Persist¨¨ncia

El divendres Sant de 1910, P¨ªo Baroja va venir a Barcelona amb l¡¯expressa intenci¨® de pronunciar una confer¨¨ncia a l¡¯auditori de la Casa del Pueblo, despr¨¦s d¡¯haver publicat a la premsa de Madrid certes asseveracions poc o gens amables amb el catalanisme i que havien ocasionat les corresponents esquin?ades de vestidures a La Publicitat, La Veu de Catalunya i altres diaris barcelonins. Ho va fer recollint el repte llan?at per El Poble Catal¨¤, que li havia preguntat si s¡¯atreviria a dir coses tan fortes a l¡¯Ateneu Barcelon¨¨s. A l¡¯Ateneu no va gosar, per¨° a la Casa del Pueblo, fundada quatre anys abans per don Alejandro Lerroux i empla?ada al carrer d¡¯Arag¨® cantonada Casanova, va doblar l¡¯aposta.

A la confer¨¨ncia, Baroja es declara admirador de la ciutat i els seus habitants, i expressa sense circumloquis l¡¯escassa consideraci¨® que li inspira la cultura del catalanisme. El modernisme li fa tanta ang¨²nia com el noucentisme. Qualifica de flatul¨¨ncies els escrits de Gabriel Alomar; les glosses d¡¯Eugeni d¡¯Ors li semblen exercicis d¡¯esnobisme sense gr¨¤cia i les com¨¨dies llagrimoses de Rusi?ol el fan sentir dissolt en un mar de merenga internacional. En la literatura catalana del moment, res no li sembla catal¨¤; m¨¦s aviat ho troba suec, noruec, dan¨¨s ¡ªafirmaci¨® que ara faria feli?os els promotors de la Dinamarca del sud¡ª, i fins i tot t¨¤rtar. I es demana com es poden prendre seriosament les pesades pedanteries de Pere Coromines, els pensaments del qual li fan l¡¯efecte de nedar en una bassa de greix, criteri que Josep Maria de Sagarra ¡ªsigui dit de passada¡ª compartiria uns anys m¨¦s tard en uns c¨¨lebres versets sat¨ªrics no gens afalagadors de la perspectiva de g¨¨nere: ¡°Ets fresca com una rosa / m¨¦s puta que les gallines / i pesada com la prosa / de don Pere Coromines¡±.

Les observacions de Baroja, que abomina igualment de l¡¯arquitectura modernista, i de la ind¨²stria, la ci¨¨ncia i la filosofia catalanes, oscil¡¤len entre el desig provocador de sacsejar les pl¨¤cides aig¨¹es de l¡¯autocontemplaci¨® catalana, i la pura sensatesa. Basc com era, coneixia de primera m¨¤ les ridiculeses i les amenaces del nacionalisme, i les pretensions ¨¨tniques que veia emergir a Catalunya li posaven els nervis a repel. Molt m¨¦s interessant que els seus judicis sumar¨ªssims sobre la cultura catalana ¨¦s el que reporta del que llegeix i sent dir a Catalunya. Les plomes de la premsa catalanista ja repetien, en aquells anys, les mateixes certeses morals que ara sentim en boca d¡¯aquella classe de tertulians que sempre comencen les frases preguntant-se ¡°com pot ser que en ple segle XXI, etc.¡±: els castellans s¨®n fan¨¤tics, arravatats i violents, i els catalans, tolerants, pr¨¤ctics i pac¨ªfics. S¨®n coses que P¨ªo Baroja ha de sentir pocs mesos despr¨¦s de la Setmana Tr¨¤gica. ¡°Yo no les odio ¡ªdiu¡ª, ni mucho menos; aunque creo que si fuera catal¨¢n les odiar¨ªa¡±. I aqu¨ª ¨¦s on l¡¯encerta de ple.