Aig¨¹es en mal estat

El 21 de febrer passat, mentre representants del tercer estat i pr¨ªnceps electors buscaven el pacte a les terres de Flandes, el Tribunal Suprem revocava el contracte de concessi¨® de l¡¯empresa p¨²blica Aig¨¹es Ter-Llobregat (ATLL) a un consorci liderat per Acciona per 1.000 milions d¡¯euros durant 50 anys. La major privatitzaci¨® mai realitzada per un Govern catal¨¤ quedava aix¨ª tocada de mort ¡°per l¡¯exist¨¨ncia de vicis en el procediment de licitaci¨® no imputables als licitadors¡±, segons el Tribunal Superior de Just¨ªcia de Catalunya (2015) o ¡°per violar la igualtat de condicions en qu¨¨ s¡¯ha de produir la licitaci¨®¡±, d¡¯acord amb la recent set¨¨ncia del Suprem. El tema no ¨¦s trivial, ja que ATLL distribueix l¡¯aigua en alta i proveeix a m¨¦s de quatre milions de persones que viuen a Barcelona i la seva ¨¤rea metropolitana.

D¡¯aquesta manera la just¨ªcia engegava en orris, amb el particular conte de la lletera de l¡¯Executiu d¡¯Artur Mas, la manera com s¡¯ha de construir un pa¨ªs reduint en cinc d¨¨cimes el d¨¨ficit de la Generalitat. Eren temps en qu¨¨ els convergents ¡ªen aquell moment sobiranistes majoritaris¡ª pugnaven amb el PP per ser els campions de la retallada. Catalunya es debatia, segons el relat del nacionalisme oficial, entre ser la naixent Holanda del sud o un mercat de casinos apadrinats per Sheldon Adelson, obstinat a convertir una (autoproclamada) mil¡¤len¨¤ria naci¨® en la Mahagonny europea. Per¨° seguim el curs de l¡¯aigua. L¡¯acord entre la Generalitat i Acciona no va tenir efectes fins a les 23.59 hores del 31 de desembre del 2012, un minut abans que sonessin aquestes dotze campanades que van transformar la pecadora i malbaratadora Generalitat en germana gran de la confraria del sagrat objectiu de d¨¨ficit.

Ara, despr¨¦s de la sent¨¨ncia del Suprem del 21 de febrer passat, la joia de la corona de la privatitzaci¨® del difunt Govern dels millors costar¨¤ un ull de la cara al sempre culpabilitzat erari p¨²blic. Recuperar la concessi¨® suposar¨¤, pel cap baix, 380 milions d¡¯euros, segons la provisi¨® que va realitzar el Govern el 2014, malgrat negar que n¡¯hagu¨¦s reservat cap quantitat. Aquest viatge sense destinaci¨® il¡¤lustra el nyap que ¨¦s capa? de fee el poder democr¨¤tic quan actua m¨¦s aviat per devoci¨® privatitzadora que no pas per inter¨¨s p¨²blic. Per¨° el mecanisme no sorpr¨¨n els llocs on el comissionista corrupte sol disfressar-se de bon gestor liberal.

El curs de l¡¯aigua no ¨¦s cristal¡¤l¨ª, sin¨® m¨¦s aviat t¨¨rbol. Aix¨ª ho demostrava un informe recent de la Gu¨¤rdia Civil, avan?at per a aquest diari, que posava en relleu que directius de l¡¯empresa p¨²blica Acuamed i de la constructora FCC van manipular presumptament informes t¨¨cnics per evitar extreure els llots t¨°xics que quedaven al pant¨¤ de Flix. D¡¯aquesta manera, pretenien donar per finalitzada l¡¯obra de descontaminaci¨® i que FCC cobr¨¦s els 36,9 milions d¡¯euros que reclamava a Acuamed per les tasques de neteja dels residus deixats per Ercros. Una enginyera de l¡¯empresa p¨²blica que es va negar a sotmetre¡¯s al tripijoc va ser acomiadada. Heus aqu¨ª un altre exemple de col¡¤laboraci¨® entre p¨²blic i privat.

Un darrer esgla¨® d¡¯aquest t¨¨rbol i enfangat recorregut de l¡¯aigua l¡¯ha ofert una recent auditoria de Barcelona Regional, que ha trobat sobrevaloraci¨® dels actius aportats per Agbar el 2012 ¡ªamb Xavier Trias d¡¯alcalde de Barcelona¡ª en la creaci¨® de l¡¯empresa mixta p¨²blica i privada que subministra l¡¯aigua a Barcelona i a 22 ciutats properes. Els actius en q¨¹esti¨® tenen, d¡¯acord amb l¡¯auditoria, un valor de 130 milions d¡¯euros i no de 476 milions, com va declarar Agbar, i va acceptar devotament l¡¯?rea Metropolitana de Barcelona. A m¨¦s, l¡¯adjudicaci¨® del servei, es troba pendent de sent¨¨ncia del Tribunal Suprem, ja que va ser feta sense passar per concurs p¨²blic. Entre el 2008 i el 2013, dues fundacions de CDC ¡ªCatdem i Barcelona F¨°rum¡ª van rebre del grup Agbar donacions per m¨¦s d¡¯1,5 milions d¡¯euros.

Renato Zangheri, que va ser alcalde comunista de Bolonya durant 13 anys, va posar en funcionament, a la capital de la llavors vermella Emilia Romagna, un aut¨¨ntic estat del benestar per combatre les desigualtats. Per a aix¨°, va establir una forta descentralitzaci¨®, va rec¨®rrer al d¨¨ficit per finan?ar els serveis i va establir ponts de col¡¤laboraci¨® amb el sector privat, un aspecte que usen com a bandera els detractors de la remunicipalitzaci¨® de serveis b¨¤sics. Zangheri tenia clar que el p¨²blic havia de guarnir l¡¯¨ªmpetu del negoci perqu¨¨ triomf¨¦s l¡¯inter¨¨s com¨². Tot all¨° succe?a en la It¨¤lia pr¨¨via a l¡¯esclat de la corrupci¨®. Ara, la supeditaci¨® de la pol¨ªtica a l¡¯economia converteix en quimera el model Bolonya anys setanta. I aix¨° ¨¦s v¨¤lid per als territoris de l¡¯imperi espanyol, incloent-hi Flandes.