El passat com a mat¨¨ria primera
D¡¯episodis que semblen anecd¨°tics, a ¡®El m¨®n d¡¯ahir¡¯ en fan de plens de significaci¨®
La Hist¨°ria segueix de moda, ven, interessa a la gent. I com sempre, ¨¦s pol¨¨mica i genera tota mena d¡¯inger¨¨ncies. A Pol¨°nia, el Senat ha decidit fins i tot com s¡¯han d¡¯anomenar els camps de concentraci¨®, amb el risc d¡¯anar a la pres¨®. En el nostre ¨¤mbit m¨¦s immediat, els documentals hist¨°rics seriosos tenen audi¨¨ncia, encara que naturalment hi ha de tot, i segueix havent-hi molta gent que busca respostes f¨¤cils, encara que siguin tendencioses. Un dels canals per subministrar aquesta set de passat s¨®n les revistes d¡¯hist¨°ria. Els recentment celebrats 40 anys de L¡¯Aven?, la nova etapa de S¨¤piens i els tres anys ja, a la xarxa, de la digital Ab Origine ens ho recorden. Productes diferents, per¨° amb la mateixa mat¨¨ria primera: el passat.
EL M?N D¡¯AHIR. N?MERO 5
Diversos autors
Minoria Absoluta
224 p¨¤gines
20 euros
Fa cosa d¡¯un any va arribar a les llibreries una nova proposta, El m¨®n d¡¯ahir, que acaba de treure el n¨²mero cinc, un moment prou significatiu per fer-ne una valoraci¨®. Dirigida per un comunicador que poca gent sap que va estudiar la llicenciatura en Hist¨°ria, Toni Soler ha empr¨¨s una aposta singular i arriscada. Amb una cap?alera inspirada obertament en la c¨¨lebre obra de Stefan Zweig, ha reivindicat des del primer n¨²mero les m¨²ltiples possibilitats d¡¯aproximar-se al passat; m¨¦s encara, de reivindicar un espai h¨ªbrid en el qual poden confluir tots aquells que tracten, s¡¯interessen o s¡¯inspiren en el passat, a mig cam¨ª entre la hist¨°ria, la literatura i el periodisme. Aquesta ¨¤mplia intersecci¨® fa que l¡¯inter¨¨s dels articles que s¡¯hi poden llegir es basteixi sobretot a partir dels autors, que plantegen els temes amb molt marge d¡¯acci¨®. Aix¨° ¨¦s el que la revista en diu ¡°Hist¨°ria d¡¯autor¡±, poc pautada convencionalment. ?s segurament per aix¨° que no requereix dels habituals consells editorials acad¨¨mics, tot i que entre els qui hi escriuen s¨ª que hi ha professors reconeguts.
Per al lector interessat en retalls d¡¯aquestes restes del passat, el producte ¨¦s molt reeixit. A partir d¡¯hist¨°ries molt concretes, d¡¯episodis que podrien semblar anecd¨°tics, la major part dels autors saben construir un relat ben contextualitzat, de manera que l¡¯episodi espec¨ªfic pren significaci¨® i valor interpretatiu. ?s clar que hi ha difer¨¨ncies entre els autors, per¨° el to general ¨¦s el d¡¯una aproximaci¨® que combina la curiositat amb el rigor, amb un paper rellevant del tractament gr¨¤fic, que juga amb molta intencionalitat.
I com a exemple, en aquest n¨²mero cinc es pot destacar un text de Manel Oll¨¦, professor especialista en la Xina, que permet seguir a trav¨¦s de la hist¨°ria dels ¡°mangos maoistes¡± el declivi de la revoluci¨® cultural de Mao, de manera que l¡¯episodi concret del regal d¡¯unes caixes de mangos esdev¨¦ el senyal inequ¨ªvoc d¡¯un proc¨¦s de m¨¦s transcend¨¨ncia. I tamb¨¦ ¨¦s molt interessant l¡¯article del periodista Jordi Nopca sobre la vida novel¡¤lada de Joan Urp¨ª, colonitzador catal¨¤ del segle XVI en el que avui ¨¦s Vene?uela, personatge que fa molts anys havia estudiat amb voluntat rigorosa Pau Vila i que ha reviscolat, sembla que amb alguns abusos, de la m¨¤ de l¡¯escriptor Max Besora. ?s aquest un article que exemplifica els usos del passat, el joc entre l¡¯estudi i la ficci¨®.
Si parlem d¡¯hist¨°ria d¡¯autor ¨¦s obvi que els noms propis dels que escriuen esdevenen la definici¨® mateixa d¡¯all¨° que es vol oferir. Aix¨ª construeixen en aquest n¨²mero un monogr¨¤fic sobre la relaci¨® entre cinema i hist¨°ria, amb aproximacions personal¨ªssimes com la de Pere Gimferrer, o un Luis Bu?uel que rememorava la seva inf¨¤ncia com a espectador de cinema mut a Saragossa, on hi havia la curiosa figura d¡¯un explicador; i amb noms com Stanley Kubrick, de qui se¡¯ns descobreix l¡¯obsessi¨® per Napole¨® i la documentaci¨® hist¨°rica que va recollir per a la pel¡¤l¨ªcula que no va fer mai; o altres textos de Groucho Marx i Charles Chaplin extrets de les seves mem¨°ries. En definitiva, m¨²ltiples i personal¨ªssimes veus per a una revista cuidada i ben feta, amb temes atractius, destinada a satisfer aquesta enorme set de passat com a refer¨¨ncia cultural.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.