Pedrolo, censura i oblit

El 2018 ¨¦s Any Manuel de Pedrolo. S¡¯est¨¤ fent la feina pr¨°pia d¡¯un any literari: recordar, recuperar i rectificar. L¡¯editorial Comanegra ja havia manejat un Pedrolo quan, triant un dels contes de Violaci¨® dels l¨ªmits (1957), va enriquir-lo amb les il¡¤lustracions magn¨ªfiques de Pep Boatella i atorgar-li independ¨¨ncia total: ¨¦s el relat d¡¯un xicot que se surt de la norma i acaba desencadenant una manifestaci¨® d¡¯alegria multitudin¨¤ria (la lectura en clau pol¨ªtica ¨¦s oportuna). Com a llibre ¨¤lbum, El principi de tot (2017) fa olor de tinta, abunda en detallets visuals i pot quedar-se a la sala d¡¯estar perqu¨¨ el fullegi qui vulgui.

Comanegra s¡¯ha atrevit tamb¨¦ amb el volumin¨®s La terra prohibida, que ¨¦s lectura menys amable, en un paisatge urb¨¤ m¨¦s desolador i un Pedrolo, de fons, m¨¦s aspre i pessimista. El 2017 va sortir el primer volum, i el que tanca el cicle novel¡¤l¨ªstic estar¨¤ aviat en avinentesa. Pedrolo havia enllestit el conjunt de La terra prohibida cap a finals dels anys cinquanta, per¨° la censura franquista n¡¯havia impedit la publicaci¨®, i fins al 1977 no es va poder donar a impremta per via de l¡¯editorial Laia. Ho explica Patr¨ªcia Gabancho en una introducci¨® que ho vol tot al seu lloc: quin ¨¦s el context en qu¨¨ s¡¯origina el text, quina posici¨® ocupava l¡¯escriptor aleshores i quina hauria d¡¯ocupar en els podis literaris, ara. Sembla que, per a Gabancho, que titula el proemi El gegant destronat, pitjor que la censura sigui l¡¯oblit editorial.

El primer volum presenta les novel¡¤les Les portes del passat i La paraula dels botxins: 600 p¨¤gines crues i directes on no caben alegries ni esplais, m¨¦s enll¨¤ de fotre un clau o frisar perqu¨¨ aviat el fotr¨¤s. Seria una obra existencialista, de tons cendrosos i soliloquis culpables, si no fos perqu¨¨ als protagonistes els sorgeixen preocupacions m¨¦s immediates i doloroses. Aix¨° passa a la segona novel¡¤la, brutal. Per¨° avancem pas a pas. Per comen?ar hi tenim l¡¯exiliat Jes¨²s Maristany, anarcoseparatista en temps de guerra, que retorna a Barcelona amb l¡¯esperan?a de recuperar un amor de joventut. Idealitzat per la dist¨¤ncia, aquest amor irradia un aur¨¨ola que li manca a la resta d¡¯amors (Maristany ¨¦s faldiller i ha fet carrera malgrat els tab¨²s de l¡¯¨¨poca), per¨° les seves il¡¤lusions no triguen a esvanir-se. Tamb¨¦ relacionat amb el passat de Maristany hi ha Mateu Estarell. Van formar part de la mateixa mil¨ªcia. Estarell ha prosperat com a estraperlista i botiguer sense que les autoritats l¡¯hagin importunat. Estarell intenta reprendre el vincle amb Maristany, pel temor de ser denunciat: comprar el silenci. Estarell i Maristany representen dues ¨¨tiques oposades a l¡¯hora d¡¯acomodar els records de la revoluci¨®. ¡°Per aix¨° vam matar?¡±, es demana Maristany quan no ent¨¦n l¡¯ascensi¨® social de l¡¯antic camarada, ¡°perqu¨¨ un dia es pogu¨¦s dir que havien passat tretze anys i ja era tot perm¨¨s?¡±.

El cert ¨¦s que a aquesta primera part li cal tisorada i el¡¤lipsi (Laia hauria d¡¯haver polit el mecanoscrit quan tocava): tisorada a bona part dels ¡°hola¡±, ¡°bon dia¡±, ¡°fins ara¡±, ¡°a reveure¡± que potser no ens calen per obrir i tancar di¨¤legs; el¡¤lipsi en bona part de les acotacions i incisos que van dilatant, tamb¨¦, el di¨¤leg i que n¡¯interrompen el ritme natural.

El text, per sort, arrenca el vol a la segona novel¡¤la de seguida que entra la trama polic¨ªaca: i aqu¨ª polic¨ªac no vol dir g¨¨nere negre, sin¨® literatura d¡¯interrogatori, a?llament i tortura, entre d¡¯altres t¨¨cniques executades en una comissaria. ?s aleshores que la cosa es posa interessant: la cosa ¨¦s la irrupci¨® dels records pol¨ªtics dels protagonistes i com els lla?os de camaraderia poden quedar tallats per la malfian?a i els interessos. La dur¨ªssima narraci¨® de l¡¯interrogatori ¨¦s exasperant i addictiva a la vegada. Pedrolo li aplica un tractament dramat¨²rgic: ho deixa tot en mans del ritme del di¨¤leg, i de la desesperaci¨® que suposa per al lector vaticinar la meta dels suplicis i la futilitat de tota resist¨¨ncia. Per¨°, per molt que ens dolgui, el crescendo insofrible de les darreres p¨¤gines ¨¦s un turment narratiu obligat. Excel¡¤lent coberta tipogr¨¤fica de Virg¨ªnia Pol, per cert.