De la tert¨²lia al sal¨® de plens

La capacitat de l'independentisme per idear esdeveniments i imatges, condicionar relats pol¨ªtics o inventar f¨®rmules electorals que semblaven impensables ¨¦s il¡¤limitada. I ha viatjat des de l'altra banda de l'Atl¨¤ntic a sacsejar les eleccions municipals. Ni m¨¦s ni menys que a Barcelona. Quan ERC ja t¨¦ candidat, Alfred Bosch; la del PDeCAT ser¨¤ probablement Neus Munt¨¦; i la CUP diu que el cap de llista no ¨¦s el m¨¦s important, ha irromput des de Nova York el fil¨°sof i tertuli¨¤ Jordi Graupera, disposat a presentar-se a una candidatura unit¨¤ria del sobiranisme, que, diu, es decidir¨¤ en unes prim¨¤ries obertes. Que agrupi l'independentisme per¨° tamb¨¦ la seva pluralitat i reculli l'esperit de l'1 d'octubre. Perqu¨¨, sost¨¦, nom¨¦s l'independentisme creu que Barcelona ¨¦s capital, la marca de la seva proposta. Una idea que trastoca la pol¨ªtica municipal quan ERC es veu guanyadora de les eleccions concorrent en solitari i al PDeCAT estan dividits entre els que defensen el fet d'aprofitar els comicis per consolidar la nova marca i els que aposten per repetir l'experiment de Carles Puigdemont amb una candidatura sota la marca de Junts per Barcelona.

Orat¨°ria made in USA. La seguretat per plantar-se, sol, en un escenari davant de 1.300 persones de totes les edats (i repetir la xerrada perqu¨¨ d'altres es van quedar al carrer). I per afirmar, entre apassionats aplaudiments, que el dia del refer¨¨ndum ¡°es va produir una ruptura entre la pol¨ªtica institucional i de partit i la gent¡±.

Graupera va sostenir dimarts a la tarda al teatre Vict¨°ria que estant a Nova York (on ha exercit de professor i ha cursat un postdoctorat) s'ha adonat que a Barcelona, fins ara, ¡°perqu¨¨ et vagi b¨¦ i per tenir poder has de renunciar a alguna cosa, a ser tu mateix, mentre que a les ciutats lliures la manera de tenir ¨¨xit ¨¦s afirmar qui ets¡±. Va recon¨¨ixer que sempre ha tingut vocaci¨® pol¨ªtica, per¨° que mai ha acceptat les ofertes que ha rebut perqu¨¨ ¡°intu?a que entrar en pol¨ªtica era renunciar¡±.

En canvi, va afirmar, ¡°quan hem fet les coses en qu¨¨ creiem hem fet coses grans, com un refer¨¨ndum, i ni la policia antidisturbis ens ha pogut aturar¡±. Graupera va assegurar que ¡°Barcelona es troba en un moment crucial, ho t¨¦ tot perqu¨¨ la vagi b¨¦¡± i que la batalla que s'est¨¤ lliurant ¡°no ¨¦s local, sin¨® global¡±.

Aqu¨ª van algunes afirmacions m¨¦s: ¡°Aquestes eleccions no van nom¨¦s de la recollida d'escombraries, l'ordenan?a de terrasses, el tramvia o el preu del lloguer¡±. ¡°Barcelona ha de ser l'avantguarda¡±. ¡°Hem de decidir si la volem forta i l¨²cida o callada i ambigua per no molestar¡±.

Tot per recordar que a la ciutat guanya qui t¨¦ un vot m¨¦s que el segon. ¡°Per aix¨° Colau ¨¦s alcaldessa amb menys vots dels que aconseguia CiU quan treia menys que Maragall¡±. 170.000, va recordar. I, en canvi, l'independentisme va treure al voltant del mig mili¨® de persones al carrer a votar a la consulta del 9-N o al refer¨¨ndum de l'octubre. I va concloure que ¡°en les properes eleccions, si el sobiranisme es presenta junt, governar¨¤ l'Ajuntament perqu¨¨ qualsevol altra alternativa passaria per un pacte entre els comuns i Ciutadans¡±. ¡°No ens podem permetre que Colau governi quatre anys m¨¦s, ni el catalanisme que ens ha portat fins aqu¨ª, ni Ciutadans¡±.

Graupera no va eludir la crisi que viu l'independentisme i va admetre que ¡°les relacions entre els dos blocs no s¨®n les millors que han tingut¡±. Per¨°, va assegurar, ¡°la bona not¨ªcia ¨¦s que les relacions entre els votants s¨®n millors que mai¡±. Per aix¨° aquest mateix dimarts va llan?ar una recollida de signatures amb la idea de presentar-les als partits i ¡°for?ar-los¡± a unir-se. I va assegurar que per representar tothom, qui tregui m¨¦s d'un 15% dels vots tindr¨¤ un lloc a la llista electoral. ¡°Quin candidat no voldria tenir tota la for?a del sobiranisme al darrere?¡±, va preguntar per anunciar: ¡°Jo m'hi vull presentar i les vull guanyar¡±.