Les joves prenen el relleu

Si en una escola o un institut el director de sobte anunci¨¦s que a partir d'ara els nens rebran un punt per cada resposta encertada en un examen i les nenes en rebran 0,75 qu¨¨ passaria? Un atropellament com aquest seria considerat no nom¨¦s una flagrant injust¨ªcia per les nenes, sin¨® una intolerable humiliaci¨®. Combatives i segures de si mateixes com s¨®n, no trigarien a protagonitzar una rebel¡¤li¨®. Per fortuna, aix¨° no passa. Nens i nenes s¨®n tractats igual mentre estan a l'aula, que ara es perllonga bastant m¨¦s enll¨¤ dels vint anys. Les generacions de dones de menys de 40 anys s'han educat en la igualtat. I en algun moment han pogut pensar que, ja que les lleis ja consagren el dret a no ser discriminades per ra¨® de sexe, el feminisme ja no era necessari. Que amb la seva formaci¨® i el seu esfor?, podien arribar all¨¤ on volguessin.

Moltes de les dones que van lluitar per canviar aquestes lleis, les feministes que van dedicar el millor de les seves vides a les lluites dels anys setanta i vuitanta, van haver de sentir-se molt soles aquests ¨²ltims anys en els quals la manifestaci¨® del 8 de mar? era cada vegada menys concorreguda i tenia m¨¦s cabells blancs que melics a l'aire. Les seves filles, les seves alumnes, ja no sentien la necessitat de lluitar, i menys de definir-se com a feministes. No era necessari.

Fins que s'han topat amb la realitat del m¨®n laboral i professional. S'han adonat que no eren tan lliures ni tan iguals quan ja havien passat 10 o15 anys de lluita individual, d'esfor? per demostrar quant valen i quant estan disposades a esfor?ar-se. Per¨° un dia s'han posat a repassar qu¨¨ ha passat amb els companys i companyes de promoci¨®, amb els col¡¤legues amb els quals van compartir la seva primera feina, i no els ha costat gaire comprovar que, en general, ells han promocionat abans que elles, estan menys a l'atur i pateixen en una proporci¨® molt m¨¦s baixa la temporalitat involunt¨¤ria.

La gran manifestaci¨® del dijous va ser un gran ¨¨xit per moltes raons ja molt repetides. Per¨° el que no ha aparegut en les moltes cr¨°niques que s'han fet de la hist¨°rica jornada ¨¦s l'expressi¨® d'¨ªntima satisfacci¨® que s'apreciava en els rostres de les dones m¨¦s grans, deixant-se arrossegar, passeig de Gr¨¤cia avall, pel corrent vital i desafiador d'una marea juvenil que avan?ava desenfadada amb les seves improvisades pancartes i la seva exultant radicalitat. Ja tenien relleu. Les joves prenien la torxa.

Han estat anys de travessia del desert. Una vegada aconseguits els canvis legals, semblava que la lluita perdia sentit. Les elits pol¨ªtiques, en uns casos de forma sincera i en uns altres clarament oportunista, van assumir com a propi el discurs feminista. Si la igualtat estava assegurada en les lleis, era q¨¹esti¨® de temps aconseguir la paritat laboral, pol¨ªtica i social. Si l'equiparaci¨® no arribava encara era perqu¨¨ no hi havia prou dones preparades. Aquesta va ser, durant diverses d¨¨cades, la gran excusa mentre de forma subtil s'articulava la reacci¨®. Consistia a desacreditar al feminisme com un moviment vell, antimodern, protagonitzat per unes boges radicals que odien els homes, residu del ¡°vell comunisme¡±. Fa nom¨¦s uns dies, alguns notables carcamals ho expressaven encara d'aquesta forma mentre algunes ministres i lideresses del PP desqualificaven la vaga dient que era elitista, insolid¨¤ria i retr¨°grada.

Per¨° la realitat acaba imposant-se i les dades, com s'ha vist, s¨®n contundents: no nom¨¦s no s'avan?a suficient sin¨® que hi ha indicadors de reculada. Les dones han sortit de la crisi pitjor del que van entrar i l'¨²ltim informe sobre igualtat de la Cambra de comer? de Barcelona indica que el percentatge de dones directives en les empreses catalanes ha caigut des del 2015 del 36% al 31%. Ara hi ha menys dones a les juntes d'entitats i col¡¤legis professionals, i tamb¨¦ menys catedr¨¤tiques.

Dades negatives com la que va aportar Cheryl Miller Van Dyck, directora del Digital Leadership Institute de Brussel¡¤les al F¨°rum Femtalent 2018 organitzat aquest divendres passat per Barcelona Activa: malgrat que el sector de les noves tecnologies no para de cr¨¦ixer a Europa, la participaci¨® de les dones en ocupacions tecnol¨°giques est¨¤ estancada des del 2005. Una l¨ªnia plana, mentre la dels homes ¨¦s clarament ascendent. Les dones han fet un gran esfor? col¡¤lectiu per formar-se, de fet ja s¨®n el 57% dels nous titulats universitaris. Per¨° aix¨° no ha impedit que es mantingui tant el sostre de vidre com la bretxa salarial.

La jornada del 8 de mar? va ser, com han titulat alguns mitjans, una explosi¨® de poder femen¨ª. Per¨° el poder del carrer no ¨¦s el poder dels despatxos ni el poder dels escons. Saben que han de seguir lluitant, per¨° moltes dones se senten ara reconegudes en un moviment que ¨¦s global, trasversal i obert. Un feminisme per al 99%.