El Parlament ajorna ¡®sine die¡¯ el ple d¡¯investidura de Jordi S¨¤nchez

El president del Parlament, Roger Torrent, ha ajornat sine die el ple d'investidura del candidat Jordi S¨¤nchez, despr¨¦s que la defensa de l'empresonat li hagi comunicat que presentar¨¤ una demanda dilluns vinent, 12 de mar?, davant del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). "La demanda de mesures cautelars davant el TEDH est¨¤ reservada per a casos espec¨ªfics en els quals es pot produir un dany irreparable", ha al¡¤legat Torrent.

Segons ha indicat el president del Parlament, "en aquest cas, es podria vulnerar el dret a la participaci¨® pol¨ªtica de S¨¤nchez, mentre que ¨¦s diputat electe i pot ser triat president si aix¨ª ho decideix la majoria". El ple estava convocat per dilluns que ve dia 12 per¨° aquest mateix divendres el jutge Pablo Llarena ha denegat la llibertat sol¡¤licitada per l'expresident de l'ANC Jordi S¨¤nchez, aix¨ª com els permisos extraordinaris per poder acudir al Parlament de Catalunya a l'acte d'investidura previst per dilluns que ve. El magistrat ha basat la seva decisi¨® en el risc de reiteraci¨® delictiva, en posar en relleu que els delictes que est¨¤ investigant es van desplegar precisament des d'actuacions legislatives i executives "clarament il¡¤legals, i desatenent de manera flagrant els controls constitucionals, judicials i institucionals disposats en el nostre ordenament jur¨ªdic, la qual cosa es va fer en aplicaci¨® d'una t¨¤ctica que no ha estat exclosa i segueix recolzant-se".

Els lletrats del Parlament ja van concloure quan van estudiar la candidatura de Carles Puigdemont que el candidat ha d'assistir al ple d'investidura, la mateixa conclusi¨® a la qual va arribar despr¨¦s el Tribunal Constitucional. Amb aquesta premissa, la interlocut¨°ria dictada aquest divendres pel jutge Pablo Llarena tanca la porta a la proposta de Junts per Catalunya i ERC perqu¨¨ dilluns que ve es pugui investir Jordi S¨¤nchez.

La decisi¨® del jutge era l'esperada, encara que hi havia dubtes sobre com argumentaria que s'impedeixi a un imputat que encara no est¨¤ processat exercir el seu dret de representaci¨®. L'instructor admet que l'article 23.1 de la Constituci¨® reconeix el dret a participar en els assumptes p¨²blics, per¨° recorda que aquesta facultat es pot limitar si existeixen raons "constitucionalment leg¨ªtimes" i considera que, en aquest cas, n'hi ha.

Llarena, que ha rebutjat tant la petici¨® d'excarceraci¨® de S¨¤nchez com el perm¨ªs temporal per anar al ple d'investidura, sost¨¦ que permetre a l'expresident de l'ANC acudir a la Cambra per ser investit "no suposa sin¨® afavorir la reiteraci¨® delictiva que tracta de conjurar-se" i recorda que el pla de ruptura unilateral que es va seguir en l'anterior legislatura encara t¨¦ adeptes a Junts per Catalunya, la llista en la qual S¨¤nchez va conc¨®rrer com a n¨²mero dos. Que l'expresident de l'ANC sigui el candidat a la investidura refor?a encara m¨¦s el risc de reincid¨¨ncia, afirma Llarena, perqu¨¨ els delictes que s'estan investigant es van desplegar precisament des del Govern i des del Parlament, les dues institucions a les quals pret¨¦n accedir S¨¤nchez.

En una interlocut¨°ria de 26 p¨¤gines, l'instructor afirma a m¨¦s que la seva decisi¨® no vulnera el dret dels electors al fet que la seva representaci¨® pol¨ªtica sigui assumida per l'expresident de l'ANC per diverses raons. La primera, perqu¨¨ afecta un candidat que ja era a la pres¨® quan es va integrar a la llista electoral i que, a m¨¦s, afegeix Llarena, en aquell moment "no oferia per als seus electors el lideratge que ara reclama".

El jutge destaca, aix¨ª mateix que la candidatura de Junts per Catalunya presenta altres integrants "en els quals no s'aprecien els riscos" del cas de S¨¤nchez. Finalment, el jutge argumenta que no est¨¤ privant a l'expresident de l'ANC de poder participar en el Parlament mitjan?ant la delegaci¨® del vot.

La defensa de S¨¢nchez havia al¡¤legat el precedent de Juan Carlos Yoldi, el pres d'ETA al que Herri Batasuna va presentar com a candidat a lehendakari el 1987 i que s¨ª que va poder assistir a una sessi¨® d'investidura en la qual no va sortir escollit. Llarena considera que totes dues situacions no s¨®n equiparables perqu¨¨ Yoldi estava acusat de pertinen?a a banda armada i acudir al Parlament basc no implicava un risc de reiteraci¨® delictiva, sin¨® de fugida, pel que es va establir un dispositiu de seguretat. No obstant aix¨°, en el cas de S¨¤nchez una conducci¨® vigilada no garanteix un trasllat segur, "menys encara en qui ha emprat el seu lideratge a desbordar i sobrepassar la for?a que un Estat democr¨¤tic pot aplicar per a l'observan?a de la llei".

Llarena ha dictat la seva decisi¨® sense esperar als escrits de les acusacions. La Fiscalia el va presentar una hora abans que el jutge dict¨¦s la interlocut¨°ria i coincideix en ess¨¨ncia amb els arguments de l'instructor. El ministeri p¨²blic li demana que no accedeixi a la sol¡¤licitud de S¨¤nchez perqu¨¨ existeix un "extraordinari risc de reiteraci¨® delictiva" que es refor?a amb l'acord entre PDeCAT i ERC conegut aquest dijous en el qual ofereixen a la CUP un "proc¨¦s constituent" i una altra nova consulta.

L'oposici¨® del fiscal a deixar sortir de forma temporal a S¨¤nchez per acudir al ple d'investidura es basa en la gravetat dels delictes de rebel¡¤li¨® i sedici¨® que se li atribueixen a l'expresident de l'ANC i del que s'han acumulat "noves i importants evid¨¨ncies" relatives sobretot a l'exist¨¨ncia de viol¨¨ncia i d'altres elements "directament imputables" a S¨¤nchez.

La Fiscalia, a m¨¦s, considera que el risc de reiteraci¨® delictiva (decisiu per valorar la pres¨® preventiva) ¨¦s "extraordinari" i que aquest s'ha refor?at per l'acord entre els dos principals partits independentistes dif¨®s aquest dijous.

En el seu escrit, de 32 p¨¤gines, la Fiscalia considera que els indicis contra S¨¤nchez s'han incrementat a mesura que ha avan?at la instrucci¨® de la causa. A les proves ja conegudes, se'n sumen d'altres recopilades per la Gu¨¤rdia Civil, com l'agenda intervinguda a Josep Maria Jov¨¦, ex-n¨²mero dos de la Conselleria d'Economia, que, segons el fiscal, evidencia no nom¨¦s la reuni¨® dels partits independentistes amb les assemblees ANC (de la qual S¨¤nchez era president) i ?mnium, sin¨® que els responsables pol¨ªtics consideraven la mobilitzaci¨® ciutadana ¡°com un element estrat¨¨gic per aconseguir la independ¨¨ncia¡±. El ministeri p¨²blic al¡¤ludeix tamb¨¦ a les ¡°m¨²ltiples¡± convocat¨°ries que es van fer des de l'ANC perqu¨¨ els ciutadans anessin a mobilitzacions ¡°orientades a dificultar la celebraci¨® del refer¨¨ndum¡± o fins i tot donant pautes de com s'havien d'ocupar els centres de votaci¨® la matinada de l'1 d'octubre per impedir que la policia compl¨ªs l'ordre judicial d'evitar la consulta.

Cr¨ªtiques nacionalistes

Josep Costa, vicepresident de la Mesa del Parlament, ha criticat la decisi¨® del jutge, que "est¨¤ usurpant les funcions de la Cambra": "Ser president de la Generalitat si ets independentista pot ser constitutiu de delicte. Prou. Els jutges que facin la seva feina, que l'elecci¨® del govern correspon al poble". "Ha arribat l'hora que el Parlament, no un particular, un grup o un diputat, exerceixi totes les accions pertinents (incloses les penals) per posar fi a la intromissi¨® il¡¤leg¨ªtima dels jutges en el seu ¨¤mbit de sobirania, que inclou investir president d'acord amb el mandat popular¡±.

El diputat de Junts per Catalunya Quim Torra, tamb¨¦ ha criticat la situaci¨® en el seu compte de Twitter: "La sobirania del poble de Catalunya rau en el Parlament de Catalunya i no en mans dels jutges espanyols".

El president del Parlament, Roger Torrent, ja va anunciar que s'esgotarien totes les vies per defensar els drets dels diputats i la sobirania de la Cambra. En aquest sentit, ja va apuntar que es recorrer¨¤ a Europa, al Tribunal Europeu de Drets Humans, per defensar els drets de participaci¨® pol¨ªtica de Jordi S¨¤nchez.