El laberint dels ocells

Edgar Calel va n¨¦ixer a San Juan Comalapa el 1987, ¨¦s kaqtxikel, membre d¡¯un dels pobles de cultura maia de Guatemala, i fa unes peces art¨ªstiques meravelloses. Hi ha un treball seu, titulat Laberinto de p¨¢jaros, que em t¨¦ el cor robat. Es tracta de diverses caixes de cart¨® amb el cel pintat a l¡¯interior: celatges port¨¤tils.

Ell captura l¡¯instant, la disposici¨® i els colors dels n¨²vols, de l¡¯atmosfera, i plasma aquella imatge ef¨ªmera en la part interior d¡¯una caixa buida. Agafa l¡¯inabastable bromall i l¡¯estotja en les quatre parets i en la base de la caixa, crea un petit decorat que, posat de cap per avall, sembla una reproducci¨® a escala, un ciclorama angul¨®s i redu?t. Embala el firmament fuga? de manera que el pot conservar, emmagatzemar, transportar. El desa i se l¡¯end¨² i, de cop, el buit de dins de la caixa ja no ¨¦s tan buit i la seva lleugeresa ¨¦s una levitat molt m¨¦s et¨¨ria. Quant pot pesar un cel?

Poc a poc, va acumulant diverses caixes, diverses nuvolades dignes de ser envasades, i aix¨ª tresoreja airecels distints, i els preserva i els tragina, i de tant en tant els destapa i els contempla, o b¨¦ els desplega i la volta es descompon en fragments separats segons el disseny dels plecs de la caixa de cart¨®. I aquell cel tancat s¡¯est¨¦n de nou, desordenat i desorientat, i sembla que sigui m¨¦s ample, que sigui de nou exterior: reviscola el moment retratat, i el seu record es fa nostre.

Per¨° el torna a recollir, el torna a confinar, i l¡¯alejar del somieig que hi pos¨¤vem s¡¯allunya, es clausura, i hom pensa en aquells cels a les palpentes, en aquells cels presoners, en aquells cels trontollant al maleter d¡¯un cotxe o ben amarrats amb cordills, un cel damunt de l¡¯altre, estrets i atape?ts. Per¨°, al mateix temps, cada cel va en la seva caixa particular, en la seva petita bombolla: cels clars en cambra closa, adormissats en el seu ¨¤mbit. Laberint d¡¯ocells.

Vaig con¨¨ixer Edgar Calel travessant la Sierra Madre del Sud, anant de Quetzaltenango (nom n¨¤huatl de la ciutat tamb¨¦ coneguda com Xelaj¨², en quitx¨¦) fins a San Marcos, on vam passar un parell de dies plegats fent sessions sobre poesia a infants, joves i adults: vam fer recitals i xerrades en una escola, un institut i a la universitat de San Marcos, i vam passar per la r¨¤dio local i pel grup Tertulia Po¨¦tica, on ens van oferir un te de figues delici¨®s i l¡¯Edgar va recitar una oraci¨® maia bell¨ªssima.

Tot aix¨° formava part del Festival Internacional de Poes¨ªa de Quetzaltenango que dirigeix Marvin Garc¨ªa des de l¡¯Asociaci¨®n Met¨¢fora. Per tant, hi ¨¦rem, l¡¯Edgar i jo, en qualitat de poetes. Vol dir que, en qualsevol taxonomia del fet po¨¨tic, un Laberint dels ocells es llegeix i s¡¯interpreta com un poema.