La nostra pastilleta

Quan esperava el meu segon drac em pensava que tenir fills suposava, entre altres coses, ser cur¨®s amb el vocabulari. Durant un temps vaig estar conven?uda que hav¨ªem de fer un exercici de depuraci¨®, que ens era urgent. Perqu¨¨ si b¨¦ els pares ¨¦rem la principal font de contaminaci¨® dels nostres innocents, tamb¨¦ pod¨ªem disposar certes condicions per tenir fills amb boques d¡¯¨¤ngel, tan netes que mai les hi haur¨ªem de rentar amb sab¨®. Mai cap xiclet de menta perqu¨¨ el seu al¨¨ de mil flors nom¨¦s transportaria paraules pures, combatents d¡¯una realitat que sovint els portaria la contr¨¤ria per bruta, perillosa, feridora. Tanmateix ells l¡¯aconseguirien dominar amb l¡¯eleg¨¤ncia i contenci¨® del verb. Els nostres fills serien portadors d¡¯aquesta destresa que nosaltres no hav¨ªem estat capa?os de dur a terme ni un collons vegada. N¡¯estava conven?uda: deixar l¡¯h¨¤bit de parlar grollerament podria ser tan saludable per al fetus com deixar de fumar.

Per¨° quan una ¨¦s malparlada de mena, la cosa no va aix¨ª. No es pot deixar d¡¯un dia per l¡¯altre. I ¨¦s que sempre es troba un moment millor per deixar de parlar malament. Sempre hi ha una paraula gruixuda que ajuda a ser m¨¦s prec¨ªs adjectivant alg¨², algun renec que sintetitza m¨¤gicament l¡¯estat d¡¯¨¤nim o la deriva existencial d¡¯un dia concret (de merda). O de la (puta) vida general. Que els eufemismes no fan altra cosa que allargar el neguit verbal d¡¯alg¨² que necessita, des del m¨¦s essencial d¡¯ell mateix, ser exacte i fidel a l¡¯hora d¡¯emmirallar el m¨®n, de trobar mots que facin just¨ªcia a les coses. Que jo, si no em cago en D¨¦u, rebento.

Per aix¨° s¨®n tan necessaris els estudis ximpl¨ªfics que capgiren la visi¨® convencional dels trets inconvenients del car¨¤cter. Diuen, per exemple, que els desordenats s¨®n mags de les sinapsis o que els despistats s¨®n molt m¨¦s creatius que la gent pretesament centrada. Estudis com aquests s¨®n els que posen en marxa el m¨¦s poder¨®s dels consols, molt m¨¦s que el de la fe o la filosofia: el consol de la pseudoci¨¨ncia.

En aquest sentit, les dades que aporta Richard Stephens, autor de Black Sheep: The hidden Benefits of Being Bad s¨®n reconfortants per als malparlats com ara una servidora de vost¨¨s. Stephens explica que deixar anar serps i gripaus per la boca incrementa la toler¨¤ncia al dolor. Els renecs, diu, funcionen com un analg¨¨sic (hi ha un estudi ximpl¨ªfic, no m¡¯ho invento): un grup d¡¯estudiants que deia paraulotes aguantava molta m¨¦s estona dins l¡¯aigua gelada que un altre grup que no en deia. Vistes aquestes coses, entendreu per qu¨¨ ja no procurar¨¦ canviar la meva manera de parlar ni la dels meus fills. Els ensenyar¨¦, entre altres coses, que quan la realitat ens faci mal, un bon renec podria ser la nostra pastilleta.