Llarena compara la rebel¡¤li¨® del proc¨¦s amb el cop d¡¯Estat del 23-F

El jutge Pablo Llarena considera que els 13 l¨ªders de proc¨¦s independentista processats des d'aquest divendres per rebel¡¤li¨® van tenir "voluntat" d'incorporar l'¨²s de la "for?a" per aconseguir la secessi¨® de Catalunya, i es van servir del "poder de la massa" per fer front a l'actuaci¨® policial i aconseguir que es fes el refer¨¨ndum il¡¤legal de l'1 d'octubre i es proclam¨¦s la independ¨¨ncia el dia 27 d'aquell mateix mes. El magistrat compara, de manera impl¨ªcita per¨° inequ¨ªvoca, aquesta actuaci¨® amb el cop d'Estat del 23 de febrer del 1981, quan un grup de gu¨¤rdies civils liderats pel tinent coronel Antonio Tejero va segrestar el Congr¨¦s dels Diputats.

M¨¢s informaci¨®n

Marta Rovira planta el Suprem i fuig a Su?ssa

El Suprem processa per rebel¡¤li¨® Puigdemont, Junqueras, Turull i deu altres l¨ªders independentistes

Segons el magistrat, els caps del proc¨¦s?van actuar sabent que "el fanatisme violent de molts dels seus seguidors s'havia de desfermar", especialment despr¨¦s dels aldarulls del 20 de setembre, quan una multitud va impedir a la Gu¨¤rdia Civil dur a terme l'operaci¨® Anubis contra els preparatius de la consulta, prohibida per la Just¨ªcia. Amb aix¨° es compleix, ent¨¦n el magistrat, el requisit de viol¨¨ncia que el Codi Penal aplica al delicte de rebel¡¤li¨®, que es castiga en els casos m¨¦s greus amb penes de 30 anys de pres¨®.

Aquest grup d'encausats, encap?alats per l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, buscava que "l'Estat de dret es rend¨ªs a la determinaci¨® violenta d'una part de la poblaci¨®, que amena?ava amb expandir-se". L'aplicaci¨® del delicte de rebel¡¤li¨® ¨¦s "plenament exigible", segons Llarena, a aquest grup, que va incorporar a la seva "actuaci¨® criminal l'ineludible esclat social" que es podia produir.

El delicte de rebel¡¤li¨®, previst a l'article 472 del Codi Penal, ¨¦s una versi¨® m¨¦s greu de la sedici¨®, i es reserva als qui s'aixequin "violentament i p¨²blicament" per, entre altres objectius, "derogar, suspendre o modificar totalment o parcialment la Constituci¨®" o "declarar la independ¨¨ncia d'una part del territori nacional". Els caps de la rebel¡¤li¨®, segons el Codi Penal, es poden enfrontar a penes d'entre 15 i 25 anys de pres¨®. En el cas que es produeixi un aixecament armat, les penes s'eleven fins als 30 anys de pres¨®.

El magistrat explica que la rebel¡¤li¨® es produeix amb el simple al?ament, sense que calgui que es materialitzin els objectius, i considera que actuar "violentament" es caracteritza per tres elements: que s'utilitzi la for?a, que es faci servir preferentment contra persones i que aquesta for?a sigui "de prou entitat" perqu¨¨ pugui "doblegar la voluntat d'aquells contra els quals es dirigeix".

Aquests tres trets es van donar, segons sost¨¦ Llarena, durant la jornada del 20 de setembre, quan una "massa de for?a" de 60.000 persones, congregades pels l¨ªders de l'ANC i ?mnium, Jordi S¨¤nchez i Jordi Cuixart, van destrossar cotxes de la Gu¨¤rdia Civil i van llan?ar objectes contra la comissi¨® judicial que duia a terme l'operaci¨® Anubis, ordenada pel jutge de Barcelona Juan Antonio Ram¨ªrez Sunyer. En aquest acte es va produir "una restricci¨® real de la capacitat d'actuaci¨®" de l'Estat "com a conseq¨¹¨¨ncia de l'¨²s de la for?a", assenyala el magistrat del Suprem. Aquesta actuaci¨® Llarena la compara expressament amb "un sup¨°sit de presa d'ostatges mitjan?ant trets a l'aire", en una refer¨¨ncia amb prou feines velada al cop d'Estat del 23 de febrer del 1981.

Des d'aquell moment, afirma Llarena, els l¨ªders independentistes ja eren conscients del risc que les mobilitzacions posteriors, entre les quals hi havia el refer¨¨ndum de l'1 d'octubre, "desemboquessin en una viol¨¨ncia instrumentalitzada per arribar a la independ¨¨ncia". "Impulsar tots [els seus seguidors] al fet que fessin front a l'ampli desplegament de Cossos i Forces de Seguretat de l'Estat que tenien l'ordre judicial d'impedir la votaci¨® de l'1-O i a defensar el recompte de la votaci¨® suposa no ja acceptar el risc d'una viol¨¨ncia clarament representable, sin¨® directament impulsar una massa ciutadana a desbordar per la for?a qualsevol intenci¨® de contenci¨® que pugui provenir de l'Estat, tal com finalment va succeir el dia de la votaci¨®", conclou Llarena.