Redefinir

A la dreta espanyola li falta una bona rebolcada de democr¨¤cia. Tamb¨¦ a la judicial. Una actitud excessivament conservadora amb els l¨ªmits de la llibertat, com volent protegir-se del risc al llibertinatge al¡¤ludit per les ¨¤vies, la presenta com aquells pares tan protectors que acaben aconseguint que els seus fills es desmarquin per no morir ofegats d¡¯un afecte tan embafador. I aix¨ª no es potencia la responsabilitat individual. Hi ha una excepci¨® on li sobren les cotilles: l¡¯economia. ?s clar que a l¡¯esquerra li passa el contrari i peca de mala consci¨¨ncia. O pel seu passat d¡¯excessos o pel desistiment que va fer de la ideologia que li va donar la for?a. Fixeu-vos en els socialistes europeus, perduts en la seva immensa llacuna, i per aix¨° els comunistes s¡¯han reinventat dissimulant que ho s¨®n i venent novetat all¨¤ on tot traspua recuperaci¨® hist¨°rica. Mentrestant, insisteixen en un discurs on el sector p¨²blic pret¨¦n despla?ar el privat i declinen, al seu torn, i en sentit contrari al de la dreta, el trasllat de responsabilitats als ciutadans, que seguiran protegits per l¡¯Estat patriarcal. O municipal, ja que la voluntat de recuperar serveis per a l¡¯Administraci¨® local no ¨¦s res m¨¦s que la de retenir m¨¦s poder sense aclarir la seva capacitat real per exercir-lo. Mireu el que passa a Valladolid, segons els seus ve?ns, amb la gesti¨® de l¡¯aigua.

Aix¨ª s¡¯ha anat redefinint l¡¯eix dilu?t entre dreta i esquerra quan, per raons de macroeconomia europea, ens van fer creure que la millor transici¨® ¨¦s la que no es nota. Recordeu els elogis desmesurats a la l¨ªnia continuista durant el trasp¨¤s de poders de Solbes a Rato per tornar a Solbes, ¨²ltim de Felipe i primer de Zapatero. Fins i tot ell mateix s¡¯ha matisat en els seus Recuerdos, on explica les seves difer¨¨ncies amb l¡¯¨²ltim president socialista a l¡¯hora d¡¯abordar la crisi que s¡¯ho va carregar tot.

Aquest mapa tradicional que ha mantingut durant d¨¨cades el binomi PP-PSOE, en comptes de diluir-se, l¡¯estan reinventant les dues forces que li confereixen joventut: Ciutadans i Podem. I ho fan amb la descaradura pr¨°pia que provoca el fet d¡¯estrenar-se, apuntant cap a uns extrems molt m¨¦s atractius per radicals, per¨°, al seu torn, tamb¨¦ moderats per presentar-los viables. I aix¨ª s¡¯aconsegueix albirar un nou paisatge pol¨ªtic que marca un perfil molt clar: vell versus nou. El mateix dibuix per¨° amb colors diferents, la mateixa idiosincr¨¤sia per¨° amb fresques empentes, la mateixa tradici¨® per¨° amb una vivacitat restaurada.

Tot aix¨° no evita que quan apareixen hist¨°rics problemes socials que s¡¯havien mantingut latents, i ho fan amb la for?a pr¨°pia dels temps, la dreta es continu? sentint inc¨°moda i l¡¯esquerra pretengui capitalitzar-los. Dos exemples de dues reivindicacions transversals: la igualtat de les dones i les pensions.

Del primer, el risc que la seva acceptaci¨® per part de l¡¯establisment pretengui molta cosm¨¨tica i poc resultat. L¡¯aparici¨® de Mariano Rajoy amb el lla? lila a la solapa el 8 de mar? ¨¦s, m¨¦s que un s¨ªmbol, un advertiment de per on poden anar les coses. Que un concepte tan n¨ªtid com equiparar home i dona al mateix salari per la mateixa feina l¡¯hagin convertit en un proc¨¦s de c¨¤lcul tan oficial com esot¨¨ric sota l¡¯ep¨ªgraf del neologisme ¡°bretxa social¡± ¨¦s una evid¨¨ncia de la voluntat que s¡¯amaga al darrere de la pancarta usurpada. Nom¨¦s cal observar les cambres legislatives per recon¨¨ixer que els partits, tots, no han estat capa?os de complir les seves pr¨°pies normes.

Passa una cosa semblant amb les promeses electorals sobre les pensions i les seves proclames actuals. No es tracta de debatre sobre dades estad¨ªstiques, com es va fer en una colpidora i vergonyosa sessi¨® parlament¨¤ria. Es tracta de parlar de les persones. Com va sentenciar un jubilat a la televisi¨®: aqu¨ª tots parlen de pensions i ning¨² parla de pensionistes. Doncs aix¨°. Perqu¨¨ s¨®n els homes i dones que s¡¯amaguen darrere d¡¯unes xifres els qui reben cartes oficials personalitzades en les quals els informen d¡¯un augment irrisori, rid¨ªcul i insultant per en¨¨sim any consecutiu. Ciutadans d¡¯un Estat que han contribu?t a fer-lo tan important com se¡¯n vanten els seus pol¨ªtics, persones d¡¯un pa¨ªs castigat per l¡¯esfor? perpetu a sortir de la mis¨¨ria i viure en la dignitat, ve?ns d¡¯una comunitat on les formes amables dissimulen els fons irredempts: corrupci¨®, amiguisme, interessos, abusos, menyspreu, insults.

El cost real de la democr¨¤cia va acompanyat del de la llibertat. I aquesta porta impl¨ªcita la responsabilitat individual. I s¡¯equivoca qui pretengui seguir estenent una capa de protecci¨® sobre la ciutadania, no nom¨¦s perqu¨¨ aix¨° equival a considerar-la feble, sin¨® perqu¨¨, revertint l¡¯ordre, una poblaci¨® feble no pot ser lliure i, si no ¨¦s lliure, no pot exercir la democr¨¤cia. Excepte si els nostres representants volen donar per bona la definici¨® de Borges considerant-la un ab¨²s de l¡¯estad¨ªstica.