Pamuk, buscant nous ponts

El narrador arquet¨ªpic de les novel¡¤les d¡¯Orhan Pamuk (Istanbul, 1952) ¡ªque acostuma a parlar en primera persona¡ª l¡¯hem d¡¯imaginar en una posici¨® fronterera, un peu a cada banda, o com la divinitat romana Janus, guaitant cap a tots dos costats. Els mons, suposadament paral¡¤lels i irreconciliables per¨° en el fons connectats i m¨²tuament influ?ts, s¨®n de naturalesa diversa: la fantasia i la realitat, Occident i Orient, la fe i la racionalitat, la tradici¨® i la modernitat, la literatura i la vida¡­ Mostrar el car¨¤cter inextricable d¡¯aquelles entitats que ens entestem a separar, per motius sobretot pol¨ªtics i culturals, ¨¦s probablement la principal ra¨® de ser dels seus llibres. Hi ha dues lingua franca, ens ve a dir: la del cor i la de la fabulaci¨®. L¡¯amor i la necessitat d¡¯hist¨°ries ens igualen, forces universals que superen qualsevol escletxa. La fortuna editorial ens permet atendre a aquestes forces rectores ¡ªi pensar en la seva possible evoluci¨®¡ª en coincidir a les llibreries una de les seves novel¡¤les cabdals (i m¨¦s lliures), La vida nova, i la m¨¦s recent i una de les m¨¦s ortodoxes, La dona p¨¨l-roja, separades per m¨¦s de vint anys.

Encomanant-se en la mateixa mesura a llegendes que a relats inici¨¤tics d¡¯aventures i a autors com Italo Calvino o Borges, Pamuk va fer de La vida nova una mena de tractat dels fonaments de la seva obra fins al moment, condensat en les frases d¡¯obertura dels dos primers cap¨ªtols: ¡°Un dia vaig llegir un llibre i em va canviar la vida. Des de les primeres p¨¤gines vaig percebre amb tanta intensitat la for?a del llibre, que vaig sentir que el cos se¡¯m separava de la cadira i de la taula davant la qual estava assegut¡± / ¡°L¡¯endem¨¤ em vaig enamorar. L¡¯amor era tan trasbalsador com la llum que havia emanat del llibre i m¡¯havia batut de ple a la cara, i, amb tot el seu pes, em demostrava que la meva vida ja havia sortit de la seva via¡±.

Endinsant-se en una atmosfera irreal, plena d¡¯intu?cions fugisseres i amenaces indefinides, el jove Osman Bey creua Turquia emp¨¨s per dos enigmes: la dona que estima i el llibre que el supera.

Despr¨¦s de continuar explorant camins avantguardistes i ambients de perfil on¨ªric a les novel¡¤les seg¨¹ents ¡ªEm dic vermell, Neu¡ª, Pamuk va fer un canvi de rumb cap a una ortod¨°xia marcada per un naturalisme malenconi¨®s amb Istanbul i El museu de la Innoc¨¨ncia. Ara, La dona p¨¨l-roja es pot entendre com un llibre pont entre totes dues etapes (pont d¡¯un mestre en la construcci¨® de ponts, com hem vist, alhora que, de nou, una frase inicial marca l¡¯esperit del llibre, en aquest cas la lluita entre somni i realitat: ¡°Jo volia ser escriptor, per¨° despr¨¦s dels fets que em disposo a descriure, vaig estudiar enginyeria geol¨°gica¡±).

La primera part de l¡¯obra, emmarcada en la joventut del protagonista, quan un estiu treballa amb un mestre constructor de pous als afores d¡¯una ciutat propera a Istanbul, on cau rendit als peus d¡¯una artista de teatre, parla de culpa i de desig. A la segona, quan d¡¯adult ¨¦s un contractista d¡¯¨¨xit, assistim a la persecuci¨® a la qual el sotmeten neguitosos interrogants del passat i els buits que hi deixen. Amb tot, el tema troncal de la novel¡¤la ¨¦s la paternitat ¡ªla biol¨°gica, la substitutiva i la fantasm¨¤tica¡ª que l¡¯autor articula te¨°ricament recorrent a un text de la tradici¨® occidental (el mite d¡¯Edip de S¨°focles) i un altre de la tradici¨® oriental (la trag¨¨dia de Rostam i Sohrab, inclosa a l¡¯epopeia Shahnameh, del poeta persa Ferdowsi), centrats en un parricidi i un filicidi, respectivament.

El Pamuk denunciatiu no perd ocasi¨® de treure el cap per lamentar el creixent autoritarisme del govern turc ¡ªamb l¡¯efecte derivat d¡¯enfrontar el jovent al dilema de ser un fill obedient o b¨¦ adoptar costums occidentals¡ª i alhora el creixement monstru¨®s d¡¯una ciutat que ha perdut la vida de barri. S¨®n molts els fronts oberts i tamb¨¦ les tensions entre pulsi¨® narrativa i dissertaci¨® cr¨ªtica perqu¨¨ la novel¡¤la acabi de ser del tot compacta, com si l¡¯autor hagu¨¦s volgut posicionar-se en una frontera personal, aquella des de la qual fer proves incorporant elements de les seves dues fases liter¨¤ries b¨¤siques. Una jugada per moments brillant i per moments fallida d¡¯un Pamuk lleugerament menor o en tr¨¤nsit cap a nous horitzons literaris.