamb¨¦ destaquen els petits detalls que revelen les dificultats del desplegament d'una nova for?a policial a Catalunya, que va arrencar amb una acad¨¨mia urbana a l'avinguda Pearson de Barcelona i que estava conformant la seva flota de vehicles, que llavors es compraven tots nous, a difer¨¨ncia d'ara, que s¨®n en bona part de lloguer.

En aquest context, Capell no es reprimeix a l'hora de fer unes breus per¨° visibles pinzellades de les tenses relacions entre els cossos de la Policia Nacional i els Mossos. Aix¨ª, en un moment de la novel¡¤la, l'autor posa en boca d'un inspector en cap del cos estatal: "La veritat, senyoria, ¨¦s que ens ha sorpr¨¨s bastant que hagi encarregat als Mossos d'Esquadra un cas de tanta envergadura (...) Els Mossos no estan capacitats per investigar un tema de drogues com aquest". A l'obra, no obstant aix¨°, s'entreveu que les difer¨¨ncies i els frec-a-frecs eren (o s¨®n) m¨¦s als despatxos dels alts c¨¤rrecs policials que no pas al carrer entre agents.