Ex¨¨quies sense convicci¨®

He escoltat en aquest Parlament recitats d'articles i subapartats del reglament m¨¦s il¡¤lusionants que el discurs d'investidura de Jordi Turull. Si el to d'una intervenci¨® d'un candidat a president t¨¦ alguna proporcionalitat amb el grau d'embranzida social i pol¨ªtica d'un pa¨ªs, creieu-me, estem molt pitjor del que ning¨² es pot imaginar. El candidat de Junts per Catalunya ha pujat a la tribuna amb ganes de passar el tr¨¤ngol de la manera m¨¦s r¨¤pida possible. El missatge impl¨ªcit que llan?ava en cadascuna de les seves frases era: ¡°Senyor, aparta de mi aquest calze¡±.

La part inicial del discurs ha rebentat el topic¨°metre noucentista: pau i treva, seny i rauxa, la feina ben feta, som gent d¡¯entesa, aixequem castells¡­ faltaven algunes il¡¤lustracions de Pilar¨ªn Bay¨¦s. Per¨° quan ha arribat el torn de la prote?na, el programa de govern, el candidat no s'ha rearmat amb nou vigor, al contrari: el recitat de projectes, a part de poc sorprenent ¨Cd'acord amb les dificultats reals d'aplicar-lo, de moment¨C, s'ha mogut en una cad¨¨ncia sense ritme, de to descendent, molt similar a aquestes ex¨¨quies funer¨¤ries rutin¨¤ries amb les quals els capellans del torn d'ofici ¨Cexisteix aquest concepte, com en els advocats?¨C agreugen amb una c¨¤rrega de cansament la tristesa dels familiars del difunt. Tots hem assistit a un funeral d'aquest tipus, i tots ens hem plantejat que semblen una crida impl¨ªcita ¨Ci entusiasta¨C?a l'apostasia immediata i militant.

De la mateixa manera, el discurs de Turull, m¨¦s que intentar conv¨¨ncer alg¨² dubitatiu, si ¨¦s que n'hi ha, era una invitaci¨® a despenjar-se del projecte com¨². De tal manera es va imposar la monotonia que fins i tot els seus, els diputats de Junts per Catalunya, es van oblidar del protocol d'anar aplaudint a ritmes peri¨°dics per mantenir els ¨¤nims. ?s clar, no n'hi ha gaires, d'¨¤nims per mantenir, amb l'expectativa d'una derrota cantada i, potser, amb el cap del candidat a la compareixen?a de divendres davant del jutge del Suprem, que juga a ser Jutge Suprem.

A les llotges de convidats hi havia molts rostres com d'estar assistint a una obra de teatre conceptual en b¨²lgar antic. El cap de files d'ERC a l'Ajuntament de Barcelona, Alfred Bosch, va estar a punt de salvar-se, perqu¨¨ no portava invitaci¨® i no el deixaven entrar a l'hemicicle. Per un moment vaig pensar que el funcionari que li barrava el pas era un barcelon¨ª partidari del tramvia per la Diagonal.

Detectant el buit que li havia deixat Turull, va ser el portaveu d'Esquerra, Sergi Sabri¨¤, qui es va encarregar de defensar la investidura amb suposada convicci¨®. Es dirigia de facto als diputats de la CUP, amb alguna mirada r¨¤pida per¨° clara cap a l'¨²ltima fila d'escons, on hi ha els quatre cupaires, que van aguantar amb la tranquil¡¤litat de saber que ni en el remot cas que algun discurs pogu¨¦s fer-los flaquejar, aqu¨ª hi ha les assemblees per frenar qualsevol desviaci¨®.

Turull va estar millor en la r¨¨plica als portaveus, demostrant que ¨¦s un gran periquito: juga millor al contraatac. Per¨° es presenta a president.

I mentre assistim a aquesta derrota cantada, a Twitter se segueixen convocant concentracions amb els hashtags de sempre: tossudament al?ats, dempeus, sensepor¡­¨¦s el que tenen les xarxes socials, no les condiciona la realitat.