Trencar amb les fabulacions

Brussel¡¤les segueix a la mateixa dist¨¤ncia, per¨° en cada nova aparici¨® Carles Puigdemont sembla que ¨¦s m¨¦s lluny. La realitat se li escapa. I la seva fugida no ¨¦s a l¡¯espai virtual. El que proposa ¨¦s m¨¦s antic, una mena de desconnexi¨® dualista, de divisi¨® del Govern catal¨¤, amb una ¨¤nima a Brussel¡¤l¨¨s que insufli al¨¨ a un cos a Catalunya. Del discurs ¨Cencapsulat en v¨ªdeo¨C que Puigdemont va pronunciar dijous, nom¨¦s dues coses tenien car¨¤cter efectiu immediat: la seva ren¨²ncia ¡°provisional¡± a la candidatura a president, perqu¨¨ Roger Torrent inici? un nou torn de consultes, i l¡¯anunci que Junts per Catalunya proposaria Jordi S¨¤nchez en lloc seu. Tota la resta va ser una fabulaci¨® per donar solemnitat a les estructures d¡¯acompanyament de la seva figura, que pret¨¦n construir a l¡¯entorn d¡¯un Consell de la Rep¨²blica.

Il¡¤lus¨°ria ¨¦s l¡¯apel¡¤laci¨® a la proclamaci¨® de la Rep¨²blica que mai va existir, com s¡¯han encarregat de repetir els seus protagonistes, als mitjans de comunicaci¨® i en seu judicial. Com il¡¤lusori ¨¦s pretendre que un refer¨¨ndum com el de l'1 d¡¯octubre legitimi una ruptura republicana. L¡¯1-O va ser un ¨¨xit de l¡¯independentisme per la mobilitzaci¨® ciutadana i per la resposta enrabiada del Govern espanyol, que es va sentir burlat, per¨° en cap cas reunia les condicions per a un reconeixement internacional i, en comptes de capitalitzar-ho convocant eleccions immediatament, Puigdemont i el seu Govern van tirar pel cam¨ª impossible fins a arribar a un xoc del tot previsible. I il¡¤lusori ¨¦s crear un espai de legitimitat a Waterloo, com li va recordar Esquerra Republicana en sumar-se a una moci¨® dels comuns, que advertia que el centre de la pol¨ªtica catalana ¨¦s al Parlament i no en un altre lloc.

Al mat¨ª, els diputats independentistes havien engegat, per fi, el cerimonial que hauria de conduir a un nou Govern, amb una declaraci¨® de reconeixement del president Puigdemont. Les mocions que diuen molt per¨° no produeixen cap efecte legal s¨®n especialitat de l¡¯independentisme. La resposta de Puigdemont, amb el seu discurs d¡¯autolegitimaci¨®, anticipa que el comiat ser¨¤ lent, per¨° ¨¦s segur. No obstant aix¨°, mentre pugui, mantindr¨¤ l¡¯estrat¨¨gia de la tensi¨®, per evidenciar les contradiccions del r¨¨gim. Per aix¨° l¡¯aposta ¨¦s Jordi S¨¤nchez, que, com Puigdemont, t¨¦ tot el dret a ser triat, com va recon¨¨ixer el mateix Govern espanyol quan es va presentar a les eleccions. La dificultat rau en els requisits que han d¡¯autoritzar els tribunals. Puigdemont hauria de passar pr¨¨viament pel jutjat amb altes probabilitats d¡¯acabar a la pres¨® i no est¨¤ disposat a provar-ho. S¨¤nchez, en una inexplicable situaci¨® de prolongada pres¨® preventiva, necessita l¡¯autoritzaci¨® del jutge per poder assistir a l¡¯acte d¡¯investidura. L¡¯opci¨® S¨¤nchez marca un cam¨ª que allarga els procediments, quan ¨¦s una evid¨¨ncia que ¨¦s urgent formar govern, recuperar l¡¯autonomia, i que cada part assumeixi una mutaci¨® estrat¨¨gica, com correspon a l¡¯etapa que sorgeix del daltabaix del 27 d¡¯octubre, quan l¡¯independentisme va demostrar la seva impot¨¨ncia i l¡¯Estat espanyol va exhibir la for?a, demostrant que no hi hauria vacil¡¤laci¨® en la defensa de la unitat de la p¨¤tria.

Som, per tant, en una situaci¨® an¨°mala. I ¨¦s tramp¨®s negar-ho. Que s¡¯hagi imposat la interpretaci¨® de la legalitat que han fet les institucions de l¡¯Estat no impedeix constatar que som davant d¡¯un problema pol¨ªtic d¡¯envergadura, que obliga totes dues parts. I que la sensaci¨® de deteriorament de la democr¨¤cia espanyola es propaga, quan fins i tot un diari conservador com The Times s¡¯atreveix a demanar que ¡°s¡¯aturi l¡¯assetjament a separatistes catalans i es negoci? atenent l¡¯inter¨¨s nacional¡±. Perqu¨¨ no ¨¦s nom¨¦s Puigdemont el que est¨¤ en fuga de realitat, tamb¨¦ el Govern espanyol segueix instal¡¤lat en el seu particular n¨²vol, el que el va portar a negar el problema durant cinc anys i, per tant, a renunciar a afrontar-lo pol¨ªticament. Som al davant de dues l¨ªnies que nom¨¦s convergeixen per xocar. Entre tanta fabulaci¨®, recuperar la relaci¨® institucional requereix que l¡¯independentisme accepti que va fracassar en la seva estrat¨¨gia, que la virtut de la prud¨¨ncia s¡¯imposi en el carrusel judicial i que el constitucionalisme doni mostres de distensi¨® i de reconeixement als dos milions de persones que van votar l¡¯independentisme. Que no ¨¦s poc, tenint en compte les ferides que ha deixat aquesta baralla desigual. Hi ha alg¨² amb autoritat per fer el primer pas?