S¨¨xting entre adolescents, una pr¨¤ctica en augment i cada vegada m¨¦s r¨¤pid

Des del 2009, la prevalen?a del s¨¨xting, pr¨¤ctica de risc que consisteix a compartir electr¨°nicament material sexualment expl¨ªcit, s'ha incrementat exponencialment. Segons una?metaan¨¤lisi publicada a finals de febrer a la revista JAMA Pediatrics, un nombre considerable de joves menors de 18 anys participen o han participat en pr¨¤ctiques de s¨¨xting?en algun moment; en concret, un de cada set (15%) ho ha fet enviant material sensible i un de cada quatre (27%), rebent-lo.

Tot i que la prevalen?a del s¨¨xting ¨¦s m¨¦s elevada?entre adolescents de m¨¦s edat i en dispositius m¨°bils per sobre dels ordinadors, l'estudi posa sobre la taula una q¨¹esti¨® a la qual cal fer especial atenci¨®: l'entrada de preadolescents d'entre 10 i 12 anys en les pr¨¤ctiques de s¨¨xting, un grup d'edat que per a Jorge Flores Fern¨¢ndez, expert en l'¨²s segur de les TIC i fundador el 2004 de Pantallas Amigas, ¨¦s especialment vulnerable. ¡°L'augment de la prevalen?a i la pr¨¤ctica a edats cada vegada m¨¦s joves t¨¦ a veure amb el fet que actualment la tecnologia est¨¤ m¨¦s disponible: tenim m¨¦s dispositius portables, cada vegada m¨¦s barats i amb connexions tamb¨¦ cada vegada m¨¦s econ¨°miques, per la qual cosa les limitacions que podien existir abans ara ja no hi s¨®n. D'altra banda, l'edat d'¨²s de la tecnologia est¨¤ disminuint i aix¨° afecta al fet que els adolescents entrin abans a aquest tipus de pr¨¤ctiques de risc; per¨° no ho fan tant per una q¨¹esti¨® de tipus sexual, sin¨® m¨¦s aviat com una forma d'entremaliadura, per cridar l'atenci¨® o per avorriment. Al final tenen tanta disponibilitat que acaben fent coses que potser no farien si no existissin tantes facilitats¡±, assenyala Jorge Flores.

Segons dades recents de l'INE, amb 11 anys m¨¦s de la meitat dels nens ja tenen m¨°bil. Experts com Jorge Flores insisteixen que no existeix una edat que sigui l'adequada per comprar-los el primer tel¨¨fon, sin¨® que es tracta m¨¦s d'una q¨¹esti¨® de maduresa i habilitats. ¡°?s com comparar-ho amb l'edat a qu¨¨ un nen es pot ficar sol a l'aigua o quan pot comen?ar a esquiar. Tot dependr¨¤ de la preparaci¨® dels pares i els monitors, m¨¦s que d'una edat concreta. Amb l'¨²s de la tecnologia passa una cosa semblant, dep¨¨n m¨¦s de l'acompanyament, del coneixement i del temps que se'ls dediqui. Malgrat tot, per establir un marcador, considero que tenir autonomia plena amb un m¨°bil connectat a internet i xarxes socials em sembla inadequat, especialment en el cas de menors de 13 anys¡±, explica el fundador de Pantallas Amigas, que considera que el grup de preadolescents o d'adolescents de menys edat, de 10 a 12 anys, no ¨¦s capa? de veure els riscos que suposen pr¨¤ctiques com el s¨¨xting en comparaci¨® d'un adolescent m¨¦s gran, ¡°que pot tenir m¨¦s consci¨¨ncia del que est¨¤ fent¡±.

Riscos del s¨¨xting

S¨®n diversos els riscos potencials derivats de la pr¨¤ctica del s¨¨xting. Entre d'altres, passa que si alguna cosa es fa en l'¨¤mbit privat i transcendeix a l'esfera p¨²blica, el dret a la intimitat, a l'honor i a la pr¨°pia imatge es veuen vulnerats. Com esmenta Jorge Flores, aquest tipus de pr¨¤ctiques tamb¨¦ pot ser un indicador de v¨ªctima potencial per a depredadors sexuals en el sentit que ¡°s¨®n persones que fan pr¨¤ctiques de risc¡±, la qual cosa les posa al punt de mira. Darrere del s¨¨xting hi ha casos de venjan?a, ab¨²s i xantatge econ¨°mic, emocional o sexual, que, en el cas de les nenes o adolescents, augmenten en certa manera la victimitzaci¨® per com estan arrelats determinats estereotips o t¨°pics en l'¨¤mbit social. ¡°Se les assenyala i se les ridiculitza amb m¨¦s acarnissament, i aix¨° pot tenir conseq¨¹¨¨ncies fatals, com el su?cidi. Ho hem pogut veure en casos com els de Jessica Logan o Amanda Todd el 2012, totes dues s¨®n exemples clars de su?cidis pel ciberassetjament iniciat a partir de la publicaci¨® no consentida d'una imatge cedida en la intimitat, en un cas a la seva parella i en l'altre a un desconegut¡±.

Darrere del s¨¨xting es troben casos de venjan?a, ab¨²s i xantatge econ¨°mic, emocional o sexual, que, en el cas de les nenes o adolescents, augmenten en certa manera la victimitzaci¨®

Segons Sheri Madiga, professora adjunta al departament de psicologia de la Universitat de Calgary (Canad¨¤) i directora de l'estudi publicat a JAMA Pediatrics, el s¨¨xting?no consentit (¨¦s a dir, la reexpedici¨® d'imatges o v¨ªdeos sense consentiment) o les formes coercitives de s¨¨xting?(¨¦s a dir, quan es pressiona alg¨² per enviar un missatge), ¡°poden, comprensiblement, causar considerable angoixa als adolescents¡±. Tamb¨¦ t¨¦ greus conseq¨¹¨¨ncies legals potencials. ¡°El s¨¨xting es pot assemblar molt al comportament sexual: quan ¨¦s consentit, hi ha molt poques conseq¨¹¨¨ncies negatives per a la salut, per¨° el s¨¨xting?no consentit o for?at (igual que el sexe no consensuat o for?at) est¨¤ relacionat amb una mala salut psicol¨°gica¡±, afegeix.

Tot i que es podria pensar que el s¨¨xting?consentit es pot relacionar amb conductes impulsives i de risc, com m¨¦s freq¨¹¨¨ncia de parelles sexuals, un nombre m¨¦s alt de parelles concurrents i el consum de drogues i alcohol abans del sexe, per a Madiga no tots els joves que sextegen estan involucrats en conductes problem¨¤tiques, sin¨® que aquesta pr¨¤ctica tamb¨¦ es pot dur a terme dins del context de relacions saludables.

En aquest sentit, hi tindria molt a veure la influ¨¨ncia de tot el que passa a l'altre costat de la xarxa, ¨¦s a dir, l'entorn en el qual estan creixent els nens i adolescents actuals i en el qual els mitjans de comunicaci¨® i la publicitat influeixen en la sexualitzaci¨® de les nenes i nens, que arriba molt aviat. Una hipersexualitzaci¨® que, en opini¨® de Flores, tamb¨¦ es transmet des de determinats continguts digitals: ¡°Ho veiem en?youtubers i instagramers, per exemple, que traslladen models i missatges molt relacionats amb el sexe i l'erotisme, repetint uns patrons determinats, ja sigui per convicci¨® o per conveni¨¨ncia¡±.

Educar una ciutadania digital responsable

Des de Pantallas Amigas treballen des de fa anys a oferir diversos recursos en l¨ªnia?de tres l¨ªnies d'actuaci¨® diferents. El primer projecte partia de la idea que, at¨¨s que qui fa s¨¨xting no ¨¦s culpable de res, per¨° s'exposa a uns riscos, necessita estar informat d'aquests riscos. Aix¨ª naixia Pensarantesdesextear.mx, creada per prevenir el s¨¨xting desinformat, sota pressi¨® o sense reflexi¨®, de manera precipitada. La va seguir Sextingseguro.com, enfocat des de la premissa que si s'ha pres ja la decisi¨® de practicar el s¨¨xting, almenys es tinguin unes pautes perqu¨¨ es faci amb certa seguretat. I, finalment, Respetoimagenesintimas.com, enfocat a la prevenci¨® contra la distribuci¨® de material sensible que ens pugui arribar d'alg¨². ¡°Molts dels problemes que venen del s¨¨xting?parteixen del que la societat fa d'aquestes imatges que reben, ja que s¨®n els qui les fan virals. El s¨¨xting?¨¦s un fenomen global, no ¨¦s nom¨¦s aquest n¨°vio pocavergonya que s'enfada i puja una foto per venjar-se, tamb¨¦ es pot haver perdut aquesta imatge o v¨ªdeo i caure en mans d'alg¨² amb intencions fosques, tamb¨¦ ¨¦s aquest pederasta que et busca amb insist¨¨ncia. I ¨¦s per aix¨° que ¨¦s interessant treballar en tots els fronts¡±.

Davant de la pregunta de qu¨¨ podem fer els pares perqu¨¨ els nens tinguin eines per fer front a aquest tipus de pr¨¤ctiques de risc, Madiga respon que ella demanaria als pares que fossin ¡°m¨¦s proactius que reactius¡± pel que fa al s¨¨xting,?de cara a crear una ciutadania digital responsable. ¡°Tenir converses obertes a edats m¨¦s joves, i amb freq¨¹¨¨ncia, no nom¨¦s quan sorgeixen preocupacions. Els pares han de discutir el paper potencial del s¨¨xting?en les relacions sentimentals saludables, aix¨ª com els possibles riscos i conseq¨¹¨¨ncies. El concepte de pressi¨® de grup, sexualitat, relacions en l¨ªnia versus fora de l¨ªnia, etc., tamb¨¦ s'ha de debatre al si de la fam¨ªlia¡±. Madiga reconeix que per a alguns pares la idea de parlar amb els seus fills sobre sexe els pot intimidar i que afegir l'entorn digital a aquesta equaci¨®, ¡°que ¨¦s territori desconegut per a alguns pares¡±, ho converteix en una doble amena?a. No obstant aix¨°, incideix que ¨¦s precisament a la xarxa on els pares poden trobar alguns recursos ¨²tils que els serveixin tant per informar-se d'aquest m¨®n digital canviant com per preparar aquest tipus de converses, com el Common Sense Media's Sexting Handbook.

Per a Flores, autor de diversos materials informatius i did¨¤ctics relacionats amb el ciberassetjament i el s¨¨xting, la primera eina que tenim els adults ¨¦s l'exemple i en aquest sentit hem de millorar molt. ¡°Anem conduint i ¡°whatsappejant¡±, anem pel carrer teclejant, agafem una trucada de tel¨¨fon mentre estem dinant quan no hi ha cap necessitat, pugem fotografies de qualsevol, inclosos els nostres fills, sense demanar-los perm¨ªs, i aix¨ª un llarg etc¨¨tera. Els adults som un molt mal exemple per als nens i els adolescents en aquest sentit¡±, es lamenta. A m¨¦s d'una millor utilitzaci¨® per part dels adults, Flores afegeix dues eines m¨¦s al nostre abast: l'acompanyament i el coneixement de les aplicacions i del m¨®n digital per poder conversar i compartir amb ells aquesta informaci¨®; i la utilitzaci¨® de sistemes de control parental.

Jordi Jubany, docent, antrop¨°leg i expert en educaci¨® digital i autor del llibre ?Hiperconectados? (Lectio), comparteix aquestes recomanacions de Flores, i afegeix que pot ser d'utilitat compartir amb ells des que s¨®n petits els protocols que haur¨ªem d'utilitzar nosaltres mateixos a la xarxa, com poden ser si tot el que pengem ¨¦s ¨²til, ¨¦s vera? i t¨¦ un bon objectiu. Segons Jubany, cal parar esment en la necessitat de desenvolupar la nostra identitat digital i el s¨¨xting n'¨¦s un bon exemple. ¡°La nostra empremta es pot veure si ens busquen des de Google, Facebook o Instagram. I tot el que digitalitzem, enviem o pengem ¨¦s susceptible de trobar-ho en un context no previst. Hem d'aprofitar aquests casos reals de males pr¨¤ctiques que coneixem en el nostre entorn i en els mitjans de comunicaci¨® per prendre consci¨¨ncia, aprendre dels nostres errors i utilitzar-los educativament. ?s molt important mantenir els canals de comunicaci¨® oberts amb els nostres joves en un entorn connectat que ¨¦s diferent de l'entorn en qu¨¨ ens eduquem¡±, conclou.