Poques rectores per a una majoria d¡¯universit¨¤ries

Quatre de les 50 universitats p¨²bliques a Espanya estan regides per una dona. I una cinquena, Val¨¨ncia, ho estar¨¤ ben aviat. La xifra sembla escassa, a priori, per¨° la veritat ¨¦s que el sostre de vidre s'est¨¤ esquerdant. EL PA?S va aprofitar una reuni¨® a Val¨¨ncia per retratar aquestes quatre professionals ¡ªPilar Aranda (Universitat de Granada), Margarita Arboix (Aut¨°noma de Barcelona), Nekane Balluerka (Pa¨ªs Basc) i Mar¨ªa Antonia Pe?a (Huelva)¡ª en una imatge inusual. Fins al 1982 cap dona va ocupar aquest c¨¤rrec, i des de llavors amb prou feines n'hi ha hagut 15 m¨¦s. El no-res en gaireb¨¦ vuit segles d'universitat i sense oblidar que fins al 1910 elles no es van poder matricular de qualsevol estudi.

Encara hi ha situacions que passen desapercebudes per a la majoria dels seus col¡¤legues. Margarita Arboix, de la Universitat Aut¨°noma de Barcelona (UAB), no ho va plantejar, per¨° aquell episodi no se li oblida. Va ser fa un any, en la primera assemblea de la Confer¨¨ncia de Rectors Espanyols, la CRUE, despr¨¦s que la Universitat de Sevilla suspengu¨¦s l'exdeg¨¤ d'Educaci¨® Santiago Romero, condemnat a set anys de pres¨® per abusos sexuals i lesions psicol¨°giques a dues professores i una bec¨¤ria. Un rector va demanar que es fes un comunicat conjunt davant de la gravetat dels fets. ¡°Ni es va votar, es va comentar que era millor que aquell tema es resolgu¨¦s a casa. Va passar inadvertit. No s'ha repr¨¨s el tema¡±, recorda Arboix, catedr¨¤tica de Farmacologia. S¨ª que hi va haver?un pronunciament de la CRUE, no obstant aix¨°, en aquelles dates pel plagi del rector de la Universitat Rey Juan Carlos, Fernando Su¨¢rez.

Han passat m¨¦s de 35 anys des que Espanya va tenir la seva primera rectora, Elisa P¨¦rez Vera, que va estar al capdavant de la UNED (1982-1987) i, a m¨¦s de problemes invisibles, n'hi ha d'altres que es perpetuen. Com el dif¨ªcil encaix entre la vida familiar i l'acad¨¨mica. ¡°Vaig haver d'esperar que altres companys accedissin al lloc abans¡±, es lamentava el 2011 Adelaida de la Calle, l'¨²nica dona que ha presidit la CRUE (2011-2013). La rectora de Granada aprofundeix en la q¨¹esti¨®: ¡°Fins que no ens han avaluat externament, amb comissions, no hem arribat a catedr¨¤tiques. Les oposicions les controlava el cap. Des que existeix la llei d'igualtat hi ha moltes m¨¦s catedr¨¤tiques, un 20%¡±.

Avui accedeixen a la universitat m¨¦s dones que homes (54%), s¨®n m¨¦s aplicades i es graduen m¨¦s (57%), segons l'estudi Cient¨ªfiques en xifres 2015, del Ministeri d'Economia, per¨° a l'hora d'optar per fer un doctorat els percentatges s'igualen (50%), i des d'aquell moment decreixen fins al cim de la pir¨¤mide. Tot just un 13% de les professores universit¨¤ries arriba a catedr¨¤tica, respecte al 25% d'homes. Aquest ¨¦s el gran embut que explica que gaireb¨¦ no hi hagi rectores, perqu¨¨ per governar un campus s'ha de pert¨¤nyer a aquest cos acad¨¨mic. ¡°Per accedir a la c¨¤tedra has de tenir una activitat investigadora for?a consolidada, amb publicacions, estades a l'estranger¡­ I quan les dones ¡ªsom m¨¦s doctores que doctors¡ª volem accedir a ser investigadores principals, ens toca en l'edat en qu¨¨ hem d'optar entre tenir fills o altres projectes de vida¡±, reflexiona Nekane Balluerka, al capdavant de la Universitat del Pa¨ªs Basc des del 2016.

Les quatre donaran suport, en diferent mesura, a la vaga feminista

Cada vegada m¨¦s universitats busquen la paritat en l'equip rectoral i previsiblement algunes d'aquestes noves vicerectores, una vegada mostrada la seva gesti¨®, optaran a arribar al cim. Passar¨¤ el mateix amb les deganes i directores de departament, que a poc a poc creixen en nombre. La majoria de les grans universitats no han tingut mai cap dona al capdavant, per¨° almenys ara es presenten en les eleccions. ¡°Hem perdut la por¡±, assegura Aranda.

A cap de les quatre els entusiasma la discriminaci¨® positiva, per¨° entenen que encara ¨¦s necess¨¤ria. L'Aut¨°noma de Barcelona suma un any m¨¦s d'antiguitat a totes les seves professores per cada fill, just per compensar l'aturada investigadora. La iniciativa, segons Arboix, ha tingut poc ress¨° en els ¨°rgans de Govern dels rectors.

Mar¨ªa Antonia Pe?a ha estat l'¨²ltima a arribar a aquest club tan redu?t. Encap?ala un campus jove, la Universitat de Huelva. Els seus col¡¤laboradors fan broma perqu¨¨, en 25 anys de recorregut, la de Huelva ha aconseguit el que no ha tingut la Universitat de Salamanca en 800 anys d'hist¨°ria: una dona al capdavant. ¡°Em sento molt responsable, es tracta d'arribar a la gesti¨® i demostrar que som molt bones, perqu¨¨ ho som. ?s el millor per desmuntar t¨°pics¡±, reflexiona. Com en els seus diversos viatges al Marroc i altres pa?sos del Magrib quan ocupava el c¨¤rrec de vicerectora d'internacionalitzaci¨®: ¡°Vaig tractar amb vicerectors rocosos, d'aquells que percebies clarament que pensaven que havies de ser a casa amb els teus fills en comptes d'all¨¤. Per¨° fins i tot aquests acaben reconeixent els teus m¨¨rits¡±.

A m¨¦s de les quatre p¨²bliques, set dels 26 campus privats estan avui en mans de dones: Rosa Mar¨ªa Visiedo (CEU-Val¨¨ncia), Imelda Rodr¨ªguez Escanciano (Miguel de Cervantes), Concepci¨®n Burgos (UDIMA), Myriam Cort¨¦s (Pontif¨ªcia de Salamanca), i Josefina Garc¨ªa, Asunci¨®n Gand¨ªa i Mar¨ªa Rosario S¨¢enz Yuguero, de les universitats cat¨°liques de M¨²rcia, Val¨¨ncia i ?vila. ¡°En les privades el consell d'administraci¨® tria el rector, no la comunitat universit¨¤ria, i aqu¨ª es refien de la gesti¨® de les dones¡±, lloa Aranda, rectora i catedr¨¤tica de Fisiologia.

El gran embut per arribar a dirigir una instituci¨® es troba en les c¨¤tedres

En pocs dies se sumar¨¤ al seu club Mavi Mestre, que acaba de guanyar les eleccions a la Universitat de Val¨¨ncia davant d'una dona i un home. ¡°Aix¨° ¨¦s imparable, encara que va a poc a poc¡±, coincideixen a afirmar Balluerka i Aranda.

Les quatre rectores donaran suport, en major o menor mesura, la convocat¨°ria de vaga de dijous 8 de mar?, Dia Internacional de la Dona. A la seva lluita sembla que s'hi ha sumat el nou president de la CRUE, Roberto Fern¨¢ndez (Universitat de Lleida), que t¨¦ dues rectores i una secret¨¤ria general en un comit¨¨ permanent de 10 membres. ¡°Alguns rectors tamb¨¦ estan donant suport al canvi i els necessitem¡±, afegeix esperan?ada Balluerka.