El su?cidi de les germanes verges aguanta el pas del temps

L¡¯any 1993, Jeffrey Eugenides (Detroit, 1960), llavors un perfecte desconegut que escrivia a les nits i estimava igual Joann Beard i Henry James, Vladimir Nabokov i George Eliot, publicava la seva primera novel¡¤la, un artefacte delicadament macabre titulat Les verges su?cides. La idea l¡¯hi havia donat la mainadera del seu nebot. Pel que sembla, la noia tenia un grapat de germanes. I totes havien intentat su?cidar-se en algun moment de la seva adolesc¨¨ncia. Eugenides va imaginar qu¨¨ hauria passat si totes ho haguessin aconseguit. Tamb¨¦, qu¨¨ hauria passat si ell hagu¨¦s viscut al mateix barri que elles. I aquella mateixa nit es va posar a escriure la hist¨°ria de les malaguanyades germanes Lisbon ¨CCecilia, Lux, Bonnie, Mary i Therese¨C, cinc filles del buit existencial del suburbi nord-americ¨¤, i de la idea, sempre sospitosa, de la fam¨ªlia perfecta.

Eugenides s'allunyava, encara que no massa, de la crueltat quir¨²rgica del brat pack, el petit grup d'escriptors que havia revolucionat ¨Ci encara ho estava fent¨C la narrativa nord-americana de finals dels vuitanta, ¨¦s a dir, Bret Easton Ellis, Jay McInerney, Jill Einsenstadt, i s'erigia en una mena d'h¨ªbrid salvatgement nihilista entre el buit de la vida als suburbis del sempre brillant John Cheever ¨Cel primer a apuntar i disparar, amb ¨¨xit, contra l'estigma de com ¨¦s d¡¯aniquilador tenir-ho tot¨C i l'aparent ideal de la vida familiar (nombrosa i) perfecta i, en realitat, disfuncionalment dolorosa, de J.D. Salinger, i els seus germans Glass. Era inevitable, era q¨¹esti¨® de temps, que el seu univers xoqu¨¦s amb el de Sofia Coppola, que mai de la vida (ho va dir en el seu moment) s'havia plantejat dirigir una pel¡¤l¨ªcula fins que va llegir la novel¡¤la.

¡°Hi vaig veure coses que no havia vist enlloc. Em va fer l¡¯efecte que Eugenides entenia perfectament el que era ser adolescent: el desig, la malenconia, el misteri que hi ha entre nois i noies; tota aquesta confusi¨®¡±, va escriure l'avui prestigiosa directora quan li van demanar que parl¨¦s sobre el perqu¨¨ de tot plegat. I la veritat ¨¦s que la petjada del cl¨¤ssic d¡¯Eugenides ¨Cla carrera del qual es va enlairar estratosf¨¨ricament a partir del seu segon assalt, Middlesex, i el seu Pulitzer¨C no nom¨¦s est¨¤ present en l'estil de la ja tota una experta a retratar la solitud i la desorientaci¨® adolescent, sin¨® que emperla fins i tot el narrador en plural d'un fenomen com Big Little Lies¨C recordem que la hist¨°ria de les noies Lisbon l'expliquen els nois del barri, en un exercici de punt de vista ampliat que no tenia gaires adeptes llavors¨C i, per descomptat, la resta de cinema que t¨¦ a veure amb dinamitar la vida de suburbi (Todd Solondz) o la idea de fam¨ªlia (disfuncional) perfecta (Wes Anderson).

Altres miralls

En la literatura, Eugenides t¨¦ altres miralls on reflectir-se. La sempre corrosiva i morda? A. M. Homes ha fet cremar fins als fonaments i m¨¦s d¡¯un cop ¨CM¨²sica para corazones incendiados, Ojal¨¢ nos perdonen¨C a l'avorrida (i frustrada) i buida classe mitjana nord-americana, i l'encara per explotar Celeste Ng ¨CTodo lo que no te cont¨¦¨C est¨¤ seguint les passes de l¡¯un i l¡¯altra, a la seva manera: en les seves hist¨°ries, ¨¦s sempre el foraster, el que ve d'algun altre lloc, el que intenta adaptar-se a aquesta vida que ning¨² qualificaria d'infern en flames, per¨° que en realitat ho ¨¦s. I qu¨¨ es pot dir de la desorientaci¨® existencial, dels inevitables llimbs adolescents? ?s molt probable que mai no hauria existit Emma Cline, l¡®Emma Cline escriptora de Les noies, si abans no haguessin existit les noies Lisbon, i potser, tampoc no entendr¨ªem l'eterna adolesc¨¨ncia dels personatges beckettians de Tao Lin sense elles. Han passat 25 anys, per¨° elles continuen com el primer dia. No envelleixen. Van anar a viure al Pa¨ªs de Mai M¨¦s.

L'¨²ltima reedici¨® espanyola de Les verges su?cides no t¨¦ ni tres mesos (¨¦s del gener d'enguany). I no ¨¦s la primera, evidentment. Des de la seva irrupci¨® al mercat hisp¨¤ (octubre de 1994), la novel¡¤la es reimprimeix amb una regularitat esbala?dora. Des del 2013 n¡¯hi ha hagut una nova edici¨® cada any. Per qu¨¨? La resposta la va donar el seu mateix autor, fa m¨¦s d'una d¨¨cada: no nom¨¦s s'acosta a l'adolesc¨¨ncia des de la mateixa nebulosa de l'adolesc¨¨ncia i ho fa terriblement b¨¦, sin¨® que tracta el su?cidi com el que ¨¦s: un misteri sense soluci¨®. ¡°La novel¡¤la va de la inadmissibilitat del su?cidi, del fet que mai podrem identificar la ra¨® per la qual alg¨² se su?cida¡±, va dir. Llegim, encara, per intentar entendre. I ho continuarem fent, sempre.