Almenys un motiu

Soc una dona lliure, independent i feli?.

Vaig ser una nena que jugava amb cotxes i escal¨¨xtrics, una adolescent que cridava a l¡¯entrenador quins havien de ser els canvis des de les grades de Mestalla, una xica que escrivia sobre hist¨°ries d¡¯amor d¡¯amagat, a les nits i des del llit. Una noia a qui han tocat el cul tants cops que potser podria haver-lo assegurat; ¨¦s clar que tinc un bon cul, per¨° no soc Jennifer L¨®pez. La primera vegada era petita (i la segona i la tercera i la quarta...) i vaig callar. No entenia res. No em semblava normal que alg¨² necessit¨¦s acariciar-me el cul per fer la migdiada. Per¨° era a casa. Estava segura. De m¨¦s gran, quan m¨¦s d¡¯un s¡¯ha fet el despistat en un pub i m¡¯ha fet una palmada al cul, a vegades he respost amb una bufetada. I m¡¯han mirat malament. Tots i totes. D¡¯altres he explicat que Fulanito se m¡¯ha acostat m¨¦s del compte i els meus companys se n¡¯han rist. Que graciosa que soc.

Vaig tenir una parella a qui tot li semblava malament: si reia, si bevia, si sortia amb les meves amigues. I em vaig passar dos anys demanant disculpes fins que em vaig adonar que jo no havia fet res malament. Ara, tants anys despr¨¦s, a casa les coses les decidim entre dos.

Cap ni una d¡¯aquelles experi¨¨ncies m¡¯ha fet ser una persona diferent. S¨ª que he hagut d¡¯aprendre a no demanar perd¨® si no toca. Per¨° era i soc una dona perfeccionista, ambiciosa, obcecada amb l¡¯ordre, sensible, cabuda. I molt treballadora, que vaig tenir un bon exemple a casa. Sempre he tingut caps que m¡¯han respectat, m¡¯han ajudat i han confiat en mi. No totes les fonts amb qui he treballat s¡¯han comportat de la mateixa manera, per¨° la gran majoria m¡¯han tractat com una professional, igual que jo a ells. Soc periodista d¡¯esports i aix¨° ja t¨¦ prou m¨¨rit. Tot i que vull m¨¦s.

De petita vaig voler ser moltes coses. Vaig voler ser, potser en aquest ordre, jugadora de b¨¤squet professional, i no per la meva al?ada; doctora, com el meu tiet (el de la migdiada); cient¨ªfica, per poder curar malalties i frenar epid¨¨mies, i columnista d'El Pa¨ªs Semanal, perqu¨¨ la meva ¨ªdola era Maruja Torres. Despr¨¦s em vaig entestar a ser periodista. Corresponsal de guerra? Encara hi somnio desperta. Per¨°, certament, vaig comen?ar a poc a poc. Vaig estudiar molt, que sabia que necessitaria una nota ben alta i a casa no pod¨ªem pagar la universitat privada.

Les sol¡¤licituds dels estudiants que volien accedir al primer curs de la llicenciatura de Periodisme a la Universitat de Val¨¨ncia van empaperar tota la fa?ana de la facultat. Hi havia milers de noms en un llistat llargu¨ªssim. I nom¨¦s hi entraven 80. Ho vaig aconseguir. I com jo, unes setanta companyes m¨¦s. Durant cinc anys vaig compartir classe amb una desena de nois, com a m¨¤xim, i moltes noies.

Mai vaig pensar que no podria ser jugadora de b¨¤squet, doctora, cient¨ªfica o periodista -aix¨° de ser Maruja Torres ho deixem per a un altre dia-, sempre m'he sentit capa? gaireb¨¦ de qualsevol cosa. I he arribat on somniava aquells dies a la facultat. Mai no he necessitat cap ajuda, ni la vull, no desitjo privilegis, ni res que no hagi merescut. S¨ª que vull ser mare sense deixar de progressar en la meva feina, que m'ha costat molt arribar-hi i he pencat molt. I tamb¨¦ vull tenir les mateixes possibilitats que els meus companys per millorar, guanyar m¨¦s diners, tenir m¨¦s responsabilitat, escriure tant com ara o m¨¦s.

Totes tenim almenys un motiu per fer la vaga feminista d¡¯aquest 8 de mar?, de respondre a una mobilitzaci¨® que ser¨¤ hist¨°rica, d¡¯aprendre i entendre el significat de la sororitat, perqu¨¨ si has tingut tanta sort que la teva vida ha estat perfecta, si no t¡¯has sentit mai oprimida, menystinguda o tractada diferent per ser dona, a d'altres s¨ª que els ha passat.