No m¡¯he sentit mai feminista

Asseguda al seu balanc¨ª. Tota la tarda, cada tarda. Al costat del balc¨®, que li oferia una vista privilegiada del carrer Nou, per on veia passar els ve?ns del poble, que anaven amunt i avall. A fer la compra o a agafar el tren que els port¨¦s a la ciutat. La meva iaia, que havia estat viatgera i actriu amateur de teatre quan era jove, nom¨¦s sortia de casa els dissabtes i els diumenges, a jugar al parx¨ªs amb els amics, a fer concurs de paelles i a alguna festa de disfresses de tant en tant. Ja ho sabeu, als valencians ens encanta aix¨° que en diem fer comboi, ens hi apuntem de seguida, a un dinar o a una festa; i com m¨¦s gent, millor. Per¨° de dilluns a divendres el seu Pepe, l¡¯estanquer, ja no hi era. I la seva vida tampoc era igual. V¨ªdua, tan jove. I amb tres fills. A mi, la primera neta de qui es va comen?ar a fer c¨¤rrec, em cantava La meua xiqueta ¨¦s l¡¯ama. Admirava la Piquer, ella. I li encantava el futbol. Amb mi veia cada partit del Val¨¨ncia. No se¡¯n deixava ni un. Ni aquells que, amb els pas dels anys, algun dia es perdia Canal 9, que ho donava tot, tot. O quasi. Per¨° la meva iaia Carmen era una rebel. I se les sabia totes. Com aquell pirata que feia un programa a una televisi¨® local i posava la imatge del Plus de fons, perqu¨¨ no hi hagu¨¦s ning¨² a Val¨¨ncia que es perd¨¦s un gol del seu equip. Quins temps.

Quins temps aquells en qu¨¨ amb uns texans ben cenyits, la ratlleta de l¡¯ull sempre perfecta i els llavis a punt per perfilar i marcar en tons obscurs, una jove m¨¦s irreverent que valenta sortia a c¨®rrer davant dels bous que soltaven pels carrers del poble. La Lulu, l'hi deien als 20 anys. Ara ¨¦s la Lourdes, passats els 50. I si li preguntes encara t¡¯ensenya, orgullosa, la marca de quitr¨¤ que t¨¦ a la cama i que li va deixar un bou embolat. Una altra rebel que em recollia del cole en minifaldilla, de les minis de deb¨°.?Quan podia, ¨¦s clar. Dona treballadora, que no compta mai les hores que fa de m¨¦s. La meva mare mai em va transmetre pel cord¨® umbilical la passi¨® pels bous, per¨° s¨ª les ganes de fer el que volgu¨¦s. De jugar amb cotxes i no amb nines. O fer classes de b¨¤squet des de petita.

No m¡¯he sentit mai feminista. M¡¯agraden els homes, aix¨ª en general. I les coses d'homes, aix¨ª a lo bruto. I no parle del futbol o els esports, aix¨° ¨¦s de tots i totes. Parle de la seva manera de fer les coses, de relativitzar els problemes, de conservar les amistats, d¡¯encarar la vida. Em fa la sensaci¨® que n¡¯estem aprenent. I els estem plantant cara als qui no ho entenen, homes i dones. No m¡¯he sentit mai feminista. Per¨° admire les dones que van contra corrent. Les que no es queixen i trenquen barreres cada dia. Perqu¨¨ volen cobrar m¨¦s. Perqu¨¨ volen un ascens. Perqu¨¨ no volen demanar perm¨ªs per ser mares. Perqu¨¨ els pot agradar l¡¯esport. O no. I ser les millors en all¨° que es proposen. No m¡¯he sentit mai feminista. Per¨° potser ho soc.